Tres partides d’escacs plenes de bellesa

La bellesa en els escacs pot arribar de diferents maneres: a vegades, a través d’una partida tàctica o d’un bonic estudi artístic, però d’altres, en casos molt excepcionals, l’harmonia arriba a través de la simetria d’una posició.

Llavors sembla que un mag ha realitzat un truc màgic per poder arribar a aquesta situació estètica i un no pot deixar de meravellar-se davant de la bellesa d’aquest esport. Per comprendre el que us estem explicant, el millor és posar 3 exemples que freguen el paranormal:

Dodge - Houghteling

Chicago 1904

Es pot fer un mat més simètric?. Les peces menors negres van ser suficients i en van tenir prou per fer mat al rei enemic. I ho van fer recolzant-se unes a les altres, en una coordinació simètrica que dóna a aquesta partida una bellesa difícil de creure.

Si reproduïu la partida, veureu que després de la jugada 15 de les blanques, la posició també és simètrica pel que fa a les peces menors, una cosa increïble.

NN - Bacrot

ICC Internet 2005

Partida blitz jugada pel GM Etienne Bacrot a Internet. En una posició tancada, Bacrot tenia 5 peons per 6 del seu rival, però una peça de més, cosa que farà servir per anar guanyant peó rere peó fins a quedar amb els seus 5 peons i un cavall contra el rei enemic.

Com el seu rival no va abandonar, el GM francès va decidir donar-li una bonica lliçó coronant tots els seus peons en cavalls. El mat final és tan bell com estrany, digne d’un estudi artístic. La partida va durar un total de 155 moviments.

Rybka - Nakamura

ICC Internet 2008

Aquesta partida és similar a la de Bacrot, però amb alfils en comptes de cavalls. En una posició extremadament tancada, Nakamura va sacrificar la qualitat i ambdós bàndols es van posar a fer moviments a l’expectativa, fins que el japonès va lliurar la seva segona torre per un alfil. Les dues torres blanques no servien de res entre l’embolic de peons i el cavall i l’alfil negre, més mòbils, van començar a recuperar peons. El final, amb 6 peons i dues peces negres i només el rei blanc, sembla impossible si es torna a la posició de les dues torres per les dues peces menors.

El mat és tan estètic com l’anterior i força difícil d’aconseguir. La lluita va durar 271 moviments, la majoria d’ells insulsos quan la posició era tancada.