L’hipopòtam de Tal
Segons explica el propi Mikhail Tal (Campió del Món l’any 1960), durant la quarta ronda del Campionat de la URSS de 1964, es trobava jugant contra el Gran Mestre Vasiukov i es va donar una complexa posició en la que hi havia un interessant sacrifici de peíça.
Mikhail Tal va comeníçar a calcular les variants, amb la rapidesa que el caracteritzava, però el sacrifici era molt complex, fins i tot per l’enorme capacitat analítica del «Mí gic de Riga». A més, en aquell precís moment en que estava fent l’aní lisi, li va venir al cap un famós poema de l’autor soviètic Korney Chukovski titulat «Oh, que difícil ha de ser el treball de treure un hipopòtam d’un pantí » i, com ens sol passar quan ens ve alguna cosa al cap, no hi havia manera que es pogués concentrar en la partida. Llavors, Tal, inconscientment va deixar d’analitzar la posició que hi havia en el tauler i va comeníçar a pensar en la solució de com es podia treure el pobre animal.
Va pensar en quantes persones farien falta, sobre les característiques del terreny, quins mitjans tècnics hi podrien ajudar (escales, cabestrants, politges i, fins i tot, helicòpters) però no aconseguia trobar la manera de rescatar l’hipopòtam.
Desesperat per no poder trobar la solució, ho va deixar per impossible i va pensar «Doncs que s’ofegui!». I, de sobte, la seva ment es va alliberar i es va adonar que el sacrifici de peíça no era tan complex com havia cregut en un primer moment, va fer l’entrega del cavall i va acabar guanyant brillantment la partida.
Al dia segí¼ent, a la premsa es va escriure: «Mikhail Tal, després d’analitzar durant més de 50 minuts una complicada posició, va sacrificar encertadament una peíça i va guanyar la partida…». El que no sabien és que no havia estat pensant precisament en la partida.