CAISSE, la Deessa dels escacs

La Deessa Caisse

Els jugadors i aficionats dels escacs són afortunats, estan protegits per una deessa grega: Caisse.

poemacaissa1

El mite d’aquesta deessa va ser creat al segle XVIII. El brití nic Sir William Jones va escriure, l’any 1763, un poema que portava per tí­tol el nom d’aquesta divinitat. El poema tracta de les proposicions amoroses que Ares, el déu de la guerra, va fer a la musa Caisse. Però ella no va mostrar el més mí­nim interès per Ares, que desesperat va demanar ajuda a Apolo, déu de l’esport (i de la medicina, la llum, la música, etc …). Alehores, Apolo va crear els escacs perquè Ares els oferí­s a Caisse com a regal.

La Deessa CAISSE
La Deessa CAISSE

Tot escaquista sap que Caisse és la musa dels escacs , però paradoxalment, s’ha de dir que els escacs van sorgir molt abans que Caisse, perquè aquesta deessa no és de la mitologia grega ni romana , sinó que «va néixer » en la literatura, en la poesia.

Tal com dèiem, un noi anglès de 17 anys va escriure el 1763 el poema Caisse o el joc d’escacs, en què va cobrar vida aquesta nimfa encantadora, que promet a Mart correspondre, si aconsegueix inventar un joc suggestiu . Per aquella nimfa del bosc -segons el poema – Mart, déu romí  de la guerra, concep els escacs i elx presenta amb el nom de Caisse. L’autor de Caisse és William Jones i el poema es va donar a conèixer en una de les seves obres publicades a Oxford, el 1772. Aviat va tenir popularitat a Franíça i va ser publicat el poema a La Palamedes, la primera revista d’escacs, editada per Labourdonnais a Parí­s el 1836. Avui a tot arreu es venera a Caisse, que és la forma poètica de dir escacs.

Per la seva banda , Mikhaí¯l Tal va escriure :

MIKHAIL TAHL

«Igual que totes les deesses mitològiques, aquesta també exigeix els seus sacrificis. Els seus servidors són generosos : quants d’ells li van oferir tota la seva vida ! … però els sacrificis que amb més freqí¼ència s’ofereixen a Caisse són els seus propis béns: alfils, peons, cavalls . Quants d’ells són sacrificats per a major glòria de la deessa ! Fins i tot les pròpies reines , de vegades, són lliurades voluntí riament ! Naturalment, la sort d’aquestes ofrenes és molt diferent. Unes quantes són acceptades per Caisse i llavors l’escaquista arriba a la glòria i obté el reconeixement dels seus contemporanis. Però no sempre, ni molt menys, aquests sacrificis complauen a la deessa. Llavors, què hi farem, s’ha d’esperar a una altra ocasió …«.

Deja un comentario