Existeix una altra versió sobre l’autoria d’aquesta obra mestra. Diuen que aquesta posició es va donar a la partida Chigorin – Tarrasch, jugada a Sant Petersburg el 1907. Arribats al moment del diagrama, el blanc va abandonar veient que no tenia esperances, ja que té peíça i dos peons de menys i el seu peó que hi ha a la setena fila no coronarí mai a causa de l’amenaíça del doble del cavall a f7.
Passaven els anys i ell continuava pensant la mateixa posició una i altra vegada. 16 anys més tard, va trobar la solució… ¡ ¡ les blanques guanyen!!!
Eufòric, va enviar el problema i la solució a la revista 64, que en aquella època tenia el campió mundial Tigran Petrosian com a editor en cap. Segons la llegenda, Petrosian va guardar la carta en un calaix sense obrir-la. Anys més tard, Karpov va rellevar a Petrosian en el seu cí rrec i Mikhail Tal treballava amb ell. Un dia, Tal va trobar entre tota la documentació dels calaixos, una vella carta d’un camperol. Sempre disposat a llegir qualsevol cosa per obtenir noves idees, Tal va llegir la carta del camperol, seguint les seves aní lisis i comentaris. Una vegada acabada, prí cticament va obligar a Karpov a parar l’edició del segí¼ent número de la revista. Havien d’entrevistar-se immediatament amb el camperol que havia examinat, desmembrat i analitzat aquesta posició durant anys.
Van viatjar a Geòrgia per conèixer el talentós escaquista però, en arribar els van comunicar que feia escassos dies que l’havien enterrat.
Aquí teniu la solució……
 |
El peó de d no pot coronar per l’escac doble a f7, i si es mou el rei, les negres poden protegir la casella d8 i després coronar un dels dos peons negres. Així, que s’han de prendre mesures molt més drí stiques. 1.Cf6+!! Rg7! única casella, ja que si 1…Rh8 2.d8=D+ i si 1…Rg6 2.Ah5+ Rf5 3.d8=D guanyant, ja que ara la casella f7 estí defensada pel cavall. 2.Ch5+! Rg6 , ja que Rf7 bloqueia impedeix el doble del cavall. 3.Ac2+!!! (DIAGRAMA) ¡sacrificant el cavall!, 3…Rxh5 és obligada. 4.d8=D!!! ¡sacrificant ara la dama! 4…Cf7+ 5.Re6 Cxd8+ 6.Rf6! i, de cop i volta, el rei negre estí atrapat! No té absolutament cap escapatòria i el pla de les blanques es veu ara clar: fer mat amb l’alfil per la diagonal d1-h5! Però la peregrinació que farí l’alfil per salvar tots els obstacles que li van posant les peces negres és apoteòsic. |
|
 |
6… e2, única per impedir Ae1# 7.Ae4, amenaíçant mat una altra vegada amb Af3#, obligant a les negres a jugar 7…e1=C coronant un cavall, única jugada per a protegir el mat, ara les blanques semblen perdudes, però 8.Ad5!! és el comeníçament d’una perillosíssima maniobra de l’alfil, portant-lo a e2 a través de c4 per fer mat novament en la diagonal maleí¯da. 8…c2 9.Ac4 c1=C única jugada de les negres i quatre cavalls negres en aquesta impressionant posició. Les blanques juguen 10.Ab5 amenaíçant ara mat en la diagonal e8-h5. Això obliga a les negres a jugar 10…Cc7, protegint. Però després de 11.Aa4 !!!! (DIAGRAMA) , s’ha de veure com els quatre cavalls negres i l’alfil són incapaíços d’impedir que l’alfil blanc acabi fent mat al rei negre a d1.1–0 |
Sigui inventat, tret d’una partida real o el que sigui és, sens dubte, un dels remats més impressionants de la història dels escacs.
El més curiós de tot és que Tal estí posat a tot arreu. Sembla mentida que amb tant d’embolic ningú li hagi demanat una explicació…