Euwe i el viatger

[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]

Diu la història que l’any 1936, el vigent campió mundial del moment, Max Euwe, realitzava un llarg viatge en tren per anar a disputar un important torneig a una famosa ciutat del centre d’Europa, quan, per entretenir-se, es va posar a llegir el diari. En una de les pí gines hi havia un problema d’escacs i el nostre campió es va disposar a resoldre’l. Però va voler el destí­ que el seu desconegut company de viatge fos un aficionat als escacs que, en adonar-se que Euwe estava llegint la pí gina d’escacs i, sense reconèixer-lo, li va comentar:

– Veig que és aficionat als escacs.

– Sí­ – va contestar el Campió Mundial.

– Hi juga vostè habitualment?.

– De tant en tant – li va respondre modestament Euwe.

– Què li sembla si, per passar el temps del viatge, fem unes partides?

Euwe, que era una persona molt educada i modesta, per no ser mal educat, va acceptar de jugar amb ell i, òbviament, el va vèncer fí cilment totes les partides que van jugar.

[/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]

El desconegut viatger, que encara no sabia qui era el seu adversari (atès que a Euwe no li agradava sortir a la premsa ni ser fotografiat i, per tant, la seva fesomia no era massa coneguda pel gran públic), estava totalment desconcertat.

– No sé el que em passa avui – va dir a tall d’excusa – No he aconseguit derrotar-lo ni una sola vegada i això que a mi em diuen l’Euwe del meu poble.

Euwe es va limitar a somriure i el seu adversari mai va saber que havia jugat contra el Campió Mundial.

[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]