«El Vuit» + «El Foc» (lectura obligada)

EL VUIT + EL FOC, DUES NOVEL·LES D’OBLIGADA LECTURA PELS AMANTS DELS ESCACS

«El Vuit» («El Ocho«) és una coneguda novel·la de Katherine Neville, publicada a mitjans dels anys vuitanta i que ha estat, des de llavors, una de les novel·les més llegides arreu del món.

Catherine Velis, experta en ordinadors, es veu involucrada en la perillosa recerca d’uns llegendaris escacs que van pertí nyer a Carlemany. A les seves peces es troba una fórmula vinculada a l’alquí­mia, la maíçoneria i les forces còsmiques i, pel que sembla, els qui intenten recuperar-les sofreixen amenaíça de mort.

Arrossegat per la fascinadora prosa de l’autora de “El Cercle Mí gic”, el lector es submergirí  en la història europea, des de 1790 fins a 1970, i coneixerí  als singulars propietaris dels escacs, els crims que van cometre i la relació que van sostenir amb grans figures del seu temps, com Napoleó, Roberspierre, Casanova, Voltaire, Newton o Catalina la Gran.

La trama de la novel·la és una complexa trama de salts en el temps que van des dels inicis de la revolució francesa fins al moment en què s’estí  escrivint la novel·la, és a dir, a comeníçaments dels anys setanta en vigí­lia de la crisi energètica del petroli. Ambdues històries giren entorn d’uns escacs mí gics i que van pertí nyer a Carlemany. Aquests escacs havien estat amagats en un convent durant mil anys i custodiats per les mares superiores de l’esmentat convent. Però amb els esdeveniments que ocasiona la revolució francesa, no són pocs els personatges importants que buscaran els escacs. Des de Robespierre fins a Catalina la Gran, i més tard Napoleó i d’altres personatges històrics.

En el llibre es fa referència als Escacs de Montglane (Shatranj)
El tauler, forjat exclusivament en plata i or, mesurava un metre sencer per cada costat. Les peces, de metalls preciosos, estaven tatxonats amb robins, safirs, diamants i maragdes sense tallar però perfectament polits, i alguns assolien la mida d’ous de guatlla. Com que resplendien a la llum dels fanals del pati, semblaven brillar amb una llum interior que hipnotitzava qui els contemplés.
La peíça anomenada xa o rei assolia els quinze centí­metres d’altura i representava un home coronat que muntava a lloms d’un elefant. La reina o dama anava en una cadira esquitxada de pedres precioses.
Els alfils eren elefants amb les selles incrustades de rares gemmes i els cavalls o cavallers estan representats per corsers í rabs salvatges; les torres o castells es deien ruji, que en í rab signifiquen carro. Eren grans camells que sobre els lloms portaven cadires semblants a torres. Els peons eren humils soldats d’infanteria de set centí­metres d’altura, amb petites joies en lloc d’ulls i pedres precioses que esquitxen les empunyadures de les seves espases.

A continuació, us posem un llistat d’alguns personatges que apareixen en el llibre:
–Mireille –
–Valentine –
–Hélène de Roque – Abadessa de l’Ordre de Montglane
–Alexandrine de Forbin – Abbaye-Aux-Dames
–Marie-Charlotte Corday – Abbaye-Aux-Dames
– Bisbe d’Autun/Charles Maurice de Talleyrand-Périgord – President de l’Assemblea
–Germaine de Stael – Dama influent de la societat francesa durant la revolució
–Carolus Magnus/Carlemany – Mí xim sobirí  de l’Imperi Franc.
–Garin el franc/Garin de Montglane – Soldat de l’exèrcit occidental i millor escaquista del regne.
–Jacques Louis David – Pintor, membre de l’Assemblea i oncle de Valentine.
–Catalina la Gran/Sofia d’Anhalt-Zerbst – Tsarina de totes les rússies.
–Catherine Grand/ – Ve de l’índia..
–Euler. Matemí tic.
–Llewellyn – Germí  de Blanche Rad
–Harry Rad – Empresari Brití nic
.-Blanche Rad – Cognom de soltera Blanche Regina (jugadora rellevant)
-El-Marad – Jugador d’origen algeri?
–Lily Rad – Filla d’Harry i Blanche Rad, escaquista destacada als Estats Units
–Saul – xofer de a famí­lia Rad
–Catherine Velis – Experta en ordinadors
-Carioca – Gos de Lily Rad
–Boswell – Porter de la casa de Catherine Velis
–Ladislaus Nim – Gran Fí­sic i expert en acústica
–Alexei Solarin – Escaquista rus, considerat un dels millors del món
–John Hermanold – Patrocinador del Torneig d’escacs Hermanold
–Antony Fiske – GM Brití nic
–André Philidor – Pare dels escacs moderns
–Letizia Ramolino Buonaperte –
–Maggie Jones –
–Emile Marat, membre de l’Assemblea.

