GENRIJ M. KASPARIAN
1910-1995
Genrij Moiseevich Kasparian va néixer el 27 de febrer de 1910 a la ciutat Georgiana de Tiflis, on va viure i va estudiar durant la seva joventut. Posteriorment, es va traslladar a Erevan durant la resta de la seva vida, com a ciutadí armeni. í‰s considerat un dels més grans compositors d’estudis de totes les èpoques.
Encara que no és tan conegut com a escaquista, des de 1926 fins a 1946, va jugar uns 70 tornejos, fins i tot 12 semifinals del Campionat de la URSS i 4 finals. El 1931 va guanyar la semifinal de Moscou davant de Botvinnik. Va ser campió 10 vegades d’Armènia i a Erevan va guanyar un match contra Chejover el 1936 i un altre contra Petrosian l’any1946. El 1950 va obtenir el títol de Mestre Internacional. Va tenir bons resultats amb els millors mestres soviètics del seu temps: va guanyar tres vegades a Tolush, dues vegades a Boleslavsky, Bronstein i Korchnoiy i una vegada a Bondarevsky, Spassky i Lilienthal; a més d’empats amb Bondarevsky, Boleslavsky, Brostein, Keres, Kotov, Botvinnik, Smyslov i Tal, entre d’altres.
L’estil de joc de Kasparian era molt combinatiu i no és estrany que la seva rica vena de compositor estigui present en molts dels seus finals de partida. Va ser autor de més de 20 llibres d’escacs, amb temes de la teoria i les seves composicions d’estudis i finals. Entre 1928 i 1988 va compondre més de 400 estudis amb els segí¼ents 291 resultats: 80 primers premis, 40 segons, 30 tercers, 17 quarts, 7 cinquens i 6 premis especials, a més de 82 esments honorífics i 29 recomanats. Entre 1947 i 1983 va intervenir en 13 dels campionats de composició de la URSS, en els quals va obtenir 6 vegades el primer lloc, 3 vegades el segon, 3 el tercer i una vegada el cinquè. El 1997 A. J. Roycroft va publicar «Estudis complets de Kaparian», amb 545 estudis.
í‰s, sens dubte, el millor compositor d’estudis artístics i de finals de tota la Història. La seva primera composició data de 1928, sobre un final a 6 jugades amb taules per ofegat. La profunditat de les seves aní lisis era tan gran que és difícil poder trobar algun error en elles, després de ser publicat el final. Però això ha ocorregut molt poques vegades amb els estudis de Kasparian, el que ens ve a dir la gran capacitat del mestre armeni.
KASPARIAN 1937
BLANQUES JUGUEN I FAN TAULES
1.Rd7! h5
(No 1…Rb8? per 2.Re6 i més aviat serien les blanques les que guanyen).
2.Rc7! h4
(Tampoc 2…Ra7? per 3.b6+ Ra6 (3…Ra8? 4.a4 h4 5.a5 h3 6.a6 h2 7.axb7# mat) 4.b5+ Ra5 (4…Rxb5 5.Rxb7 h4 6.Ra7 h3 7.b7 h2 8.b8D+ i el peó negre cau.)
5.Rxb7 h4 6.Ra7 h3 7.b7 h2 8.b8D h1D 9.Dc7+ (9.b6 tambié guanya) 9…Rxb5 (9…Rb4 10.b6) 10.Db7+ i canvia dames.
3.Rb6 h3 4.Ra5 h2
(4…b6+ 5.Ra4 h2 6.a3 h1D 7.b3)
5.b6! h1D 6.b5! Db1 7.a4 De1+ 8.b4 1/2-1/2