DAVID IÓNOVICH BRONSTEIN

David Bronstein va néixer el 19 febrer de 1924 a Belaya Tserkov, prop de Kiev, Ucraïna, i va morir el 5 de desembre de 2006 a Minsk i, a part de ser un famós Gran Mestre d’escacs, també va ser un conegut escriptor. Va ser subcampió del Món d’escacs l’any 1951.

Va ser descrit com un geni creatiu i un mestre tàctic. La seva obra demostra que els escacs han de ser considerats tant un art com una ciència. El seu primer èxit en un torneig de categoria internacional va arribar en el Torneig Interzonal Saltsjobaden (1948), en el qual es va classificar per al Torneig de Candidats de 1950 a Budapest, superant a Isaak Boleslavski. En aquest període, el seu joc va millorar notablement i l’any 1951 va disputar davant Mikhaïl Botvínnik l’enfrontament pel Campionat del Món.

Està considerat un dels “campions sense corona” (grans jugadors que no van assolir mai el Campionat del Món), juntament amb Paul Keres i Víctor Korchnoi. Va estar a punt d’aconseguir aquest objectiu quan va empatar, amb el resultat de 12-12, contra Mikhaïl Botvínnik, el posseïdor del títol. D’acord amb les regles de la FIDE, en cas d’empat el campió retenia el títol. Bronstein va ser anomenat, com a broma, “Campió de mig món”, després de l’empat. Mai va tornar a estar tan a prop d’aconseguir-ho.

Va guanyar molts tornejos, entre els quals destaquen els Campionats de la URSS de 1948 (ex-aequo amb Aleksandr Kotov) i 1949 (ex-aequo amb Vasili Smyslov). Ha guanyat sis vegades el Campionat de Moscou i va representar a la URSS en les olimpíades d’escacs de 1952, 1954, 1956 i 1958, guanyant en totes elles medalles com a jugador individual.

David Bronstein va escriure diversos llibres d’escacs i nombrosos articles. El més notable dels seus llibres és el que tracta sobre el torneig de Zuric de 1953. Un altre dels seus llibres més coneguts és “Obertura Índia de Rei”.