El client d’Steinitz
Quan el primer Campió Mundial de la història Wilhem Steinitz visitava Londres, tenia el costum de visitar la cafeteria «Simpson», on jugava partides amistoses contra qualsevol aficionat a canvi d’uns petits honoraris.
En una ocasió, va comeníçar a jugar contra un milionari anglès (que era tan ric com mal jugador d’escacs) que sempre perdia contra el famós Campió, això sí, pagant sempre religiosament.
Un dia, un amic d’Steinitz el va felicitar per la sort que havia tingut en trobar aquesta «mina d’or», però el va advertir que si seguia guanyant-lo cada dia, el milionari es cansaria de perdre i deixaria de jugar, deixant així Steinitz de tenir una bona font d’ingressos. Així, dons, el va aconsellar que es deixés guanyar alguna vegada per mantenir la il·lusió del seu rival.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Steinitz, després de meditar-ho una mica, va pensar que el seu amic tenia raó i al dia segí¼ent es va proposar perdre una partida. Aquesta va ser, sens dubte, una de les partides més difícils de la carrera escaquista del Campió, ja que el seu rival era tan feble que fins i tot perdre amb ell era complicat. Finalment, i després de grans esforíços, Steinitz va aconseguir perdre i va comeníçar a posar les peces per jugar una nova partida, però el seu adversari es va negar rotundament a continuar jugant, ja que segons li va dir, només volia derrotar una vegada al Campió i amb això havia complert el seu somni i ja no necessitava jugar més. Per tant, va abandonar la cafeteria i no hi va tornar mai més. Així, Steinitz es va quedar sense l’ingrés fix que li suposava jugar amb el milionari.
No cal fer esment a la sorpresa d’ Steinitz ni tampoc a la rapidesa amb la que l’amic que l’havia aconsellat va haver d’abandonar el lloc.
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]