Finalment, l’Arenys de Munt B, després de superar 4 rondes contra els primers classificats del seu grup d’arreu de Catalunya, ha quedat segon de la Final Catalana i del play off 2012 de Tercera Categoria al perdre per 3 a 1 contra l’Hostalets de Pierola.

Hostalets de Pierola (drets) i Arenys de Munt B (ajupits)

Ha estat un matx en el que a priori ja teníem un gran desavantatge quant  als Elos dels jugadors d’ambdós clubs. Pel que fa a l’Arenys de Munt B, presentàvem un equip amb dos jugadors per sobre dels 1900 punts (un amb 1949 i un amb 1929) i dos amb més de 1800 (1886 i 1864). En canvi, l’Hostalets de Pierola comptava amb 3 jugadors per sobre dels 2000 (2210, 2140 i 2083) i només un jugador amb un Elo de 1876. Tot i aquest hàndicap, es pot dir hem plantat cara fins al final.

En el primer tauler de l’Arenys de Munt B ha jugat en Carles Mitjà, amb peces negres. Han jugat una Índia de Rei en la que el nostre jugador ha perdut qualitat i, a partir  d’aquí, les blanques poc a poc han anat imposant el seu avantatge.

CARLES MITJÀ (a la dreta)

En el segon tauler, teníem en Kim Marpons, el qual jugava amb peces blanques. Ha jugat una siciliana molt complicada que s’ha resolt al final amb una errada de les blanques.

KIM MARPONS (a l'esquerra)

En el tercer, en Joan Sànchez, amb negres, ha jugat una anglesa en la qual les blanques han aconseguit un peó central passat que només es podia aturar amb entregues de material.

JOAN SÀNCHEZ (a la dreta)

I, finalment, en el quart i darrer tauler, en Virgili Rodríguez, amb blanques, ha jugat un gambit de dama acceptat en la que gràcies al peó entregat ha aconseguit molta compensació de joc central. A partir d’aquí, el seu contrincant no s’ha pogut enrocar i no ha trobat la defensa correcta.

VIRGILI RODRÍGUEZ

Així, doncs, podem dir que l’Arenys de Munt B ha perdut la Final per un 3-1 però que ha lluitat i ha tingut les seves opcions. Moltes felicitats a tots els jugadors pel seu paper durant tota la temporada!.

I també mnoltes felicitats a l’Hostalets de Pierola, que ha estat el just i merescut guanyador de la Final.

Aquest diumenge 29 d’abril de 2012 l’Arenys de Munt B ha jugat la semifinal del PLAY OFF 2012 de les FINALS CATALANES contra el Barcelonès Sud C.

Arenys de Munt B: Josep Maria Pitarque, Carles Mitjà, Virgili i J. Sànchez

Barcelonès Sud C

Finalment, el resultat ha estat de 2,5 a 1,5 punts a favor de l’Arenys de Munt. En el primer tauler, en Carles Mitjà ha guanyat una complida partida contra Carmelo Sànchez. En el segon, en Josep Maria Pitarque ha fet taules amb Eloi Moreira. En el 3r tauler en Joan Sànchez he perdut contra Stamen Miroslavov i, en el darrer tauler en Virgili Rodríguez ha guanyat per incompareixença del seu contrincant.

D’aquesta manera, l’Arenys de Munt B la setmana jugarà la Final contra el guanyador de l’enfrontament Hostalets de Pierola - Gran Penya B. És una fita històrica per l’Arenys de Munt arribar a una final entre els dos millors equips de tota la categoria.

L’Arenys de Munt B, com a primer classificat del Grup IV de Tercera Categoria, ja ha passat dues rondes de les FINALS CATALANES l PLAY OFF 2012, vàlid per a determinar el millor equip de la categoria en el conjunt de Catalunya. Es tracta d’un play off que es juga contra la resta d’equips que també han quedat primers en els seus respectius grups de les diferents delegacions provincials del país.

