Els Escacs

Una vegada, el genial Mikhail Tchigorin s’enfrontava a un rival poc experimentat al que sempre donava avantatge i al que sempre guanyava, però es va trobar amb que en aquella ocasió no podia derrotar-lo perquè només quedaven els dos reis en el tauler. Abans de concedir-li taules i per fer-li una broma, Tchigorin, va acostar

En el Torneig de Nova York de 1927 es van reunir molts dels millors jugadors del planeta, entre ells “l’Invencible» José Raúl Capablanca. Com era d’esperar, Capablanca va comeníçar de forma brillant el campionat i algunes rondes abans de finalitzar el torneig semblava clar que es faria amb la victòria. En un moment de descans

Durant el Campionat Mundial per correspondència de l’any 1951, l’australií  Cecil Purdy, un dels aspirants al tí­tol, va anotar la seva jugada en una partida crucial, la va dipositar a la bústia de correus i després va descobrir que era un error que li costaria la partida. Llavors, va intentar obrir la bústia per treure

Abans que comencessin els campionats oficials del món, va passar un curiós incident en una cerimònia presenciada per molts mestres d’escacs de l’època: un membre de la reialesa (que poc entenia d’escacs) va alabar les virtuts del joc i va proposar un brindis pel «millor jugador del món». Però per sorpresa de tots els assistents,

Un GM iranií  estableix el nou rècord Guinness de simultí nies. El Gran Mestre iranií  de 29 anys Morteza Mahjoob s’ha passat mesos preparant-se per al seu intent de batre el rècord Guinness que havia establert el búlgar Kiril Georgiev al disputar 360 partides simultí nies. Mahjoob va trencar aquest rècord a l’enfrontar-se amb 500 oponents alhora,

ENDEVINALLA En un tauler d’escacs, què és el que poden fer un peó, un cavall, un alfil, o una torre, i inclús el rei, que no pot fer la dama, sent aquesta la peíça més forta i valorada? Solució: L’únic que no pot fer la dama és fer escac en descobert. No pot retirar-se per

David Bronstein En una partida, una vegada Bronstein va trigar 40 minuts en moure la seva primera peíça! I després va guanyar la partida, ¡un fenomen!. Quan li van preguntar per què havia trigar tant, va respondre mirant fixament el tauler: «Estava pensant on havia posat les claus de casa meva».