La Deessa Caisse
Els jugadors i aficionats dels escacs són afortunats, estan protegits per una deessa grega: Caisse.
El mite d’aquesta deessa va ser creat al segle XVIII. El brití nic Sir William Jones va escriure, l’any 1763, un poema que portava per títol el nom d’aquesta divinitat. El poema tracta de les proposicions amoroses que Ares, el déu de la guerra, va fer a la musa Caisse. Però ella no va mostrar el més mínim interès per Ares, que desesperat va demanar ajuda a Apolo, déu de l’esport (i de la medicina, la llum, la música, etc …). Alehores, Apolo va crear els escacs perquè Ares els oferís a Caisse com a regal.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Tot escaquista sap que Caisse és la musa dels escacs , però paradoxalment, s’ha de dir que els escacs van sorgir molt abans que Caisse, perquè aquesta deessa no és de la mitologia grega ni romana , sinó que «va néixer » en la literatura, en la poesia.
Tal com dèiem, un noi anglès de 17 anys va escriure el 1763 el poema Caisse o el joc d’escacs, en què va cobrar vida aquesta nimfa encantadora, que promet a Mart correspondre, si aconsegueix inventar un joc suggestiu . Per aquella nimfa del bosc -segons el poema – Mart, déu romí de la guerra, concep els escacs i elx presenta amb el nom de Caisse. L’autor de Caisse és William Jones i el poema es va donar a conèixer en una de les seves obres publicades a Oxford, el 1772. Aviat va tenir popularitat a Franíça i va ser publicat el poema a La Palamedes, la primera revista d’escacs, editada per Labourdonnais a París el 1836. Avui a tot arreu es venera a Caisse, que és la forma poètica de dir escacs.
Per la seva banda , Mikhaí¯l Tal va escriure :
«Igual que totes les deesses mitològiques, aquesta també exigeix els seus sacrificis. Els seus servidors són generosos : quants d’ells li van oferir tota la seva vida ! … però els sacrificis que amb més freqí¼ència s’ofereixen a Caisse són els seus propis béns: alfils, peons, cavalls . Quants d’ells són sacrificats per a major glòria de la deessa ! Fins i tot les pròpies reines , de vegades, són lliurades voluntí riament ! Naturalment, la sort d’aquestes ofrenes és molt diferent. Unes quantes són acceptades per Caisse i llavors l’escaquista arriba a la glòria i obté el reconeixement dels seus contemporanis. Però no sempre, ni molt menys, aquests sacrificis complauen a la deessa. Llavors, què hi farem, s’ha d’esperar a una altra ocasió …«.
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]