A la primera ronda, jugada el 17 d’abril, l’Arenys de Munt B va superar el SANT MARTÍ F per 4 a 0. I, a la segona, disputada el 22 d’abril, va guanyar l’AVENIR FANALENC, de Platja d’Aro, per un resultat d’un 3 a 1.

Drets, els jugadors de l’ANENIR i ajupits els de l’Arenys de Munt B.

Aquest proper diumenge dia 29 ens enfrontarem a l’equip  Barcelonès Sud C (Hospitalet) i el guanyador d’aquest matx es classificarà per a la gran Final. Esperem tenir sort.

Amb la invasió dels àrabs, arriben els escacs a la Península Ibèrica al segle VIII. En aquesta època, la dama no existia, era l’alferza el que ocupava aquesta casella, però amb un moviment molt més limitat, com figurava en un còdex del segle XIII d’Alfons X el Savi.

Després de l’arribada dels escacs a Europa, el joc es va anar transformant fins arribar a ser el joc que avui coneixem. Les peces es transformen en el que avui són, amb aquest record de la societat medieval, rei, reina, cavall (en representació del cavaller), torre i bisbe, que substitueix a un elefant que a Europa no existeix com a arma de guerra, tot i que en català encara conserva el nom d’alfil (elefant en àrab).

Va ser en el segle XV i a València quan apareix per primera vegada la dama en un manuscrit Scachs d’amor, en el qual figuren composicions en català i de poetes valencians. Uns anys més tard, l’any 1495 es publica a València i en català, el llibre de Francesc Vicent “Llibre dels jochs Partits dels schachs”, considerat el primer tractat d’escacs publicat al món, i en el qual hi figura també la dama, no apareixent en cap documentació anterior ni coetània a ambdues obres. Neix doncs a València, a finals del segle XV la dama, inspirada en la Reina Isabel la Catòlica just a l’inici del Renaixement.

Estimat i odiat en dosis iguals, Alekhine va tenir una vida personal convulsa, amb comportaments extremadament arrogants o amb opinions polítiques més o menys discutibles. Tots aquests punts foscos van quedar sepultats pel seu enorme talent a l’hora de jugar a escacs i per produir bellesa en el tauler.

Amb aquesta personalitat, Alekhine va generar multitud d’anècdotes. Avui us n’expliquem una de molt divertida:

Una vegada, Alekhine es trobava de viatge en tren per a la disputa d’un torneig. Creient que viatjaria sol estava mi endormiscat, quan en el seient davanter es van asseure dues atractives senyoretes. Ràpidament, Alekhine va començar una espècie de festeig elogiant la bellesa de les dues noies, però sense mostrar-se interessat en una en concret (jugava a dues bandes). I, quan el tren va arribar al seu destí, es van haver d’acomiadar. Aleshores, una de les noies, que l’havia reconegut, li va dir: “Vostè als escacs serà un campió, Dr Alekhine, però pel que fa a les ‘dames’ és només un principiant! “ .

Aquestes són les 3 regles d’or dels peons, creades per Philidor:

1) Els peons que es troben molt avançats, quan encara queden moltes peces al tauler, generalment són febles, és a dir, estan en perill de perdre’s si no es recolzen bé.

2) Si es manté el centre, és a dir, si tenim dos peons un a d4 i un altre a e4, no s’han d’avançar, a no ser per una raó imperiosa, abans que el contrari hagi proposat canviar un dels seus peons per un dels nostres. En aquest cas, s’ha de refusar el canvi i avançar el peó atacat.

3) L’atac és decisiu també contra posicions molt fortes que d’altra manera serien inexpugnables, per a destruir la línia dels seus  peons o, si més no, per a procurar trencar-la, una cadena de peons ben recolzada per les peces, a les quals els servirà de protecció.