EL FOC:

I després de 20 anys de la publicació de «El vuit«, l’autora va publicar la seva continuació: «El Foc«, novel·la que va sortir publicada el 29 de desembre de 2009.

í‰s la segona part d’”El Vuit”. I la història comeníça quan Alexandra Solarin rep una invitació a l’aniversari de la seva mare, Catherine Velis, qui viu a Colorado. A la seva arribada Alexandra s’adona que la seva mare no és on deia ser…
Fa vint anys va comeníçar la partida. Ha arribat el moment de realitzar la segí¼ent jugada. El joc torna a comeníçar.

L‘any 782 l‘emperador Carlemany va rebre un meravellós regal d’Ibn al’Arabi, el governador de Barcelona: un joc d’escacs ornat amb pedres precioses i treballat en or i plata, el cèlebre Escacs Montglane. La llegenda diu que qui posseeixi aquestes peces d’escacs, tindrí  un obscur i misteriós poder. Per això, al llarg de la història hi ha hagut molta gent que els han cobdiciat, homes ambiciosos que desitgen fer-se amb la seva foríça. Però per evitar que arribin a mans indesitjables, les peces han de ser amagades sota terra. Al 1790, quan els primeres llums de la Revolució Francesa comeníçaven a despuntar, el joc fou desenterrat del seu amagatall a l’Abadia de Montglane, al Pirineu Basc, i li seves peces és van disseminar per tot el món. Amb aquest moviment és va iniciar un nou desafiament en aquest joc mortal, un joc que, fins i tot avui dia , podria ser la flama que incendiés tot el món.
1993 Monastir de Zagorsky, Rússia. Alexandra, una nena d’onze anys, filla de dos campions d’escacs, s‘ enfronta a una partida que podria convertir-la en el Gran Mestre més jove de tota la història. Però abans que pogués seure davant del taulell, el seu pare és assassinat. A partir d’aquell traumí tic moment la seva mare, Cat Velis, ni tan sols tolerarí  la menció de la paraula escacs. I la seva filla, l’Alexandra mai no ha tornat a jugar des llavors.
2003 Coloradol, USA. L’Alexandra rep una invitació de la seva mare per celebrar el seu aniversari a la seva casa de les muntanyes de Colorado, i això la sorprèn, perquè mai abans havien celebrat cap festa d’aniversari i, quan arriba a casa… ella no hi és. La seva mare, però, ha convidat més gent, a part d’ella, algunes personoes a les que l’Alexandra ni tan sols coneix. El més inesperat és Vartan, el seu oponent en el campionat que va haver d’abandonar deu anys enrere per la mort del seu pare. Només entrar a la casa, l’Alexandra comeníça a desxifrar una sèrie de pistes i missatges que la seva mare li ha deixat. Sobre el piano hi ha uns escacs i dins de la reina negra una nota que diu «Compte amb el foc» la mateixa nota que li va donar una desconeguda aquell fatí­dic dia a Rússia…

Si vols saber com continua, ja saps el que has de fer.

L’AUTORA:

Katherine Neville (San Luis, Missouri, 4 d’abril de 1945) és una escriptora nord-americana, coneguda principalment per la seva novel·la “El Vuit”, que va ser un èxit de vendes mundial, ratificat després amb la novel·la “El Cí­rculo Mágico”.
Katherine Neville va treballar durant molts anys com a vicepresidenta per al Banc d’Amèrica, i després va treballar com assessora tècnica d’instal·lacions informí tiques tant per a governs com per a empreses privades (com IBM i Deutsche Bundesbank). També va treballar en l’í mbit dels transports i en el d’energia, a més de ser fotògrafa comercial, model i pintora. A partir dels anys setanta es va convertir en una de les novel·listes més llegides del món a mercè de la seva novel·la “El Vuit”, èxit que va tornar a tenir amb “El Cí­rculo mí gico”. “Risc Calculat”, la seva primera novel·la, va experimentar també un major èxit arran de les dues publicacions anteriors.
El desembre de 2008 va publicar la continuació d’El Vuit, titulada “El Foc”.