LA LLEI UNIVERSAL DELS ESCACS (6), per Joan Sí nchez.

Diagrama 7: Juguen blanques i guanyen, de G.Barbier i F.Saavedra, 1895.

quadre-1-lleiuniv6

La història d´aquest problema no és menys peculiar que la seva resolució. Una posició similar es va assolir en una partida entre Fenton-Potter, jugada a Anglaterra l´any 1875 (diagrama 8). El mestre Potter (que va inspirar al famós personatge de la literatura juvenil) va acceptar aquí­ les taules, confiant en aquell vell precepte que diu que quan el peó passat es troba a sisena i el Rei l´ajuda sempre són taules,,, en realitat és que, com a mí­nim, són taules!

POTTER

POTTER

Diagrama 8 (juguen blanques). S´han de conformar només amb les taules?:

quadre-2-lleiuniv6

Poc després en Zurkertort, un dels més forts mestres del segle passat i contrincant d´Steinitz en el primer Campionat Mundial, va publicar el senzill mí¨tode amb que les negres guanyaven:

1.b7 Ta6+

i ara a 2.Rc7? seguiria 2.,,,Ta7 (clavada) i 3.,,,Txp taules.

2.Rc5!

el Rei blanc es dirigeix a la base c2 i promouen el peó sense que es pugui capturar la dama.

ZUKERTORT

ZUKERTORT

Recordant aquesta posició, el professor de francí¨s Georges Barbier va crear la posició del diagrama 7 fent jugar les blanques amb l´enunciat «juguen blanques i aconsegueixen fer taules» donant per fet que les blanques estaven obligades a coronar dama en la sisena jugada, cosa que com sabem, contradiu el concepte de la Llei Universal. Al jugador d´escacs Saavedra se li va acudir la idea de promoure una Torre (6.c8=T!!) i va exposar la seva idea un dia que va visitar el prestigiós club de Glasgow. Amb una sola jugada el modest jugador Saavedra es va fer immortal històricament, ja que tots els problemes amb solució similar es diuen «de Saavedra». Veiem la solució:

1.c7!

1.,,,Td6+

Molt simptomí tic és que les negres depenen de la resposta del rival, per exemple si 2.Rb7? 2.,,,Td7 i capturen.

2.Rb5!

La maniobra Zurkertort de la posició original de Potter. No val 2.Rb7? Td7

i si 2.Rc5? Td1

2…Td5+ 3.Rb4 Td4+ 4.Rb3

també es pot jugar 4.Rc3 Td1 5.Rc2 que deriva a la solució textual per simple transposició de jugades.

4…Td3+ 5.Rc2 Td4!!

si 6.c8D Tc4+! 7.Dxc4 i taules per ofegat (resolució antiga de Barbier).

6.c8T!!

(resolució moderna de Saavedra) Amenacen 7.Ta8 mat.

6…Ta4 7.Rb3!

i perden la Torre sota l’amenaí§a simultí nia de mat o captura.

LA GRAN PARTIDA UNIVERSAL

portada-lleiuniv6

Havent vist les dues posicions que millor reflecteixen la Llei Universal dels Escacs, ara només queda veure la partida que millor corrobora aquesta idea. Alexander Kotov, del qual vaig parlar al quart capí­tol, és el jugador que més perfecció tí¨cnica i artí­stica va assolir a l`í¨poca daurada dels escacs (segona meitat del segle XX). Si bé la seva actuació general en els tornejos va ser modesta, va derrotar en determinades partides a Botvinnik, Smyslov, Bronstein, Keres i molts d’altres. Esssent tots ells membres favorits del seu mateix equip en la seva í¨poca més forta, quan li comunicava el resultat a la seva muller aquesta el renyava, argumentant que anava en contra dels seus mateixos col·legues (del llibre «Apuntes de un Ajedrecista»). Afortunadament, també guanyava als contrincants de puntuació general dels seus col·legues en les partides decisives. He llegit moltes partides comentades d´aquest i d’altres campions clí ssics, però d´aquesta en vaig quedar enamorat i en segueixo encara. Els comentaris que incloc són un resum dels de Koblenz «Ajedrez de Entrenamiento, partida nº 53» i de Bronstein «Zurich 1953, partida nº 100 » sobre la mateixa partida.

KOTOV

KOTOV

Kotov-Szabó (Zurich 1953) ronda 15.

1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 Ag7 4.e4 d6 5.f3 O-O 6.Ae3 e5 7.d5 Ch5 8.Dd2 f5 9.O-O-O Cd7 10.Ad3 Cc5 11.Ac2 f4

í‰s millor 11…Cf6 sense cedir encara la lluita per «e4». L´avaní§ada a f4 només pot ser recomanada quan les blanques enroquen curt.

12.Af2 a6 13.Cge2 a5 14.Rb1 Ad7 15.Cc1 Tf7 16.Cd3 b6 17.Tc1 Af6 18.Thf1 Ah4 19.Axc5!

Generalment, un canvi voluntari d’alfil per cavall no és recomanable, però en la posició resultant de centre bloquejat, els cavalls tenen preponderí ncia sobre els alfils.

19…bxc5

L’estructura de peons que s´obté es de bloqueig, així­ que els cavalls serien millor que els alfils, però encara hi ha el possible trencament ,,,c6 que les blanques eviten a la segí¼ent jugada. Resultarí  que inclús la columna oberta «b», on les negres esperen atacar al rei blanc, també serí  millor aprofitada per les blanques.

interesting-game1

20.Aa4! Axa4

En cas de 20…Ac8 segueix 21.Ac6 ocupant un post fort.

21.Cxa4 Dd7 22.Cc3 g5 23.h3 Cf6 24.Cb5 h5 25.Th1

jugada profilí ctica, en prevenció de que les negres volen jugar l´atac a la base g5-g4 i per tant la columna «h» s´obrirí .

25…Th7 26.Tc3 g4 27.hxg4 hxg4 28.Ta3 Ag3 29.Txh7 Dxh7 30.Cc1! Dh1 31.Cxc7 gxf3 32.gxf3 Ta7 33.Ce6

Un important post fort per al cavall. Recordem una de les fórmules de Tarrasch que deia que «si un cavall obté un post avaní§at, des d´on no pot ser expulsat per un peó contrari, el cavall val com una torre».

TARRASCH (a la dreta)

TARRASCH (a la dreta)

33…Ae1 34.Dd1 Th7 35.Td3

Hi havia l´amenaí§a T7T i A7D.

35…Th2 36.a3

Una finestreta per al rei.

36…Cd7 37.Da4 Dg2 38.Tb3!

Les blanques sembla que únicament es defensen, però mica en mica, han anat acumulant petits avantatges: 1era: Cavall «bo» contra Alfil «dolent» (amb el conseqí¼ent predomini per les caselles clares), 2na: guany d´un peó, 3ra: Rei negre sense defensors (la dama no és una peí§a apropiada només per la defensa). Un sol d´aquests avantatges tindria un carí cter merament estí tic, però contra tants, les mesures extremes o contra-diní miques de les negres resulten insuficients.

38…Ac3

Diagrama 9. Es veu clar que les blanques no poden jugar 39.Txc3 per 39.,,,Dxb2 mat,,, quí¨ han de fer doncs?,,, potser prendre l´alfil amb el peó?,,, o prendre el cavall amb la dama?

quadre-3-lleiuniv6

continuarí ,,,

By |2017-04-18T11:22:37+01:00junio 8th, 2011|El racó del nostre analista, Top|