Anatoli Karpov i Gary Kasparov tornaran a retrobar-se en un tauler d’escacs 25 anys després del duel històric pel títol mundial. Tots dos jugadors, que van mantenir una lluita més enllí de l’esport de 1984 a 1990, tornaran a mesurar les seves forces del 21 al 25 de setembre a València. Un duel a 12 partides, 4 semirí pida i 8 rí pides.
L’ex campió del món d’escacs, Anatoli Karpov, va considerar «extraordinari» l’emplaíçament. Després d’haver inspeccionat, al costat dels principals organitzadors del projecte, les instal.lacions del Palau de les Arts i les Ciències on es reeeditará el llegendari dol.
Tot i tractar-se d’una partida d’exhibició, les dues ‘K’ estan prenent-se aquesta revenja molt seriosament. Un quart de segle després que a la Sala de Columnes de la seu dels sindicats soviètics naixés una de les grans llegendes esportives que es coneixen, els millors escaquistes de la història reeditaran a València la seva vella rivalitat en dotze partides, quatre semirí pida-vuit rí pides, amb motiu dels actes històrics preparats per l’associació ‘Bressol dels Escacs Modern’, nascuda arran del descobriment científic en el qual es va revelar que València va fixar les regles d’un dels esports més populars del món en el segle XV.
Fred, astut, calculador i defensiu, Karpov va ser un dels baluards del règim comunista soviètic. Tot el contrari que Kasparov, agressiu, rebel, furiós i símbol de la Perestroika. Dos personatges d’enorme pes completament antagonistes. Els escacs mai ha tornat a ser el que va ser amb ells. «No es pot dir que siguem amics», continua reconeixent Karpov. «Els nostres estils eren oposats, com el foc i el gel», recorda Kasparov.
Tot i la seva profunda rivalitat, el 2007 Karpov va intentar visitar Kasparov als calabossos de la policia soviètica després d’una de les seves polèmiques detencions com opositor del president, Vladimir Putin, a qui considera «un dictador». No obstant això, tal com ells mateixos han reconegut en diversos fòrums va ser «un gest de respecte, no d’amistat».
Abans i després de les més de 500 hores que van estar cara a cara, Karpov i Kasparov es van declarar obertament l’odi que deien sentir l’un per l’altre. Un quart de segle després, i conforme s’acosta la reedició del duel, la seva històrica enemistat torna a sortir a la superfície en detalls com que ni tan sols comparteixen la mateixa estada, s’allotjaran en hotels allunyats per no veure’s abans del matx, i que fins i tot accediran a la sala de joc per ascensors diferents, ha aixecat una gran expectació tant entre el món especialitzat com el públic en general, ja que es tracta d’un esdeveniment que segons l’organització traspassa les fronteres dels escacs.
El seu primer duel pel títol mundial (Moscou, 1984) es va suspendre amb l’excusa oficial de preservar la seva salut per l’esgotament físic de tots dos. Va ser l’inici de 144 partides oficials i cinc campionats del món consecutius, fins al 1990. Una època daurada dels escacs en què es va gestar una de les rivalitats esportives més grans de la història entre dos genis que tornaran a mesurar-se ara a València amb la mateixa emoció.
L’holandès Geurt Gijssen serí l’í rbitre del matx de revenja. Gijssen estí considerat com l’í rbitre internacional més popular del món i va ser ja l’encarregat de dirigir els dos últims partits entre els grans colossos del tauler.
L’organització del matx, que estí cuidant al mil.límetre tots els detalls, ha posat un especial interès en que l’í rbitre fos Gijssen i no un altre perquè la reedició de la batalla dels escacs més cèlebre de tots els temps sigui el més fidedigna possible a la qual els genis van mantenir quan lluitaven ferotgement pel campionat del món.
Recentment Gijssen va participar també en el prestigiós torneig de Montecarlo, ha estat un dels clí ssics en les Olimpíades d’escacs i el 2006 va ser l’í rbitre principal del partit pel campionat del món entre Topalov i Kramnik.
Una de les curiositats en la biografia de Gijssen, tota una figura en el món dels escacs, apareix en les seves memòries, on rememora que va aprendre les regles del tauler a Alemanya Oriental durant la Segona Guerra Mundial després que el 7 octubre 1944 casa fora bombardejada. Professor de matemí tiques i expert en la literatura dels escacs, el 1980 es va convertir en í rbitre internacional i durant aquesta dècada va ser reconegut per molts no només com el més popular sinó també com el millor.
Karpov encara que durant els dies del matx s’allotjarí a l’hotel ‘Hospes Palau de la Mar’, fins llavors Karpov té previst instal.lar-se a prop de la costa per concentrar-se i preparar a consciència aquesta trobada que tot i ser d’exhibició ambdós contendents estan prenent-se amb enorme serietat.
