jmpitarque

Una vegada, el genial Mikhail Tchigorin s’enfrontava a un rival poc experimentat al que sempre donava avantatge i al que sempre guanyava, però es va trobar amb que en aquella ocasió no podia derrotar-lo perquè només quedaven els dos reis en el tauler. [fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»»

En el Torneig de Nova York de 1927 es van reunir molts dels millors jugadors del planeta, entre ells “l’Invencible» José Raúl Capablanca. [fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»] Com era d’esperar, Capablanca va comeníçar de forma

Durant el Campionat Mundial per correspondència de l’any 1951, l’australií  Cecil Purdy, un dels aspirants al tí­tol, va anotar la seva jugada en una partida crucial, la va dipositar a la bústia de correus i després va descobrir que era un error que li costaria la partida. Llavors, va intentar obrir la bústia per treure

Abans que comencessin els campionats oficials del món, va passar un curiós incident en una cerimònia presenciada per molts mestres d’escacs de l’època: un membre de la reialesa (que poc entenia d’escacs) va alabar les virtuts del joc i va proposar un brindis pel «millor jugador del món». Però per sorpresa de tots els assistents,