Els Escacs àrabs
Tal i com ja hem explicat en d’altres ocasions, l’expansió cap a Occident dels escacs va ser deguda als musulmans. La conquesta de l’Índia no s’inicia fins a la segona meitat del segle VIII, tot i que aleshores els escacs ja havien penetrat a partir de l’any 640.
El primer esment exprés als escacs és un text persa de l’any 600. La influència persa es nota en algunes paraules com escac ¡ rei !, Alfil deriva de la paraula àrab al – fil, elefant, que era el que antigament representava.
L’expressió «fer escac », amenaçar al rei, ve de Sha, rei dels perses i Sha mat significa « el rei ha mort ». A més, hem de tenir en compte que els primers mestres coneguts van viure a Pèrsia. Es deien Abu – Gafiz, segona meitat del segle VIII i Zairab, primera meitat del segle IX. Aquest últim va tenir un esclau anomenat Mainal Jadim que es va fer famós component finals. Tot i que segurament els jugadors més coneguts de l’època van ser al- Suliar, ( 880-946 ) i Aladí al- Tabriz, segona meitat del segle XIV. La seva fama va durar segles.
La composició de finals va ser molt popular en els escacs d’aquesta època. Aquestes composicions es deien mansubas. Els manuscrits més antics consagrats íntegrament als escacs són àrabs. Les mansubas apareixen a Bagdad durant l’edat d’or d’aquesta ciutat. I es canvia el nom del joc de Chaturanga a shatranj, que derivarà en escacs. Cap a l’any 840 al- Adli, considerat el millor jugador del seu temps, escriu el seu « Llibre d’escacs », l’original s’ha perdut.
A l’any 847, Al- Razi escriu « Elegància en els escacs » i un segle més tard al – Suliar ( 946 ) escriu el seu « Llibre d’escacs » en dos volums . L’any 1140 Rabrab presenta el seu « Llibre de problemes d’escacs », en què apareix per primera vegada un estudi sobre els finals de rei i torre contra rei i alfil.
A començaments del segle IX, el califa de Bagdad Harun al – Rashid ( 766-809 ) ofereix a Carlemany ( 768-814 ) uns escacs de marbre, del qual només se’n conserven algunes peces a la biblioteca de París.
Les regles dels escacs àrabs no són exactament les mateixes amb les que es juga avui en dia. La dama i l’alfil només podien avançar dues caselles, l’alfil podia saltar, en lloc de l’enroc existia el « salt del rei » que permetia saltar per sobre d’una casella, els peons només es movien una casella. El resultat és que les partides eren molt lentes i per donar-li dinamisme al joc es van inventar les tabiyas .
Les tabiyas són posicions simètriques amb les que, per acord dels jugadors, començava la partida. A la tomba de Tutankamon (1300 aC) amb nombrosos objectes que acompanyaven la mòmia, es va trobar un tauler quadriculat i amb unes peces amb una significativa semblança als escacs que coneixem, tot i que en menor nombre. Estan exposats al museu del Caire.
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]