LA LLEI UNIVERSAL DELS ESCACS (VII). Per Joan Sí nchez.

(Del Diagrama 9, partida Kotov-Szabo)

39.Ce2!!

Les negres esperaven l´error 39.Dxd7? Dxb2+ 40.Txb2 Txb2+ o bé 39.bxc3? Dc2+ 40.Ra1 Dxc1+. Però les blanques responen amb un contra-sacrifici que té la missió de desviar la dama de la columna oberta «g» , on connecta amb el desguarnit Rei.

Les negres abandonaren en vista de 39…Dxe2 40.Tb8+ Cxb8 41.De8+ Rh7 42.Df7+ Rh6 43.Df6+ i mat a la segí¼ent.

3-fotos-llei-univ-7

En aquesta partida és possible discernir amb precisió quí¨ és la tí ctica i quí¨ és l´estratí¨gia. Saviley Tartakower va dir amb el seu caracterí­stic to d´humor: «la tí ctica és allò que el jugador fa quan es veu obligat a fer alguna cosa, i l’estratí¨gia és allò que fa quan no necessita fer res». Com veiem, el concepte de la Llei Universal dels Escacs que vaig introduir dos capí­tols enrere es correspon forí§a amb el pensament de l’estratega segons la definició de Tartakower. Els grans estrategues es caracteritzen per un tacte especial per sentir les posicions, entre els mestres del «tacte» s´inclouen Vladimir Kramnik, Tigran Petrosian i Anatoli Karpov.

chess_battle

—– Resum i esquema de la Llei Universal i els seus principis —–

Totes les facetes o cií¨ncies de les persones disposen de lleis universals. Des del cineasta: «representar allò que a l´espectador no li passa mai però de forma que li podria passar», fins al mesurador de volumetria que fa servir la llei universal de Simson: «v= h/6 (b1+b2+b3), on h=alí§ada, b(1,2,3)=superfí­cie (interior, secció mitja, exterior)». Inclús Pau Picasso va formular una llei universal de l´art quan va dir allò de «jo no penso, trobo»; una frase ví lida inclús pels escacs si tenim en compte no tant el que diu sinó qui ho diu. Jo ho interpreto com que el pensament és només una de les branques de la percepció.

man_playing_chess

Faré un recorregut retrospectiu d´aquelles lleis universals de les que he vingut parlant des del primer capí­tol:

1.Llei Universal del joc: «procurar posar un problema nou al contrincant en cada moviment sempre que sigui possible» (llei mí xima d’Alekhine, segons Kotov relata al llibre «Alekhine»)

09alekhine-cat1

2. Llei Universal dels Escacs: «jugar sense necessitat de saber amb quina jugada respondrí  el contrincant» (llei universal inversa a la del pòquer).

3. Fòrmules de Tarrasch, Euwe, Lasker i populars:

– «si es té avantatge material” aleshores el pla prioritari és canviar peces» (Euwe).

– «situi les torres per darrera dels peons passats tant si són propis com de l´altre» (Tarrasch).

– «un cavall situat en un post fort i avaní§at des d’on no pot ser empipat per un peó contrari val com una torre» (Tarrasch).

-«desenvolupi primer els cavalls i després els alfils» (Tarrasch).

– «una mala jugada ve propiciada per una mala posició» (Tarrasch).

– «una peí§a dolenta fa que tota la posició sigui dolenta» (Tarrasch).

– «el rei en el final és una peí§a activa» (popular).

– «si es té avantatge posicional aleshores s’ha d´atacar o del contrari es pot perdre» (Lasker),,, i un llarguí­ssim etc.

* ceteris paribus, segons ho anomenava Lasker

TARRASH

TARRASH

4.Principi de l’Economia: «quan menys recursos es necessitin per la defensa, més en queden lliures per a l´atac» (segons Koblenz).

5. Principi de l’Elasticitat: «hom ha de procurar enfortir les caselles fortes i procurar desfer-se de les febles» (del manual «Mi Sistema», elasticitat dels sobre-defensors).

6. Elements Estratí¨gics:

a) el post fort.

b)debilitats de peons.

c)columnes obertes.

d)columnes semi-obertes.

e)caselles clares i caselles fosques.

f)l´espai.

La fòrmula universal de l´estratí¨gia la va formular Filidor (primer capí­tol): «els peons son l´í nima dels escacs». Arrel d´aquests elements és possible sospitar quin pot ser el pla estratí¨gic, i la fòrmula universal en aquest cas seria: «la base per concebre un pla magistral és sempre una bona avaluació», escriu Lasker parlant sobre Steinitz.

