En el Torneig de Nova York de 1927 es van reunir molts dels millors jugadors del planeta, entre ells “l’Invencible» José Raúl Capablanca.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
Com era d’esperar, Capablanca va comeníçar de forma brillant el campionat i algunes rondes abans de finalitzar el torneig semblava clar que es faria amb la victòria. En un moment de descans mentre parlava amb un amic, aquest li va fer un retret irònic sobre la seva superioritat respecte la resta de contrincants. Davant d’aquest comentari, Capablanca li va dir que havia pensat fer taules en la resta de partides. Però en una d’aquestes partides li va tocar enfrontar-se amb Aaron Nimzowitsch i una vegada comeníçada la partida, Capblanca li va enviar una nota al seu rival a través de l’í rbitre que posava :» li prego que deixi vostè de jugar tan malament o no tindré altre remei que guanyar-lo «.
[/fusion_builder_column][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]