La història del “Turc»
El turc era un ninot gran, inventat pel vienès Wilhelm Von Kempele i estava col·locat dins d’una caixa de fusta que tenia tres portes frontals. El Turc apareixia assegut darrere de la caixa amb un tauler d’escacs al davant. Portava un turbant i una manta de pell; sota del braíç esquerre tenia un coixí. Les portes de la caixa s’obrien i deixaven veure a l’espectador curiós una sèrie de complicats engranatges. El que volia jugar amb el Turc s’asseia davant del tauler i realitzava la seva jugada. Aleshores, de manera parsimoniosa, l’autòmat estirava el seu braíç esquerre, prenia una peíça i realitzava un moviment sobre el tauler. Inclús, quan amenaíçava al rei contrari pronunciava la paraula escac i movia el cap endavant com saludant. I, si l’adversari realitzava alguna jugada antireglamentí ria, el Turc colpejava el seu braíç esquerre sobre la taula en senyal de protesta.
El Turc va ser exhibit per primera vegada a Viena l’any 1769 i va causar una gran sensació. Inclús la pròpia Emperadriu es va interessar per aquest aparell i va aconseguir que el 1770 el científic Von Kempele realitzés una exhibició al palau reial.
Però aquí cal fer una rí pida confessió i revelar un detall decisiu, un petit secret. Hi havia un home amagat a dins del Turc. Per mitjí d’un enginyós procediment, l’home estava amagat d’una manera que quan algú obria la porta, fins i tot l’operador de l’autòmat obria la porta per mostrar els engranatges al públic. La “trampa†radicava en que no obria les portes totes al mateix temps, sinó que n’obria una i llavors l’home que havia a dins es movia cap a l’altre costat i així successivament.
La veritat és que l’aparell de Von Kempele era un frau a mitges, perquè l’autòmat era, en qualsevol cas, un miracle tècnic de l’època. L’home que s’amagava a la caixa disposava dels engranatges perquè el braíç del Turc agafés la peíça correcta i la mogués a la perfecció; això ja implicava un gran mèrit!. Però, no hi havia un ordinador que jugués als escacs, l’única part automí tica era un braíç que agafada les peces i les posava en un lloc determinat, el lloc on volia col.locar-les l’home que s’amagava en el seu interior.
L’any 1.773 Von Kempele va desmantellar l’aparell; estava enfadat perquè, en realitat, tenia més fama per aquest artefacte que per la resta de les seves obres d’enginyeria, però el 1776 va rebre una invitació per fer una gira amb l’autòmat per Europa i la va acceptar. Les gires van continuar durant gairebé vint anys. El 1804 Von Kempele va emmalaltir i es va morir. Un dels fills va heretar l’autòmat i el va vendre per unes monedes a un senyor anomenat Leonard Nepomuk Maelzel.
El 1805, Maelzel va sortir de gira amb el Turc. En aquell moment, Jean Allgaier era l’escaquista amagat. El primer contrincant de l’aparell va ser ni més ni menys que Napoleó Bonaparte, que va perdre en 24 moviments. Posteriorment, l’aparell va anar a Amèrica. I allí va realitzar diverses actuacions. La primera d’elles va ser el 1825, a Nova York. Però el problema va ser que Maelzel no tenia diners per a contractar un jugador fort que s’amagués a dins del turc per a gestionar l’artefacte i havia contractat una noia anomenada Mary Hatchell, perquè mogués les peces des sota. Però Mary tenia un joc molt elemental, així que va contractar un tal Schlumberger, que era un gran jugador que havia conegut a París i aquest escaquista era el que havia de substituir a la noia.
Però quan va arribar Schlumberger, va sorgir un problema: era un gran jugador, però era molt alt i gros i un capvespre de 1827, quan estaven de gira a Baltimore, el turc va finalitzar la seva exhibició i va ser traslladat a un lloc discret perquè Schlumberger pogués sortir de la caixa. El jugador va voler sortir, però amb tanta mala sort que es va quedar atrapat dins del Turc i va comeníçar a cridar en demanda d’auxili. Alesmores, des d’un arbre proper, dos nens que estaven pujats a una branca, ho van veure tot per la finestra i van anar a demanar ajuda i quan l’ajuda va arribar es va descobrir el secret del Turc. Maelzel va morir el 1832 quan viatjava des de l’Havana a Filadèlfia.
El’ Turc va ser venut per 400 dòlars a un tal Winston Pil, el qual el va deixar en herència al Museu Xinès de Filadèlfia. El 1857 un incendi va destruir el museu i del Turc no en va quedar absolutament res.