LASKER

LASKER

7.Recursos Tí ctics: Els temes tí ctics són: desviació, alliberament de casella, atac doble, atac a la descoberta, atracció, sacrifici obstructiu, destrucció de la defensa, etc; tots ells es subordinen al «swizenchug» o jugada intermitja que fa possible el Principi de Nimzowitsch «l´amenaí§a és més forta que la seva execució». En els finals de partida els recursos són més aviat: fortalesa, «zugswang» i recurs d´ofegat. També s´hi poden afegir alguns motius geomí¨trics, com la triangulació i la regla del quadrat.

cavalls-lluitant

Així­ que ja tenim prous elements per procurar esbotzar un algoritme. En primer lloc, voldria remarcar aquest mot, quí¨ és un algoritme exactament? De fet, fa més de mil anys abans de Crist que els teòrics creen algoritmes, tant per a representar fets històrics com per a expressar fòrmules matemí tiques. Les misterioses pintures pre-colombines i els laberí­ntics diagrames egipcis son els més antics que es coneixen, l´objectiu dels quals és unificar un conjunt de coses complexes en un sol volum.

Resulta curiós observar que cada autor o pensador tria una manera diferent d´ordenar l´algoritme dels escacs segons els seus coneixements, estil, experií¨ncia i sobretot obertures emprades. Per exemple, en el punt 6 (Elements Estratí¨gics) no hi ha cap autor que faci servir els mateixos elements ni la mateixa ordenació, però no importa si alguns es desconeixen si bé és molt important la profunditat dels que sí­. El campió del món Vishy Anand va dir en un programa televisiu que no hi ha cap escaquista que sigui capaí§ de dominar tots els estils de joc, sinó que cadascú se sent còmode en les posicions que té millor practicades o estudiades. La grí cia del joc consisteix en saber portar al contrincant al terreny que un millor coneix. Jo he triat una ordenació moderna del llibre «Simple Chess», escrit per Michael Stean, si bé Steinitz parlava d´uns altres. Nimzowitsch mateix va ser el primer que es va esforí§ar a allunyar-se dels principis més clí ssics d´Steinitz i hi va incloure altres elements estratí¨gics amb un aspecte un pí¨l excí¨ntric, però molt profundament analitzats. Entre d’altres hi afegia: la cadena de peons, el canvi, el bloqueig o la clavada, el setí¨ rang (o fila absoluta), el peó passat i l´escac a la descoberta*.

* no és massa comú incloure «l´escac a la descoberta» com a element de l’estratí¨gia tot i que el motiu tí ctic en realitat és «atac a la descoberta». De tota manera, Nimzowitsh ho va fer en el seu llibre amb l´únic propòsit d´estudiar la sonora derrota del gran E.Lasker que va ser abatut pel mestre mexicí  C.Torre emprant aquet recurs.

CARLOS TORRE

CARLOS TORRE

Avui dia, de fet ja des dels descobriments teòrics de Tarrasch, es considera que l´element més important de l’estratí¨gia és l´espai, ja que l’essí¨ncia del joc consisteix en la mobilitat de les peces. Vol dir això que l’algoritme «Mi Sistema» de Nimzowitsch oblidava incloure aquest important concepte? í‰s clar que no!, l´incloia com a part d´un concepte encara més ampli que és el de «bloqueig». A mí­ personalment m´atrau forí§a l´atac de les minories, perquí¨ sempre m´ha cridat l´atenció el fet que els grans mestres clí ssics situí¯n sovint la torre de dama a la columna «b», quan jo sempre considerava més lògic posar-la a la columna «e» o «d»; però es pot estudiar com a possible planificació de l´element estratí¨gic «columnes semi-obertes». D´igual manera els temes o motius de la tí ctica poden ser substituí¯ts uns per altres, i ordenats de manera personal. Jo considero que la jugada intermitja és la base de l’operació tí ctica, ja que no hi ha cap sacrifici que pugui ser considerat correcte a menys que sigui temporal (exceptuant la unitat mí­nima de peó, que sovint només equival a la casella que ocupa i no es considera sacrifici en l´actualitat), però molts llibres de tí ctica consideren l´atac doble com el tema més important degut a la dificultat que representa haver de defensar-se contra dues amenaces simultí nies.

Tampoc les fòrmules de Tarrasch s´han de considerar al peu de la lletra, per exemple Miquel Tal era un expert en treure bon profit de les posicions dolentes (al menys estí ticament dolentes) grí cies a la seva «sobre-natural profunditat de cí lcul» (potser seria més exacte dir «millor capacitat perceptiva»). Això no vol dir que els autors estiguin equivocats, sinó que fan servir diferents algoritmes i, en ocasions, és possible que un jugador utilitzi mentalment varis d´ells en una sola partida o que contrí riament en simplifiqui gran part en base a les seves habilitats personals o bé en base a la modalitat de la partida.

ESQUEMA DE LA LLEI UNIVERSAL DELS ESCACS:

quadre-joan-sanchez

By |2017-04-18T11:22:21+01:00julio 2nd, 2011|El racó del nostre analista, Top|