Paul Morphy: El geni maleït.

“Apodereu-vos de les línies obertes, l’avantatge és del que ataca.”

Durant una bona part del segle XIX, la pràctica dels escacs es va caracteritzar per obertures obertes, ràpids atacs, sacrificis espectaculars, complicades combinacions … donant lloc a partides de gran bellesa. D’aquesta època van destacar dos grans noms, Adolf Anderssen i Paul Morphy.

Morphy va néixer a Nova Orleans l’any 1837, en una família burgesa, possiblement amb ascendència espanyola. Des de nen va ser entremaliat i inquiet, però amb un talent natural per interessar-se i conèixer tot el que l’envoltava. Va aprendre a jugar als deu anys, de la mà del seu pare i el seu oncle, i amb dotze, ja derrotava a tots els grans jugadors de la seva ciutat.

Precisament el seu oncle, Ernest Morphy, convençut que el noi tenia una gran capacitat, li va ensenyar tot el que sabia sobre el joc i el va portar als grans tornejos. Sempre deia que el seu nebot era un pèssim alumne, es portava malament, s’avorria i sempre semblava que estava distret.

La primera gran oportunitat de Morphy va arribar el 1857, quan es va celebrar a Nova York el primer gran torneig del Nou Món, on es van reunir els jugadors més forts del país i algunes celebritats europees. Morphy, amb només vint anys, els va derrotar còmodament a tots i la seva fama va arribar a Europa.
Mentrestant, el jove Morphy s’havia llicenciat en Dret i havia après quatre idiomes!

MORPHY vs LOWENTHAL

Morphy necessitava provar-se a si mateix i va creuar l’Atlàntic per enfrontar-se als famosos escaquistes europeus. El seu pas per Europa va ser devastador: Va derrotar a Stauton, després que aquest per por rebutgés jugar amb ell en repetides ocasions, a Anderssen, i altres grans jugadors com Owen, Lowentahal, Harrwitz … A més, va concedir exhibicions de simultànies, també partides a cegues (és a dir, ell contra vint jugadors a la vegada en vint partides diferents, sense veure els taulers …), mentre en diaris i revistes d’escacs se’l lloava constantment. Però, quina era la clau de les seves victòries? Probablement, la seva extraordinària intel.ligència alguna cosa hi tenia a veure, però sens dubte la seva intuïtiva comprensió de les fases de la partida i la seva funció (obertura, mig joc i final), de conceptes que en aquella època encara no s’havien estudiat en profunditat (la iniciativa, el sacrifici per desenvolupament…), la seva gran capacitat per intuir com quedaria una partida 20 o 30 jugades després d’un moviment li va donar un gran avantatge respecte als seus rivals.

MORPHY vs ANDERSSEN

Però just al cim de la seva carrera, Morphy va començar a mostrar un comportament estrany i inquietant: Caminava en cercles a altes hores de la matinada mentre repetia la mateixa frase una i altra vegada, barrejava els quatre idiomes que practicava, posava els parells de sabates en forma de rombe i es quedava absort mirant mentre esclatava en plors nerviosos o rialles histèriques, va començar a desconfiar de tot el món perquè creia que l’anaven a assassinar …

Va ser llavors quan, segons ell, avorrit de ser el millor i no trobar un rival a l’alçada va abandonar els escacs per sempre i va tornar al seu país, on es va dedicar a l’advocacia sense gaire sort (la seva salut mental estava ja molt deteriorada) fins a la seva mort, el 1884, també a Nova Orleans.