Els Escacs del Savi

Un jove, pres per l’amargor, va anar a un monestir del Japó i li va exposar a un ancií  mestre:

– Voldria arribar a la il·luminació però sóc incapaí§ de suportar els anys de retir i meditació. Existeix algun camí­ més rí pid per algú com jo?

– T’has concentrat a fons en alguna cosa en algun moment de la teva vida? -Va preguntar el monjo-.

– Només en els escacs, ja que la meva famí­lia és rica i mai he hagut de treballar dur.

monasterio-tibetano1

El mestre va avisar llavors a un altre monjo. Van portar un tauler d’escacs i una espasa afilada que brillava com el sol.

– Ara jugarí s una partida molt especial d’escacs. Si perds, et tallaré el cap amb aquesta espasa i, si guanyes, tallaré el del teu adversari.

Va comení§ar la partida. El jove sentia les gotes de suor recórrer la seva esquena, ja que estava jugant la partida de la seva vida. El tauler es va convertir en el món sencer. Es va identificar amb ell i en va formar part. Va comení§ar perdent, però el seu adversari va cometre una relliscada.

funakyoh_1_1

Va aprofitar l’ocasió per llaní§ar un fort atac, que va canviar la seva sort. Llavors, va mirar de reí¼ll el monjo. Va veure el seu rostre intel·ligent i sincer, marcat per anys d’esforí§. Va evocar la seva pròpia vida, ociosa i banal i, de sobte, es va sentir tocat per la pietat. Així­ que va cometre un error voluntari i després un altre. Estava a punt de perdre. Veient el mestre va llaní§ar el tauler a terra i les peces es van barrejar.

– No hi ha vencedor ni vení§ut-va dir-No caurí  cap cap.

Aleshores, el mestre ancií  es va girar cap al jove i va afegir:

Has aprí¨s la llií§ó.

By |2017-04-18T11:27:15+01:00junio 29th, 2010|Mites i llegendes, Top|