Els jugadors d’escacs van resoldre l’enigma
A la II Guerra Mundial no només es lluitava en els camps de batalla sinó que, a més, els serveis d’espionatge d’ambdós bí ndols treballaven a tota mí quina perquè podien resultar decisius en el resultat de la guerra. Una de les grans lluites que hi havia era per intentar trobar un codi que l’enemic no pogués desxifrar i, d’aquesta manera, poder-se enviar missatges secrets que no poguessin ser interceptats.
Si s’utilitzava un sol codi, tard o d’hora era desxifrat. Per això, tots dos bí ndols treballaven en una mí quina que fes que el codi pogués canviar cada cert temps. Va ser així com va néixer la famosa mí quina “Enigmaâ€, capaíç d’interceptar missatge i de canviar el seu codi cada poques hores. Inclús tots els avions, submarins, tancs i vaixells portaven una d’aquestes mí quines.
Quan es capturava algun avió o qualsevol altre artefacte enemic, els aliats s’apoderaven de la mí quina enigma que portaven en el seu interior per tal d’intentar descifrar els seus misteris. Va ser llavors quan van encarregar a les ments més brillants que intentessin solucionar l’enigma d’ ‘Enigma’. Entre aquestes ments privilegiades que van portar a terme les tasques de desxiframent hi havia els jugadors d’escacs Hugh Alexander, Harry Golombek i Stuart Milner-Barry els quals, finalment, van aconseguir resoldre el misteri d’Enigma. La seva feina va resultar vital en el triomf final dels aliats sobre l’horror nazi.