» Immortal » Anderssen vs Kieseritsky (1851)

La Partida Immortal va ser una partida informal d’escacs disputada entre Adolf Anderssen i Lionel Kieseritzky, jugada a la ciutat de Londres el 1851.

Adolf Anderssen era un dels millors jugadors de la seva època, i considerat per molts campió del món després de la seva victòria en el torneig de Londres de 1851. Lionel Kieseritzky va viure a França la major part de la seva vida, país on donava classes d’escacs i jugava partides per cinc francs l’hora al Cafè de la Regence de París. Kieseritzky era conegut per la seva capacitat de derrotar a jugadors més febles, encara concedint avantatge – per exemple, jugant sense dama.

 

Anderssen - Kieseritzky (1851)

Aquesta partida és considerada com un dels màxims exponents de l’anomenada Escola romàntica.

 

                  ANDERSSEN                                                                    KIESERITZKY

AnderssenKieseritzky

Adolf Anderssen era un dels millors jugadors de la seva època, i considerat per molts campió del món després de la seva victòria en el torneig de Londres de 1851.

Lionel Kieseritzky va viure a França la major part de la seva vida, país on donava classes d’escacs i jugava partides per cinc francs l’hora al Cafè de la Regence de París. Kieseritzky era conegut per la seva capacitat de derrotar a jugadors més febles, encara concedint avantatge – per exemple, jugant sense dama.

Després del final de la partida, Kieseritzky estava impressionat i telegrafiar les jugades al seu club d’escacs parisenc. La revista d’escacs La Regence va publicar la partida al juliol de 1851. El nom de «Partida Immortal» hi va posar l’austríac Ernst Falkbeer el 1855.

 

CURIOSITAT  :        LA IMMORTAL  i  BLADE RUNNER

Aquesta és la partida que juga l’enginyer J. F. Sebastian contra Eldon Tyrell, amo de la companyia Tyrell Corp, en la pel · lícula Blade Runner. Roy Batty, el Nexus6 que encapçala la rebel · lió dels replicants, fa que Sebastian realitzi una jugada absurda com esquer per entrar a l’habitació de Tyrell. Amb això Roy pretén aconseguir accés a la informació necessària per estendre el cicle de vida dels replicants més enllà del límit de quatre anys amb què els va crear.

 

 

Deja un comentario