L’estafa dels escacs

Explica una antiga història que un granger anava caminant cap al mercat per vendre les seves mercaderies, quan es va trobar un àrab que estava jugant a escacs i aleshores, com que el nostre jove amic era aficionat al joc, es va aturar un moment per mirar la posició.

- Bon dia - va saludar - Juga vostè sol?.

- No - va contestar l’àrab.

- Però, ¿On és el seu adversari?. Contra qui està jugant?.

- El meu adversari no és present en cos però sí en esperit. Estic jugant amb Al·là.

- Amb Al·là? Ha de ser un poderós rival. Qui guanya?

- Avui no em va massa bé; estic perdut - va respondre l’àrab - Mira és escac i mat en 2 jugades, així que em tocarà pagar.

- Jugues diners? I com li pagaràs?

- No et preocupis, no és la primera vegada que perdo. Quan em derrota, Al·là m’envia un home bo que recull els diners i fa una bona obra, així que pren els 5 reals que vaig apostar i ajuda a algú amb ells.

El nostre amic, el granger, va agafar els diners i va marxar molt content pensant què es compraria amb els 5 reals que li havia lliurat l’àrab, no sense abans quedar amb ell pel camí de tornada.

Un cop venuda la mercaderia en el mercat, i ja de tornada a casa, es va trobar novament amb l’àrab que estava jugant una altra vegada.

- Hola, Com va avui la partida? - Li va preguntar.

- ¡Estupendament! - Va dir l’àrab que estava contentíssim - avui he jugat molt bé i tinc mat en una jugada.

- ¡Fantàstic! Has guanyat 5 reals!

- Doncs no, aquesta vegada ens hem jugat una bossa d’or.

- I com et pagarà Al·là?

- Doncs com sempre. Quan guanyo Al·là m’envia un home amb diners perquè em pagui.

I dit això, va treure un ganivet de grans dimensions i va atracar al granger que portava els diners de les vendes que havia fet.