La resposta d’un savi: Albert Einstein
«Dos nens patinaven en un llac congelat d’Alemanya. Era una tarda ennuvolada i freda. Els nens jugaven despreocupats. De sobte, el gel es va trencar i un dels nens va caure, quedant agafat en una esquerda del gel. L’altre, veient al seu amic en perill i congelant-se, va tirar un patí i va comeníçar a colpejar el gel amb totes les seves forces fins que, finalment, va aconseguir trencar el gel i alliberar l’amic. Quan els bombers van arribar i van veure el que havia passat van preguntar al nen. Com ho has aconseguit fer? Era impossible que ho aconseguís, essent un nen tan petit i amb tan poques forces. En aquell moment Albert Einstein passava per allí caminant al costat del seu deixeble, i li va comentar: Jo sé com ho ha fet … Com? li va preguntar el deixeble.
í‰s senzill, va respondre Einstein. «No hi havia ningú per dir-li que no era capaíç.»
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Aquest relat és molt interessant per introduir-nos en el tema de l’autoestima, paraula que anomenem amb certa assiduí¯tat en la nostra vida. L’autoestima inclou un complex entramat que es va teixint lentament en el nostre interior des de que naixem, encabint les nostres experiències i sentiments que, a posteriori, ens donaran una percepció de nosaltres mateixos de ví lua o d’incapacitat.
Quan juguem a escacs no hem d’oblidar que en cada partida també hi influeix la nostra personalitat, la nostra autoestima, i la nostra manera de ser, que es reflectirí en la capacitat de resoldre les diverses situacions que se’ns presenten durant una partida. Si l’autoestima es troba elevada, serí més fí cil resoldre els reptes o enfrontar-nos a les noves situacions que se’ns plantegin, mostrant-nos en el tauler segurs de nosaltres mateixos, i sense por d’equivocar-nos. El fet de guanyar o perdre no serí més que un resultat que aviat passarí .
í‰s possible millorar l’autoestima tractant de modificar aquells aspectes de nosaltres mateixos amb els que no estiguem satisfets, però per això cal que identifiquem què és el que ens agradaria canviar o què ens agradaria aconseguir, després hem d’establir objectius a assolir i esforíçar-nos per dur a terme aquests canvis.
Per això hi ha campions del món que estudien la personalitat predominant del rival, que es reflectís en el seu estil de joc més enllí dels coneixements teòrics, i recorren a un contra estil en la propera partida. En una ocasió, Lasker va dir: «la millor jugada en una partida, és la que més molesta al meu rival».
Analitzar les nostres partides i veure on ens hem equivocat, aprendre de l’error, fer que amics experimentats o professors, les observin i analitzin, fan que puguem veure els nostres errors i comprendre millor el nostre estil, si aconseguim conèixer-nos més a nosaltres mateixos ens ajudarí a triar un repertori, a gaudir del que fem ja que ens mourem en un terreny còmode, on ens serí senzill trobar els plans i les jugades, i això sens dubte ens anirí reforíçant com escaquistes, vindran els resultats no només per la superació del rival sinó per la nostra pròpia millora.
Tu saps quin estil predomina en la teva manera de ser?[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]