LA LLEI UNIVERSAL DELS ESCACS (II), per Joan Sí nchez

La solució del diagrama 1 és forí§a semblant al sistema per fer mat amb alfil i cavall contra Rei sol. Les blanques fan un moviment d´espera creant una barrera de caselles bloquejades tant si el rei negre es dirigeix al centre com si va cap a la banda, on hi ha una poderosa descoberta.

10.Dh8! Rh4

10…Rf4 11.Dd4+

10…Rh5 (o 10,,,Rh3) 11.Af5+

11.Af5+

3-fotos-joan-sanchez1

Els coneixements de Morphy ja eren suficients per assentar les bases de l’estratí¨gia universal, inclús molt superior als dies actuals. Una proba d´això és que es poden comptar amb els dits de la mí  els mestres actuals capaí§os de trobar la veritable essí¨ncia de la posició en cada jugada. Si bé no hi ha dubte que sempre estaran més ben equipats amb un millor arsenal d´obertures, d´altra banda limitades a 1.e4 e5 a l´í¨poca de Morphy.

PAUL MORPHY

PAUL MORPHY

Pocs anys després el campió i pensador W.Steinitz va entrar en escena i va crear les bases teòriques ví lides que es fan servir fins i tot als dies presents. Sense atrevir-se encara a crear una llei universal, va dir: «el jugador que té avantatge posicional es veu obligat a atacar, o del contrari la perdrí «. Això respon a la meva pregunta sobre allò que em varen dir sobre el centre. La centralització és un objectiu estratí¨gic clau en les posicions que ho permetin, però l’execució tí ctica és l’instrument principal que fa decantar la balaní§a. Com veiem la preocupació ja era orientar-se en posicions difí­cils on un dels bí ndols manifesta superioritat sobre l’altre. No hi ha equilibri i l’avantatge en certa manera és també una responsabilitat que pot ser inclús negativa en el zeitnot (perill de caiguda de bandereta). Per Steinitz el centre, juntament amb el desenvolupament, era el primer dels cinc principis bí sics o punts de referí¨ncia que calia preguntar-se «qui te,,,» per jutjar qui tenia avantatge en una posició determinada.

Caricatura STEINITZ

Caricatura STEINITZ

Sense proposar-s’ho ja va inventar part del mòdul de Deep Blue que va ví¨ncer a Kaspí rov, a partir dels principis de Stenintz els programadors van aconseguir establir uns valors determinats. Els anomenaré tots cinc:

1) avantatge en el desenvolupament i control del centre.

2) possessió de punts de recolzament per les peces i lí­nies obertes.

3) superioritat material en el sector crí­tic de la lluita, tot i que només sigui temporalment.

4) elasticitat en la configuració de peons.

5) la presí¨ncia de punts febles en el camp enemic, que constitueixen una diana d´atac.

Avancem cap al segle XX i ens trobem al notòriament intel.ligent A.Nimzowitsch que també va dir coses molt interessants, tot i que tampoc va pretendre formular una llei universal. Va dir «l’ amenaí§a és més forta que la seva execució». Això és una gran veritat dins d’un context determinat, ja que amb una amenaí§a podem preveure la resposta de l’adversari, en tant que una captura pot donar lloc a moltes rí¨pliques inesperades (jugada intermitja o zwischenzug en alemany). Entre les seves importantí­ssimes idees especialment hi ha la de «el bloqueig». En aquesta tesi l’Aaron es referia a la importí ncia de trobar una peí§a adequada per bloquejar cada peó en relació a la seva naturalesa: aí¯llat, passat, defensat, en un final, etc. Així­ com a l’obertura el millor bloquejador és el peó i en els finals generalment és el Rei, els bloquejadors predilectes en el mig joc són els cavalls mitjaní§ant els quals Nimzowitsch somniava en obtenir la seva posició idònia de bloqueig i restricció.

AARON NIMZOWITSCH

AARON NIMZOWITSCH

Diagrama 2. Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

diagrama-joan-sanhez

continuarí ,,,

By |2017-04-18T11:23:44+01:00marzo 18th, 2011|El racó del nostre analista, Top|