NIMZOWITCH vs TARRASCH, dos dogmí tics enfrontats

La veritat és que Nimzowitch i Tarrasch mai es van caure bé. La disputa entre ells va comení§ar quan Nimzowitch encara era un jove talent.

nimzowitch_tarrasch1

Amb motiu del torneig de Coburg de l’any 1904, després d’haver-se acabat la ronda oficial del dia, van jugar una partida amistosa. En aquella partida, Nimzowitch va portar a terme una obertura experimental davant la qual Tarrasch va comentar amb aire de menyspreu : » Mai he tingut una posició guanyadora després de tan poques jugades». I aquest comentari no va agradar gaire al jove Nimzowitch, de només 18 anys, el qual es va ofendre profundament. En aquest sentit, s’ha de dir que durant tota la seva vida es va caracteritzar per reaccionar de manera molt sensible davant les crí­tiques.

A partir d’aquell moment, Nimzowitch va aprofitar aquesta ofensa per motivar-se encara més i va fer tot el possible per superar Tarrasch i fer-lo fora de la seva posició com a primer teòric en el món dels escacs. I, per l’altra banda, Tarrasch també es va fer més antipí tic pels seus comentaris. D’aquesta manera, va comentar en un diari berliní¨s una partida entre Rubinstein i Nimzowitch de la segí¼ent manera: » Nimzowitch té una preferí¨ncia absoluta per jugades lletges d’obertura; sort que Rubinstein, que sempre juga amb bon gust, el va rebatre amb conscií¨ncia, perquí¨ hauria estat realment un escí ndol si el joc antiestí¨tic hagués estat coronat amb el primer premi. «

Nimzowitch va entrar al joc i va reaccionar mitjaní§ant una carta oberta : » A la columna d’escacs del diari berliní¨s del dia 12, va publicar el Dr Tarrasch la meva partida contra Rubinstein, fent-hi comentaris encaminats a menysprear la meva manera de jugar. No cal que estigui d’ acord amb la meva interpretació del joc d’escacs, però una crí­tica tan exagerada i transfigurada ha de provocar una resposta ení¨rgica. Expressions com ‘ lletja ‘i’ fastigosa ‘ manera de jugar i consideracions similars, mostren un atac de rí bia furibund d’un glossador que es pretén erigir com exemple. Són expressions indignes . A més, sembla com si el Dr Tarrasch volgués venjar-se de mi d’aquesta manera pel seu fiasco teòric en la variant 3. e5 .(…) La meva partida contra Rubinstein decidia l’honor del primer lloc i un premi de 2.500 Francs. Per estar comprensiblement nerviós, vaig jugar forí§a per sota del meu nivell. El Dr Tarrasch no fa esment a aquesta circumstí ncia i construeix d’aquesta manera una falsa valoració del meu joc que és del tot indignant per la seva injustí­cia».

NIMZOWITCH

NIMZOWITCH

Pocs dies després, Nimzowitch va qualificar a Tarrasch d’antiquat, dogmí tic i de no reconí¨ixer els nous conceptes de la partida hipermoderna». No obstant això, Nimzowitch amb certa freqí¼í¨ncia es passa de la ratlla en el seu afany crí­tic i es mostra igualment dogmí tic. Així­ , escriu que en la defensa francesa amb 3 … dxe4 «es descobreix una millora mitjaní§ant la maniobra de Rubinstein B7 – B6 , que posa justament en dubte el valor de 3. CB1 – c3 . « ( «El meu sistema «, pí g. 356 ). I mentre desprestigia els sistemes preferits del seu rival, revaloritza els seus propis descobriments. D’aquesta manera, designa la jugada 7 …. Da6 en la variant poc espectacular 1. e4 c6 , 2. d4 d5 , 3. E5 Af5 , 4. AD3 Axd3 , 5. Dxd3 E6 , Cf3 DB6 , 7. 0-0 Da6 com » una novetat encantadora i revolucioní ria «.

La disputa entre ambdós va ser tan violenta que sembla que vagi molt més enllí  de trobar les jugades correctes sobre el tauler.

Foto dels millors jugadors de l'any 1928

Foto dels millors jugadors de l'any 1928

Veritablement, Tarrasch i Nimzowitch van evidenciar no només un conflicte de generacions, sinó que van lluitar també pel lloc de primer teòric. A més, també s’han de tenir en compte els seus carí cters totalment oposats. í‰s a dir, tots dos criticaven amb ganes i eren molt sensibles a les crí­tiques.

Nimzowitch, després de la seva fugida de Riga, seguida d’una breu estada a Suí¨cia, va viure en un petit pis a Copenhaguen. Allí  va exercir com a jugador professional, quedant una mica marginat socialment. No va aprendre cap ofici concret, no es va casar ni va tenir fills.

En canvi, Tarrasch va tenir molt en compte la seva posició social. Tenia famí­lia, cinc fills i va treballar com a metge.

TARRASCH

TARRASCH

Al llarg de la seva vida, Nimzowitch i Tarrasch es van enfrontar entre sí­ en un total d’onze partides oficials.

Al final, Nimzowitch va obtenir un avantatge de +5, = 4, -2, ben entí¨s que sis d’aquestes onze partides es van jugar després de l’any 1920, quan Tarrasch, nascut l’any 1862, ja havia passat al zenit de la seva carrera. Tot i això, a la prí ctica, Nimzowitch es va mostrar superior i, posteriorment, es va imposar davant el món com a gran teòric davant el seu rival.

Les teories que va formular Nimzowitch van inspirar i influir posteriorment a molts jugadors i van conduir a una més profunda comprensió del joc.

Aquesta situació que es va produir entre ells convida a prendre partit: un pot estar a favor de Nimzowitch o a favor de Tarrasch. Des del punt de vista d’avui, estí  clar que les teories de Nimzowitch no rebaten els fonaments de Tarrasch, sinó que els relativitzen i amplien, de la mateixa manera que les teories de Nimzowitch van ser ampliades més tard; això sí­, per uns teòrics menys polí¨mics i dogmí tics que Nimzowitch i Tarrasch.

By |2017-04-18T11:25:57+01:00octubre 19th, 2010|Historia, Jugadors, Top|