MARCEL DUCHAMP i els escacs
Marcel Duchamp va abandonar l’art per l’escacs (amb gran enuig d’André Breton). Va ser campió de Normandia, va representar diverses vegades a Franíça (fins i tot al team capitanejat per Alekhine); va tenir una destacada actuació en tornejos jugats als Estats Units i Europa i, a l’igual que Lord Dunsany, va aconseguir fer taules amb Capablanca en unes partides simultí nies.
Va arribar a estar tan obsessionat amb els escacs, que va afirmar:
«Jugo als escacs tot el dia. Practico dia i nit, i res al món m’importa més de trobar la jugada correcta… La pintura m’interessa cada vegada menys. Tot el que m’envolta se m’apareix amb forma de peces d’escacs i el món exterior només m’interessa en la mesura que es transmuta en posicions guanyadores o perdedores «.
[fusion_builder_container hundred_percent=»yes» overflow=»visible»][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=»1_1″ background_position=»left top» background_color=»» border_size=»» border_color=»» border_style=»solid» spacing=»yes» background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=»» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=»» id=»» animation_type=»» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile=»no» center_content=»no» min_height=»none»]
L’any 1927 es va casar amb la filla d’un industrial: durant la lluna de mel, la seva dona, desesperada, va encolar les peces al tauler; es van divorciar al cap de pocs mesos. El mes de maríç de l’any 1968, només set mesos abans de morir, Duchamp va jugar (va compondre) una «partida-concert» electrònica, titulada Reunió, «contra» un amic seu, el compositor John Cage. Un mecanisme fotoelèctric connectat amb el tauler i les peces convertia en llum i sons les jugades de John i Marcel. Va guanyar Duchamp.
Del seu amor pels escacs n’han quedat com a testimoni pintures, escultures i fins i tot jocs creats per ell.
[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]