By jmpitarque • Agosto 10, 2010
Qui eren millors jugadors? Els mestres del passat: per exemple, un Lasker, un Capablanca o un Alekhine, o els actuals: un Carlsen, un Topalov o un Anand?.
Està clar que el jugador d’avui té més alternatives que el d’ahir i més elements per a ajudar-se en la seva preparació. Millor dit, en el cas que algun dels històrics antics fes la seva aparició davant l’aparador mundial dels escacs actuals, tindrÃem una desil·lusió bastant gran al veure’ls per sota dels 2700 punts d’ elo.
És evident que hi ha una sèrie de diferències entre el món escaquÃstic d’avui i el del passat. N’assenyalarem 7:
1.El nombre de partides de torneig i de trobades individuals (matxs) que un mestre jugava en tota la seva carrera.
Per exempe, Lasker va jugar unes 529 partides, en 25 tornejos i 23 matxs individuals (326 de torneig i 197 de matxs individuals) durant tota la seva carrera professional, una carrera que va ser molt llarga: 44 anys. Va començar en el torneig de Londres de 1892 i la va acabar a l’any 1936, amb els tornejos de Moscou i Nottingham. Per tant, 529 partides en 44 anys, ens dóna de mitjana 12 partides per any o una per mes. Avui en dia, un jugador d’escacs professional pot jugar 100 partides de torneig a l’any.
EMANUEL LASKER
En el cas de Capablanca, va jugar 583 partides, va participar en 28 tornejos i va jugar vuit enfrontaments individuals, en quaranta anys d’activitat escaquÃstica.
CAPABLANCA
En el cas d’Alekhine, probablement el jugador que amb major passió s’hagi dedicat als escacs, comparable només amb Fischer, va jugar al voltant d’unes 1908 partides. La seva carrera va començar en el torneig de Sant Petersburg de 1909 i l’últim torneig en el qual va participar va ser el de Cà ceres, l’any 1945. Va disputar 34 enfrontaments individuals i va participar en 88 tornejos. Per tant, va tenir una activitat que triplica la de Capablanca.
ALEKHINE
Quant als jugadors d’avui en dia, podem destacar, per exemple, les 3.407 partides que va jugar de Anatoly Karpov, entre 1961 i el 2009, 48 anys d’activitat. VÃctor Korchnoi, amb 64 anys d’activitat, en va jugar 4.285, entre 1945 i 2009.
Viswanathan Anand n’ha jugat 2353, totes entre 1984-2009, 25 anys d’activitat.
Quant al nombre de tornejos, Karpov n’ha jugat més de 150.
No hi ha punt de comparació en aquest aspecte.
KARPOV
2. Els assessors
No hi ha constà ncia que ni Capablanca ni Alekhine tinguessin assessors i molt menys Lasker. En canvi, avui molts jugadors de l’elit tenen el seu equip de grans mestres que els estan preparant i analitzant diferents possibilitats per a disputar els seus enfrontaments.
LLISTAT DE L'ELO A 1 DE GENER 2010
3. Els premis.
Segons el propi Ruben Fini, el premi que va rebre en el torneig de l’ Avro (1er lloc compartit amb Paul Keres) va ser de 500 dòlars. O un altre cas, ocorregut l’any 1939, quan l’equip d’EUA havia d’anar a Buenos Aires per a defensar el seu tÃtol en el torneig internacional, es va haver de suspendre l’enfrotament per manca de finançament.
En canvi, la situació actual és molt diferent. Tot i que encara està per sota d’altres esports com el tennis, l’automobilisme o el futbol, en aquests moments s’estan repartint premis per un valor d’un milió d’euros.
Probablement, entre els jugadors famosos del passat, l’únic que va viure amb certa comoditat econòmica va ser Capablanca, que estava subsidiat pel govern cubà . Els altres, amb molt poques excepcions, ho van tenir molt complicat.
4. La grandà ria de les elits.
En el segon torneig internacional de Sant Sebastià de 1912, hi va participar tota l’elit del moment. Només faltaven l’heroi del primer torneig: José Raúl Capablanca i el campió mundial Emanuel Lasker. Qui eren la resta?.
1. Akiba Rubinstein
2. Rudolf Spielman
3. Aaron Nimzowish
4. Siegbert Tarrasch
5. Julius Perlis
6. Frank James Marshal
7. Oldrich Dures
8. Richard Teichmann
9. Carl Sclechter
10. Paul Leonhardt
11. Leo Forgács
Qui hi faltava?.
En aquella època, Alekhine tot just estava sorgint, igual que Efim Bogoljubow. També hi havia: Henry Nelson Pillsbury, Geza Maroczy, Jacques Mieses, David Janowski i Milan Vidmar. En total, no superaven els 20 .
Quina és l’elit d’avui en dia?.
Si fem un cà lcul rà pid, hi ha d’haver al voltant de 200 jugadors entre 2800 i 2.500 d’Elo. Fa poc es va jugar a Ucraïna, al més alt nivell, un matx entre el nombre 29 de l’escalafó mundial (Nigel Short) i el 83 (Zahar Efimenko).
5. Internet i programes.
Sens dubte, un dels esports que més s’ha vist beneficiat per l’internet és els escacs. Avui tenim informació, bases de dades, programes que juguen millor que els escaquistes de carn i ossos, milers de pà gines sobre el tema i centenars de clubs virtuals d’escacs. En aquests darrers, sense moure’s de casa seva, el jugador pot jugar per tot el món. Quan s’hagués pensat això en el passat?.
6. Ajornaments.
Una de les conseqüències de l’existència dels ordinadors en els escacs és que la modalitat d’ajornar partides que tant es va usar en el passat ha quedat en desús. Si ja sabem que hi ha programes que poden analitzar millor una posició, quin objecte té l’ajornament?. Que els ordinadors facin la tasca dels jugadors? I ha passat el mateix amb els escacs per correspondència, una altra vÃctima de la modernitat.
7. Les distà ncies.
En una biografia de Capablanca, del cubà Jorge Daubar, diu que quan el famós jugador va sortir a jugar un torneig a Moscou, va haver de sortir de La habana amb dos mesos d’anticipació. En canvi, avui en dia un gran mestre pot viatjar des de Barcelona a Moscou en unes 9 hores.
Passat o present, els escacs mai han tingut tant futur com avui.
Categorías Conceptes per a principiants, Historia, Jugadors, Top Etiquetas: formacio, Grans Mestres, Historia, Principiants
Tu debes logged in to post a comment.
Leave a Reply
Tu debes logged in to post a comment.