La possibilitat de que un ordinador pogués intervenir de forma il.legal en una partida entre humans es va fer patent a l’Open de Filadèlfia de 1992. Un desconegut inscrit sota el cognom Von Neumman (que no per casualitat coincideix amb el d’un famós cientific) sorprenia per la seva tremenda irregularitat: un dia feia jugades magní­fiques, […]

El primer cop que una persona i un ordinador es van enfrontar en condicions de torneig va ser el 1967, a Massachusetts. L’ordinador va perdre.

La Judit Polgar,d’Hungia, ha sigut la persona més jove en arribar a l’status de gran mestre internacional, als 15 anys i 150 dies d’edat, el 20 de desembre de 1991.

En Wilhelm Steinitz, va ser el campió mundial de més edat: tenia 58 anys i 10 dies quan el Dr. Emanuel Lasker li va pendre el titol el 1894.

El primer campionat del que es te noticia va tenir lloc a Madrid el 1575.

En Francisco R. Torres Trois va trigar 2 hores i 20 minuts en fer un moviment en una partida contra en Luis M.C.P. Santos, a Vigo, el 1980. Es tracta del moviment més lent de que es te constí ncia, i irònicament només hi havia dos moviments possibles a fer.

El 1996 l’ordinador Deep Blue i el campió mundial Garry Kasparov es van enfrontar en un torneig de sis partides. En Deep Blue era capaíç de calcular 100 milons de posicions per segon i en Kasparov 3. El resultat va ser de 4 a 2 a favor d’en Garry (DB, K, t, t, K, K).

La partida més antiga que es coneix amb les regles actuals es va jugar a València entre 1470 i 1490. Els jugadors es deien Castellví­ i Vinyoles i va ser arbitrada per mossèn Bernat Fenollar. La partida va ser la segí¼ent: 1. e4 d5 2. exd5 Qxd5 3. Nc3 Qd8 4. Bc4 Nf6 5. Nf3

El nombre total de partides d’escacs possibles és de 10123, o sigui :10000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000 00000000000000000000000000000000000000000.

El 1982, el iugoslau Dimitrije Bjelica va jugar a Saraievo el nombre més gran de partides simultanies: 301. En va guanyar 258, empatar 36 i perdre 7.