LA LLEI UNIVERSAL DELS ESCACS (V), per Joan Sí nchez

Solució al Diagrama 5.

La idea és fer una variant del mat de l’ofegat, que és prou conegut, però la casella crí­tica g6 de moment estí  coberta per l´alfil opositor. D´altra banda, no convé empitjorar la posició de cap peí§a, ja que estan idòniament situades. El problema és com trencar aquest aparent «zugswang» recí­proc.

1. Rb1 jugada d´espera única, ja que s´evita rebre escac de la torre.

1.,,,Ah5 única possible o seguiria CxA mat si es mou l´alfil, o bé AxC mat si es mou la torre i T8C mat si es mou el cavall. Es veu clar que les negres han quedat en «zugswang» després de la jugada d´espera de les blanques.

2. Tg6! interferí¨ncia, s´amenaí§a 3.Cf7 mat.

2.,,,Th6

Si 2… Axg6+ 3. Cxg6 mat

A qualsevol altra jugada d´alfil, seguiria 3. Cf7mat

3. Axg7 mat .

portada-llu5

Karpov, tot i ser prí cticament invencible en persona per un mestre actual, ja va ser vení§ut per les idees de Reti i de Nimzowitsch inclús abans de néixer.

caricatura KARPOV

caricatura KARPOV

Un avantatge d´espai en realitat no és materialitzable a menys que no arribi al punt de ser estat crí­tic o es converteixi en un avantatge estructural. A Nimzowitsch inclús li agradaven les posicions amb desavantatge d´espai, ja que afirmava que en aquests casos és més difí­cil fer una errada í dhuc les limitacions; això sí­, era ben conscient que una sola errada conduiria rí pidament al desastre. Trigran Petrosian, el més ferm seguidor d´aquestes idees «anti-teòriques», en va treure bon profit.

caricatura-petrosian

Els hipermodernistes varen ser uns veritables revolucionaris que s´oposaven amb valentia a qualsevol llei o dogma i les estadí­stiques actuals els avalen: els jugadors solen fer més equivocacions quan disposen d´un arbre més ric en possibles jugades bones que quan aquestes són escasses, una més de les innombrables paradoxes d´aquest antic joc.

——–EL PRINCIPI ALGORíTMIC DELS ESCACS——–

Ara resulta que des que vaig comení§ar a llegir llibres en recerca d´una llei universal en el sentit que estava formulada la del poquer encara se m´ha complicat més la tasca. Sí­ que he aprí¨s moltes coses interessants de les «autoritats escaquí­stiques», però en comptes de reduir el problema a una sola frase, n´han sortit desenes. La majoria, tot i que són importants, només serveixen per uns casos concrets, com aquella de l´Euwe que diu «si té avantatge material aleshores el pla guanyador és canviar peces»; un recordatori molt útil inclús pels mestres de primera fila.

Jo hi afegiria «i si té desavantatge material aleshores canvií¯ peons», ja que el problema de l´Anderssen era forí§a complicat de resoldre.

ANDERSSEN

ANDERSSEN

També en Tarrasch va formular una sí¨rie de bons consells: «desenvolupi els cavalls abans que els alfils», «situí¯ les torres per darrera dels peons passats tant si son propis com de l´altre», etc.

caricatura TARRASH

caricatura TARRASH

Tots aquests principis poden ser un recordatori útil en un moment determinat, però avui dia, de fet ja des del pensament «hipermodernista» de Nimzowitsch i Reti, la tendí¨ncia és a fugir d´idees preconcebudes. En Gary Kasparov afirma amb denotat agnosticisme que no hi ha cap llei o principi més important que els altres, cada cas és únic i té particularitats pròpies. Trobo que aquesta simplificació és incerta si el que es pretén no és tan obtenir un í¨xit immediat com el de crear un algoritme (conjunt ordenat de fórmules) que alleugereixi les hores d´estudi i pensament en els aní lisis.

caricatura KASPAROV

caricatura KASPAROV

Només Alexandre Alekhine va saber formular un verdader lema mí xim i universal dels escacs: «posar un problema nou al contrincant en cada moviment». Alekhine era senzillament perfecte,,, massa i tot, ja que això no només és un lema mí xim pels escacs sinó per a qualsevol altre joc de taula! Si els principis de Tarrasch i Euwe es quedaven curts ja que no valien per a totes les situacions, aquest de l´Alekhine és excessivament ampli, ja que no val només per als escacs.

caricatura ALEKHINE

caricatura ALEKHINE

En realitat el problema de trobar la Llei Universal dels Escacs el va resoldre el campió de poker que va donar peu a aquest escrit (capí­tol primer). Els escacs són un joc inversament diferent al poker en tots els sentits. El poker és un joc on no es veu allò que té el contrincant, i la llei mí xima és «jugar com sabent quines cartes té el contrincant».

