Els Escacs del Savi

 

Un jove, pres per l’amargor, va anar a un monestir del Japó i li va exposar a un ancià mestre:

- Voldria arribar a la il·luminació però sóc incapaç de suportar els anys de retir i meditació. Existeix algun camí més ràpid per algú com jo?

- T’has concentrat a fons en alguna cosa en algun moment de la teva vida? -Va preguntar el monjo-.

- Només en els escacs, ja que la meva família és rica i mai he hagut de treballar dur.

 

El mestre va avisar llavors a un altre monjo. Van portar un tauler d’escacs i una espasa afilada que brillava com el sol.

- Ara jugaràs una partida molt especial d’escacs. Si perds, et tallaré el cap amb aquesta espasa i, si guanyes, tallaré el del teu adversari.

Va començar la partida. El jove sentia les gotes de suor recórrer la seva esquena, ja que estava jugant la partida de la seva vida. El tauler es va convertir en el món sencer. Es va identificar amb ell i en va formar part. Va començar perdent, però el seu adversari va cometre una relliscada.

Va aprofitar l’ocasió per llançar un fort atac, que va canviar la seva sort. Llavors, va mirar de reüll el monjo. Va veure el seu rostre intel·ligent i sincer, marcat per anys d’esforç. Va evocar la seva pròpia vida, ociosa i banal i, de sobte, es va sentir tocat per la pietat. Així que va cometre un error voluntari i després un altre. Estava a punt de perdre. Veient el mestre va llançar el tauler a terra i les peces es van barrejar.

- No hi ha vencedor ni vençut-va dir-No caurà cap cap.

Aleshores, el mestre ancià es va girar cap al jove i va afegir:

Has après la lliçó.