Tartakower és dels personatges més excel·lents del món dels escacs, no només pel seu brillant estil de joc, sinó també per la seva atrafegada vida i els seus grans valors. Sempre es va mostrar incapaç d’aprofitar-se de cap situació avantatjosa de forma poc noble. Una manera de comportar-se d’acord amb l’època que li va tocar viure, on la cavallerositat era habitual al món dels escacs.

En aquells moments, la vida d’un jugador d’escacs era molt inestable a nivell econòmic i Tartakower no va ser una excepció, passant per alguna època on la seva economia va estar sota mínims. Doncs bé, en una ocasió, uns admiradors solvents econòmicament es van assabentar de la precària situació de Tartakower i van decidir ajudar-lo. Així, doncs, van organitzar un torneig de partides ràpides amb un primer premi inusualment alt, amb la convicció que Tartakower acabaria primer sense problemes. No obstant això, al torneig hi van acudir d’altres jugadors de nivell i, al final, ell es va veure superat pel mestre hongarès Alexander Takacs. Els organitzadors van intentar donar la vosta al resultat final i, després de tenir una discussió en hongarès amb Takacs, li van restar un punt per alguna misteriosa raó que no va quedar clara, de manera que el primer premi va passar a Tartakower.

TARTAKOWER

Com és lògic, Tartakower es va adonar de l’estratagema i es va sentir ofès. I quan el president va oferir el primer premi a Tartakower, que consistia en una important quantitat de diners en metàl·lic, aquest es va aixecar i va tirar els diners per terra, aguantant-se inclús de tirar els diners a la cara del propi president.

Un gest que l’honora.

A continuació us explicarem els aspectes més bàsics dels escacs.

El Rei pot moure’s de dues maneres diferents:
Desplaçar-se a qualsevol casella adjacent que no estigui atacada per una o més peces de l’adversari,

o bé

“Enrocant”. L’enroc és un moviment del Rei i d’una de les torres del mateix color i que estigui en la mateixa fila. Compta com una simple jugada del Rei i es realitza de la següent manera: el Rei és traslladat dues caselles des de la seva casella original cap a la Torre i després aquesta Torre és traslladada sobre el Rei, a la casella que aquest acaba de creuar.

a) Abans de l’enroc del Rei blanc i el Rei Negre.

b) Després de l’enroc del Rei blanc i el Rei Negre.

3.6

a) L’enroc és il·legal:

Si el Rei s’ha mogut prèviament.

Si una torre s’ha mogut prèviament.

b) L’enroc no es permet sota les condicions següents:

Si la casella en què es troba el Rei, o la que ha de creuar, o la que finalment vol ocupar, es troba atacada per una o més peces de l’adversari,

Si hi ha alguna peça entre el Rei i la Torre en el trajecte en què s’efectuarà l’enroc.

3.7

Es diu que el Rei es troba en escac si està sota l’atac d’una o més peces del contrari, encara que aquestes peces no puguin ser mogudes.

No és obligatori declarar un escac.

Un jugador no pot fer un moviment que exposi o deixi al seu propi Rei en escac.

Article 4: L’acció de moure les peces

4.1

Cada jugada s’ha d’efectuar únicament amb una sola mà.

4.2

El jugador que està en joc pot ajustar una o més peces mal posades, sempre que prèviament expressi la seva intenció de fer-ho (per exemple, dient “arranjament de peça (s) o composo”.

4.3

Exceptuant el que preveu l’Article 4.2, si el jugador que està en joc toca deliberadament de sobre el tauler:

1. 1. Una o més peces del mateix color, ha de moure o capturar la primera peça tocada que es pugui moure o capturar.

2. 2. Una peça de cada color, ha de capturar la peça de l’adversari amb la seva o, si això és il·legal, moure o capturar la primera peça tocada que es pugui moure o capturar. Si resulta impossible establir quina peça s’ha tocat en primer lloc, serà la peça pròpia la que es consideri com a peça tocada.

4.4
1. 1. Si un jugador toca deliberadament el seu Rei i Torre, haurà d’enrocar per aquest costat si fos legal.

