Alan Turing: el mes de juny hauria fet 99 anys
Sense Alan Turing els escacs informí tics no serien el que són avui en dia. Probablement, serien molt diferents. Amb la seva tesi “On computable Numbersâ€, l’any 1936 el matemí tic va crear la base teòrica per al desenvolupament de les calculadores.
Durant la II Guerra Mundial va treballar amb molts altres científics i també amb escaquistes per a desxifrar les mí quines alemanyes de codificació, de les quals «Enigma» és la més coneguda. Molts historiadors consideren el treball realitzat pels «Bletchley Park People» decisiu per al desenllaíç final de la guerra. En aquells temps de Bletchley Park, es van utilitzar els primers prototips dels ordinadors personals que eren capaíços de desxifrar de manera automí tica i rí pida la informació emesa per rí dio en clau pels alemanys.
Abans que existís qualsevol mí quina que ho pogués fer, Turing va desenvolupar un programa d’escacs, conegut com «Paper Machine». Després de la guerra, va continuar el seu treball a la Universitat de Manchester i, amb Dietrich Prinz, també va seguir elaborant programes d’escacs.
Però la seva homosexualitat semblava un risc per a les autoritats angleses. La pressió que va rebre per aquest fet va suposar que es suí¯cidés l’any 1954. El passat 23 de juny hauria estat el seu 99 aniversari. L’any que ve hi haurí un gran festa commemorativa pel seu centenari.