No en va, Karpov va a València al costat d’un equip de preparadors que l’acompanyaran durant els dies previs i el escortaran de prop en el matx. Es tracta d’un grup d’elit contractat per a l’ocasió en el qual destaca sobre la resta la presència del Gran Mestre Viktor Bologan, moldau de 39 anys amb més de 40 victòries a l’esquena en prestigiosos tornejos internacionals i rellevant campió sub-20 de la URSS el 1991, quan es va destapar com un dels escaquistes més prometedors.
Karpov arriba a la reedició del duel amb una mínima desavantatge en el balaníç de resultats amb Kasparov, que s’imposa en el global dels seus enfrontaments, entre ells cinc partits pel títol mundial, per un balaníç de 21 victòries, 19 derrotes i res més ni menys que 104 taules, el que parla del igualadíssim del seu nivell.
La preparació de Kaspí rov consisteix en sessions de diverses hores dií ries en les que, entre altres coses, estí fent especial èmfasi en l’especialització d’escacs explosiu per a les partides rí pides i semi-rí pides en les que s’enfrontarí al seu etern rival. L’ex campió mundial ja no es troba «tan acostumat a jugar com abans», encara que en to de broma diu que estí conveníçut de «conservar una mínima prí ctica». No obstant, segons la premsa russa es troba en bona forma degut a la seva afició a jugar partides per Internet sota un pseudònim i la seva faceta com a entrenador personal de promeses mundials.
El retorn als taulers de Kaspí rov estí generant una enorme repercussió, especialment a Rússia, els mitjans de comunicació ja tenen acreditats a més d’una desena d’enviats especials per cobrir l’esdeveniment. I és que a més d’una figura de l’esport, el que en el seu dia va ser anomenat com el ‘Ogre de Bakú’ també és un personatge de rabiosa actualitat a l’arena política russa causa de la seva condició de ferotge opositor a l’actual president, Vladimir Putin, a qui aspira a rellevar en el futur com a primer mandatari.
Després de la seva retirada oficial dels escacs de competició en 2005, el que per a molts és el millor jugador de la història, amb més de 20 anys en el primer lloc del rí nquing mundial, gairebé no ha tornat a competir amb públic, de manera que al principi van sorgir molts dubtes sobre la possibilitat que finalment acceptés aquesta invitació per a un matx d’exhibició. No obstant això, després d’una í rdua negociació ho va fer, conscient de l’atractiu de la revenja entre genis i especialment entusiasmat i agraí¯t per la possibilitat de celebrar els 25 anys de l’inici de la seva llegenda contra Karpov.
Malgrat això, i encara que la premsa simpatitzant del govern rus hagi insinuat erròniament en alguna oportunitat la seva possible retirada de la política, un cop acabi el matx, Kasparov recuperarí la seva activitat com flagell de Putin. Això sí, abans de signar una altra pí gina per a la història de l’esport.
Per trobar una fita en la història dels escacs d’una magnitud similar a aquest caldria remuntar-se a 1992, quan dos mítics escaquistes, el nord-americí Bobby Fischer i el rus Boris Spassky recrear les partides pel títol mundial disputades 20 anys abans a Islí ndia.
Kasparov es va traslladar a Noruega per entrenar-se amb el jove Magnus Carlsen, a qui en altres ocasions ha preparat ell amb l’objectiu de convertir-lo en el millor jugador del món. No obstant això, ara els papers s’han invertit perquè el ‘Ogre de Bakú’ desempolsa la seva destresa amb vista a les partides rí pides i semi-rí pides contra Karpov.
Amb només 18 anys i un enorme potencial, Carlsen és l’autèntica promesa dels escacs mundial. El 2004 va esdevenir Gran Mestre amb 13 anys i malgrat la seva curta edat ha estat capaíç de fer taules amb el mateix Kaspí rov i fins i tot imposar-se a Kí rpov.
No obstant això, a la delegació que acompanyarí Kaspí rov durant els seus dies a València no estarí Carlsen, però sí el seu inseparable mare i consellera, Clara Kasparov, la persona que li va inculcar la passió per els escacs en la seva infí ncia i que sempre l’ha acompanyat tots els tornejos de nivell en què ha participat, una mostra més del molt seriosament que es pren aquesta revenja. Kaspí rov, curiosament, va adoptar el cognom matern el 1975 en detriment del del seu pare, Weinstein, mort quan tenia set anys.
Per la seva banda, Kí rpov ja fa prí cticament una setmana a la recta final del seu ambiciós entrenament, per al qual s’ha concentrat en uns aí¯llats apartaments al costat de la costa, en una de les mí ximes altures possibles, tal com era el seu desig. Per a l’ocasió, ‘Toli’ s’ha envoltat d’un grup d’entrenadors de primer nivell, format pels campions Bologan (Moldí via), Onischuk (Ucraí¯na) i Riazantsev (Rússia), que han posat a punt els seus moviments també amb l’ajuda de ordinadors.
COMENí‡A L´ESPECTACLE
