La Defensa Escandinava

LA DEFENSA ESCANDINAVA

1.e4 d5

defensa-escandinava1

Aquesta defensa és coneguda des de temps força antics, encara que mai ha estat excessivament popular. La primera impressió, que les blanques després de 2.exd5 Dxd5 3.cc3 guanyen un temps en el desenvolupament, sembla tenir més importància més que els aspectes favorables que aquest sistema presenta per al bàndol negre.

3-fotos-escandinavian-defense

Adolf Anderssen la va utilitzar en dues ocasions en els seus enfrontaments amb Morphy (París 1858), tot i que va ser derrotat en ambdues partides.

ADOLF ANDERSSEN
ADOLF ANDERSSEN

Posteriorment, també la va adoptar amb certa regularitat Blackburne, aconseguint resultats força bons amb ella.

BLACKBURNE
BLACKBURNE

També Pillsbury va ser un altre dels mestres que la va utilitzar amb èxit regularment.

HARRY NELSON PILLSBURY
HARRY NELSON PILLSBURY

Més tard, Tartakower, Spielmann i sobretot Mieses, van fer d’aquesta defensa una de les seves armes favorites. Concretament, Mieses, que va escriure un llibre sobre aquesta defensa, va ser un dels primers i més fervents defensors de la defensa durant més de 20 anys.

En temps relativament recents el danès Bent Larsen, conegut pel seu esperit innovador en el camp de les obertures, va començar a emprar-la amb regularitat. En el memorial Nimzowitsch celebrat a Copenhaguen l’any 1960, la va jugar en tres ocasions (en totes les que li van obrir amb 1.e4) i va guanyar les tres partides. Larsen va vèncer amb aquesta defensa l’any 1979 l’aleshores campió mundial Anatoli Karpov.

Actualment, la Defensa Escandinava té una popularitat moderada, encara que gaudeix d’una reputació força bona. El gran mestre Rogers i, sobretot, el danès Curt Hansen, l’empren bastant sovint. Fins i tot Anand la va utilitzar contra Kasparov en una partida del Campionat Mundial de l’any 1995, obtenint una posició avantatjosa en l’obertura, encara que després les dificultats de temps el van portar a perdre.

La Defensa Escandinava porta a posicions de tipus obert, on les negres tenen bones possibilitats de lluitar per la iniciativa sense renunciar a un joc sòlid. És apropiada per a tot tipus de jugadors però especialment per a aquells que no desitgen posicions tancades i restringides i els agrada el joc creatiu. La quantitat de teoria existent és molt inferior a la d’altres defenses contra 1.e4, com la Francesa o Car-Kann (o que la Siciliana). Per això resulta molt apropiada per a aquells que no desitgen gastar massa energies en l’estudi de les obertures. A més, té l’avantatge de ser d’aplicació immediata; les blanques no tenen possibilitats d’evitar-la (excepte que renunciïn a 1.e4) i gairebé no tenen opcions per a desviar-se de les línies principals, essent el negre qui generalment tria el sistema a jugar, depenent de si decideixen prendre a d5 amb la dama o amb el cavall després de 2.exd5 Cf6. Això implica una gran economia de temps en la preparació.

[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]

Deja un comentario