ELS ESCACS DE TAMERLí€


Tamerlí , el famós conquistador tí rtar, va iniciar la seva etapa castrense envaint el territori de Jorasí , i, als 33 anys, l’any 1369, va ser coronat rei de Samarcanda. A partir de llavors els seus exèrcits victoriosos van arribar fins a la mar Cí spia, van derrotar a l’Horda d’Or i l’any 1398 va conquerir l’índia. Prossegueix la seva campanya d’èxits contra turcs i egipcis, culminant el 1402 amb la captura de Bayacet I. Tres anys després, quan preparava l’ofensiva contra la Xina, el va sorprendre la mort.
La seva passió pels escacs va ser tan elevada com la seva intel·ligència, i per això no es va conformar amb el chaturanga que en aquells temps es jugava i va crear els seus propis escacs, incrementant el tauler fins 112 caselles i el nombre de peces a 36 per cada bí ndol.
El tauler es componia d’11 quadres o caselles en les lí­nies horitzontals (files), deu a les verticals (columnes) i dos en la forma que es reprodueix a la pí gina segí¼ent.
També s’indiquen els noms i col·locació de les peces sobre el camp de batalla, que així­ anomenava Tamerlí  al tauler, ja que sobre ell evolucionaven tots els elements de combat, com si es tractés d’una guerra efectiva. I, sens dubte, no va trobar rival que pogués enfrontar-se-li amb possibilitats d’èxit.

La forma de dur a terme el joc era realment complexa i complicada com es dedueix del moviment propi de cada peíça. El nombre de peces eren vint-i-duess, trucades nobles, per cada bí ndol: un rei (Shah), un visir (Farz), un General (Wazir), un Sentinella (Kaxaf), dues Torres (Rukh), dos Cavalls (Faras), dos Espies (Talia), dues Girafes (Zarafa), dos Elefants (Fil), dos Lleons (Rostiu), dos Camells (Jamal) i dos Toros (Tahur), que es col·locaven, a les dues primeres files. Els peons eren catorze, dels quals onze se situaven a la tercera fila del tauler i tres d’addicionals a la quarta fila i a les columnes del rei i dels espies, a tall d’atalaies o forces d’avantguarda i tots ells portaven el nom de la peíça noble que precedien, a excepció del primer de l’esquerra que es deia Peó dels Peons.
El rei es movia igual que el dels nostres escacs i era la figura principal; en rebre escac-mat es perdia la partida. Si en una posició desesperada el rei aconsegueix arribar a la casella de la Ciutadella contrí ria, la partida se salva quedant en taules. Era un recurs que requeria gran enginy.
El general corria en diagonal tres caselles, és a dir, atacava i podia capturar una figura enemiga situada diagonalment a la tercera casella, però no a la que es trobava a la segona casella.
El visir es movia també diagonalment, però de casella en casella.
La torre, el cavall i l’espia, tenien el mateix joc que tenen en l’actualitat la torre, el cavall i l’alfil, respectivament.
L’escut es movia com la torre, però sense poder avaníçar més que dues caselles.
El camell tenia un moviment similar al cavall, però saltant dues caselles en horitzontal i una en diagonal.
El lleó era una combinació de cavall i espia.
L’elefant era una combinació de torre i cavall.
El toro combinava els moviments del visir i l’escut.
El sentinella era una combinació de torre i espia, com la nostra dama actual.
Finalment, els peons caminaven pas a pas de front sense poder retrocedir i capturaven en diagonal. En arribar a la desena fila el peó es transformava en la peíça noble corresponent a la de la columna que ocupava, és a dir, el peó del camell es transformava en camell, el peó de rei es transformava en rei, etc.
Quant al peó dels peons, en arribar a l’última fila quedava sense promoció en espera que el jugador ho necessités i llavors podia ser utilitzat de tres formes diferents:
a) Col·locant-lo en una casella on s’atacava a dues peces nobles diferents per capturar una d’elles.
b) Situant-lo al costat d’una peíça enemiga per immobilitzar-la.
c) Donant escac doble al rei i a una altra figura qualsevol, en forma d’espia. Després d’efectuar una d’aquestes operacions tornava a ser un peó dels peons al seu lloc|parada de partida i si de nou assolia la desena fila, llavors es convertia en rei.
D’això es dedueix que podien existir, per cada bí ndol, tres reis sobre el tauler: El rei primitiu i les promocions del peó del rei i del peó dels peons. Aquests últims, tant un com l’altre es dei rei Accidental (Chahi Masun), tenien el mateix moviment que el rei, però no les mateixes prerrogatives.
Escacs, o Escacs de Tamerlán, se’l va anomenar així­ no per ser aquest el seu inventor, sinó per la gran afició que sempre va demostrar en jugar-lo. Segons la tradició, el seu inventor va ser el savi Hermes, conegut a Egipte amb el nom de Thoth, contemporani de Moisès. Va ser portat a l’índia en temps d’Alexandre Magne, i va ser simplificat després per Sissa ben Dahir.

Deja un comentario