2. 2. Si un jugador deliberadament toca una Torre i després el seu Rei, no podrà enrocar amb aquesta Torre en aquesta jugada i es procedirà segons amb el que estableix l’Article 4.3.

3. 3. Si un jugador, amb la intenció d’enrocar, toca el Rei o Rei i Torre a la vegada, sent il·legal l’enroc per aquest costat, el jugador podrà triar entre enrocar per l’altre costat, previst que sigui legal, o moure el seu Rei. Si el Rei no té un moviment legal, el jugador és lliure de fer qualsevol jugada legal.

4.5
Un jugador no pot reclamar que el seu oponent ha violat l’article 4.3 o 4.4, després que ell mateix hagi tocat deliberadament una peça.

4.7

Quan s’ha deixat anar deliberadament una peça sobre una casella, com a jugada legal o part d’una jugada legal, no podrà ser moguda a una altra casella. El moviment es considera realitzat quan s’han complert tots els requisits pertinents l’Article 3. La frase que s’acostuma a dir és: “Peça tocada, peça jugada”.

Article 3: El moviment de les peces

3.1
Cap peça pot ser moguda a una casella ocupada per una peça del mateix color. Si una peça es mou a una casella ocupada per una peça del seu oponent, aquesta és capturada i retirada del tauler d’escacs com a part del mateix moviment. Es diu que una peça ataca una casella si pot fer-hi una captura d’acord amb els articles 3.2 a 3.6.

3.2
La Reina es pot moure a qualsevol casella al llarg de la fila, columna o diagonal en la qual es troba:

La torre es pot moure a qualsevol casella al llarg de la fila o columna en la qual es troba:

L’Alfil es pot moure a qualsevol casella del seu propi color al llarg d’una de les diagonals sobre les quals es troba:

Al realitzar aquests moviments, la Reina, la Torre o l’Alfil no poden passar / saltar sobre cap altra peça.

3.3
El Cavall es pot moure a una de les caselles més properes a la que es troba, sense ser de la mateixa fila, columna o diagonal. No passa directament sobre cap casella intermitja, el seu moviment sembla una “L”:

3.4

El Peó pot realitzar cinc funcions diferents:

1. El Peó es mou cap endavant a la casella immediatament davant seu a la mateixa columna, sempre que aquesta casella no estigui ocupada.

2. En el seu primer moviment, el Peó pot avançar dues caselles al llarg de la mateixa columna, sempre que ambdues caselles estiguin desocupades.

3. El Peó es mou a una casella ocupada per una peça de l’adversari que estigui en diagonal davant seu, sobre una columna adjacent, capturant aquesta peça.

4. Un Peó que ataca una casella travessada per un Peó de l’adversari que ha avançat dues caselles en un moviment des de la seva casella original, pot capturar com si només hagués avançat una casella. Aquesta captura només pot efectuar-se en el moviment immediatament següent a l’esmentat avanç i s’anomena “prendre el pas”:

5. Quan un Peó assoleix la fila més allunyada des de la seva posició inicial pot ser promogut, com a part del mateix moviment, per una Reina, Torre, Alfil o Cavall del mateix color. L’elecció del jugador no està limitada a peces que hagin estat capturades anteriorment. Aquest canvi d’un peó per una altra peça s’anomena “promoció”, essent immediat l’efecte de la nova peça.

La Federació Internacional d’Escacs (FIDE) (en francès: Fédération Internationale des Échecs, FIDE) és una organització internacional amb l’objectiu de desenvolupar i difondre els escacs arreu del món. Va ser fundada a Parías el 20 de juliol de 1924 i, actualment, està formada per 161 països.

És l’encarregada del reglament dels escacs i de l’organització dels campionats mundials i continentals, tant individuals com per equips, i de les Olimpíades d’escacs. Atorga diversos títols en l’àmbit escaquístic, principalment els de Gran Mestre Internacional, Mestre Internacional, Mestre de la Fide, i els equivalents femenins, així com el d’ Àrbitre Internacional.