El Reglament dels escacs

Quan el joc comença, un jugador controla 16 peces blanques i un altre jugador controla 16 peces negres. El color assignat a cada jugador s’acostuma a sortejar, encara que en el cas dels tornejos, està en funció de l’aparellament dels jugadors.

El tauler es col·loca de tal manera que tots dos jugadors tinguin un escac blanc a la casella de la cantonada dreta respectiva. Les peces es situen damunt del tauler de la manera com es mostra en el següent diagrama.

Les torres, cavalls i alfils més propers al rei solen anomenar-se de rei (exemple: torre de rei) i les més allunyades, més properes a la dama es diuen de dama (exemple: alfil de dama). Així mateix, el costat on es troben en origen ambdós reis s’anomena flanc rei i l’altre flanc dama.

En els escacs tradicionals, les peces es col·loquen sempre d’aquesta manera. Però també hi ha variants (poc freqüents en la pràctica) en què la situació de les peces a la primera fila pot variar (Escacs aleatoris de Fischer o Escacs 960).

Els jugadors mouen per torns. A cada torn, un jugador només pot moure una peça (amb l’única excepció d’una jugada especial anomenada enroc, en la qual el rei mou dues caselles cap a la dreta o cap a l’esquerra i la torre se situa al seu costat oposat).

El jugador que juga amb les peces blanques és sempre el que mou primer.

Cada tipus de peça es mou d’una forma diferent, encara que les normes comunes al moviment de les peces són:

Les peces no poden saltar, en el seu moviment, una per sobre de l’altra (a excepció del cavall, que pot saltar sobre altres, movent en “L”, i de la torre, en l’enroc).

Una peça no pot ocupar una casella ocupada per una altra peça del mateix color, però sí una d’ocupada per una altra del contrari, retirant-la del tauler. Aquesta acció es coneix com “prendre” o “capturar”, i és voluntària, a decisió del jugador.

Les caselles a les quals pot moure’s una peça, es diu que estan controlades per aquesta. Si una peça es troba dins de les caselles controlades per una peça de color contrari, es troba atacada per aquella.

El rei és l’única peça que no pot moure’s o passar per caselles controlades per peces contràries.

Una jugada que ataca al rei es coneix com escac. És obligatori per al jugador que té el rei atacat, sortir de l’escac. Si no hi ha defensa possible contra un escac, el rei que el rep està en escac i mat. L’objectiu dels escacs és guanyar mitjançant l’escac i mat, el jugador que fa escac i mat al rei contrari guanya la partida.

Una partida d’escacs també acaba quan un jugador decideix rendir-se o abandonar la partida, o si excedeix el temps establert per aquesta, en ambdós casos el seu oponent guanya el joc. També la partida acaba quan no és possible la victòria per cap dels jugadors, o si ambdós acorden aquest resultat, conegut com taules o empat. Igualment, la partida acaba en taules si es repeteix tres vegades la mateixa posició sobre el tauler, per repetició de jugades, quan cap dels jugadors té peces suficients per a fer escac i mat, o si el jugador que té el torn no pot realitzar cap jugada reglamentària, situació coneguda com ofegat.

En tornejos, i a efecte de computar els resultats, s’atorga al guanyador d’una partida un punt, mig punt a cada jugador que ha fet taules, i zero punts al perdedor d’una partida