Dos amics, però fora dels tauler d’escacs
Mikhail Botvinnik sempre es va caracteritzar per ser un rival extremadament difícil de vèncer i per ser un jugador amb una foríça de voluntat indestructible.
Viacheslav Ragozin era el segon de bord de Botvinnik i, a més, un gran amic seu. Cada vegada que tots dos jugadors s’enfrontaven en una partida, Ragozin en sortia perdedor, tot i haver gaudit de posicions guanyadores en diverses ocasions.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Però l’amistat que els unia poc valor tenia a l’hora de fer una partida d’escacs, ja que Botvinnik no tenia pietat quan s’asseien davant d’un tauler. Per això, un dia, Ragozin li va regalar a Botvinnik un segell de diagrames d’escacs amb la segí¼ent inscripció: «Un amic, encara que una boa per al seu amic-conill»…
[/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Hi ha amistats que maten.
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]