L’estafa dels escacs

Explica una antiga història que un granger anava caminant cap al mercat per vendre les seves mercaderies, quan es va trobar un í rab que estava jugant a escacs i aleshores, com que el nostre jove amic era aficionat al joc, es va aturar un moment per mirar la posició.

– Bon dia – va saludar – Juga vostè sol?.

– No – va contestar l’í rab.

– Però, ¿On és el seu adversari?. Contra qui estí  jugant?.

– El meu adversari no és present en cos però sí­ en esperit. Estic jugant amb Al·lí .

– Amb Al·lí ? Ha de ser un poderós rival. Qui guanya?

– Avui no em va massa bé; estic perdut – va respondre l’í rab – Mira és escac i mat en 2 jugades, així­ que em tocarí  pagar.

– Jugues diners? I com li pagarí s?

– No et preocupis, no és la primera vegada que perdo. Quan em derrota, Al·lí  m’envia un home bo que recull els diners i fa una bona obra, així­ que pren els 5 reals que vaig apostar i ajuda a algú amb ells.

El nostre amic, el granger, va agafar els diners i va marxar molt content pensant què es compraria amb els 5 reals que li havia lliurat l’í rab, no sense abans quedar amb ell pel camí­ de tornada.

Un cop venuda la mercaderia en el mercat, i ja de tornada a casa, es va trobar novament amb l’í rab que estava jugant una altra vegada.

– Hola, Com va avui la partida? – Li va preguntar.

– ¡Estupendament! – Va dir l’í rab que estava contentí­ssim – avui he jugat molt bé i tinc mat en una jugada.

– ¡Fantí stic! Has guanyat 5 reals!

– Doncs no, aquesta vegada ens hem jugat una bossa d’or.

– I com et pagarí  Al·lí ?

– Doncs com sempre. Quan guanyo Al·lí  m’envia un home amb diners perquè em pagui.

I dit això, va treure un ganivet de grans dimensions i va atracar al granger que portava els diners de les vendes que havia fet.