RUY LÓPEZ, el primer campió

El clergue i escaquista RUY LÓPEZ va ser una figura clau per als escacs. El seu tractat “Llibre de la invenció lliberal i art del joc dels Escacs”, publicat a Alcalà de Henares l’any 1561, va ser un dels primers llibres d’escacs publicats a Europa. Ruy López de Segura va estar influït per Damiano Portoquese, qui va publicar un llibre d’escacs que Ruy López va analitzar a fons.

Posteriorment, Ruy López va passar a formar part de la cort de Felip II i, per motius eclesiàstics, se’n va haver d’anar a Roma. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que, en aquella època, l’Imperi Espanyol estava passant per l’Edat d’Or i Itàlia, dominada per l’Imperi Espanyol, era el centre eclesiàstic i religiós per excel·lència.

RUY LÓPEZ

Durant l’any 1573, a Itàlia hi havia els millors jugadors d’escacs del món (o, com a mínim, els millors jugadors nobles i eclesiàstics) i, Ruy López, durant la seva estada a Itàlia, els va vèncer a tots. Per això, els historiadors el consideren el primer Campió del Món, tot i que potser seria més just considerar-lo campió de la classe noble de l’Imperi Espanyol, ja que en aquell moment, els escacs estaven prohibits per al poble ras i els únics que els podien practicar eren nobles i clergues.

RUY LÓPEZ

L’any 1975, Felip II va convidar a la seva cort als campions italians Leonardo da Cutri i Paolo Boi (també anomenat “el Siracusano”), juntament amb els espanyols Ruy López i Alfonso Ceron.

PAOLO BOI

Aquest campionat es va celebrar a Madrid, capital en aquell moment de l’Imperi Espanyol i es considera el Primer Campionat Internacional d’Escacs “documentat”. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que la impremta havia arribat a Madrid l’any 1561 i per això es deu conservar la documentació de l’esdeveniment. El torneig el va guanyar Leonardo da Cutri, el qual va rebre com a premi 1000 ducats, una capa d’ermini i el seu poble de naixement va estar exempt de pagar tributs durant 20 anys. No hem de pensar malament, però potser en aquell primer campionat també van aparèixer per primera vegada els resultats adulterats en competicions oficials, ja que la victòria del jugador italià afavoria les relacions de l’Església Romana amb la Cort Espanyola. A més, tampoc estan clars els motius que va tenir Felip II per tal de celebrar aquest suposat torneig, tenint en compte que el premi era excessivament generós.