2-fotos-poker-chess

Els escacs, en canvi, són un joc totalment perceptiu i per tant la llei mí xima és «jugar sense necessitat de saber amb quina jugada respondrí  el contrincant».

Aquesta és la veritable Llei Universal, ja que val per a tots els casos i totes les modalitats d´escacs i a la que s´han de subordinar totes les ulteriors accions.

Suposem que heu decidit quina jugada farí­eu en el problema de mat en dues; ara cal verificar si les variants s´adequen a la solució que heu donat o bé hi ha una defensa que no heu previst. En cas que la solució serveixi per a totes les possibles defenses del contrincant, no hi ha dubte que és la correcta. Si una jugada és bona independentment del que juguin les negres és la millor jugada, ja que estaria d´acord amb la Llei Universal dels Escacs. Si la rí¨plica és forí§ada, aleshores encara millor, això no és una excepció a la regla ja que no hi ha més necessitat de saber-ho pel simple fet de ser resposta única (menys necessitat de saber no implica major ignorí ncia).

De l´estudi dels campionats mundials, és fí cil quedar convení§uts que els jugadors lluiten per tenir la iniciativa fins a les últimes forces, ja que qui en disposa no necessita dependre de la jugada-resposta de l´altra,,, simplement té la iniciativa. I quí¨ és una jugada profilí ctica tan anomenada en els comentaris? Jo ho entenc com aquella que es fa conscientment en prevenció d´un possible pla del rival tot i que sense saber exactament quí¨ jugarí .

caricatura FISCHER

caricatura FISCHER

caricatura SPASSKY

caricatura SPASSKY

Recordem que la jugada de Fischer al diagrama 4 no va ser prou afortunada perquí¨ no estava d´acord amb la Llei Universal dels Escacs. La fí¨rria jugada 29.,,,Axh2, atí­pica d´altra banda de l´estil de Fischer, no era independent de les possibles rí¨pliques de l´Spassky; car no pertanyia a un pla adequat de joc.

FISCHER vs SPASSKY

FISCHER vs SPASSKY

En canvi, vam veure que 29.,,,a6 era millor jugada ja que responia a un pla concret de lluita per a les caselles de color blanc, en definitiva era més independent de qualsevol resposta de les blanques.

í‰s difí­cil triar una posició que reflecteixi millor que altres la idea exposada, ja que és universal i per tant ví lida per a totes elles. Finalment he resolt que les dues posicions més il·lustratives són aquest conegut quartet (quatre peces) de R. Reti, juntament amb un altre de F. Saavedra.

caricatura RETI

caricatura RETI

Diagrama 6.Juguen blanques i aconsegueixen l´empat.»R.Reti, 1921″.

diagrama-6-llue5

Aquest no és un veritable problema, sinó més aviat una imatge pintoresca. Les negres amenacen o avaní§ar el propi peó o bé capturar el blanc, però no poden fer totes dues coses alhora. De fet, les seves amenaces no son simultí nies, en tal cas guanyarien, sinó diferents. La posició ni tan sols s´ha de considerar crí­tica, el balaní§ estí tic de forces estí  de fet anivellat. Les blanques en tenen prou amb reconí¨ixer que el Rei ha de ser peí§a activa en els finals i que cal centralitzar-la.

1.Rg7

massa innocent seria 1.Rh7 h4 2.Rh6 h3

1…h4 2.Rf6 Rb6

si 2…h3 3.Re7(o Re6 tant fa) h2 4.c7 Rb7 5.Rd7 coronant tots dos.

3.Re5

Ara el Rei ja estí  al mí xim de centralitzat possible,,, i ara a escollir:

en cas de 3.,,,h3 4.Rd6 h2 5.c7 coronant tots dos.

en cas de 3…Rxc6 4.Rf4 entrant al quadre.

Les blanques en cap moment no juguen amb necessitat de saber una sola resposta de les negres, sinó que progressen amb la maniobra de Rei única però suficient. En el pla eucladií  (d´Euclides) la distí ncia més curta entre dos punts és sempre una lí­nia recta, però en el pla compost per escacs, un zig-zag és una distí ncia igualment curta.

EUCLIDES

EUCLIDES

El problema que proposo per la propera entrega ja és un verdader problema, adverteixo que ni tant sols el bruixot Harry Potter del famós llibre el va saber resoldre.

Diagrama 7: Juguen blanques i guanyen, de G.Barbier i F.Saavedra, 1895.

diagrama-7-llue5

Continuarí …

By |2017-04-18T11:23:00+01:00mayo 9th, 2011|Conceptes per a principiants, El racó del nostre analista, Top|