Escacs a Cegues: Història del seu origen

Els escacs a cegues són una de les formes més espectaculars de jugar a escacs i una de les que més sorpresa causa entre els neòfits. Com el seu nom indica, es tracta de fer partides d’escacs sense veure el tauler, de manera que cada jugador ha de retenir la posició en la seva ment.

Les jugades es comuniquen de paraula, mitjançant notació algebraica o bé mitjançant sistemes més sofisticats com un ordinador.

El primer cas registrat d’una partida d’escacs “a cegues”, segons un manuscrit del Museu Britànic, va tenir lloc l’any 970, quan un viatger grec anomenat Joseph Techelebi, sorprenia als escaquistes amb una increïble habilitat per jugar, i triomfar, sense veure el tauler d’escacs. Techelebi, segons expliquen, va estar a Itàlia, Pèrsia i en diverses regions de l’Est, estenent la seva reputació per diversos països. Segons els tractadistes àrabs, un altre jugador d’aquesta modalitat va ser Said Ben Yugair En Kufi (segle IX), mort el 204 després de Mahoma (820 dc).

Actualment, el torneig Melody Amber de Mònaco reuneix cada any als millors jugadors del món que s’enfronten en duels singulars que consisteixen en una partida ràpida i una partida a la cega. En aquest torneig, els jugadors tenen una pantalla d’ordinador davant on es mostra un tauler buit, sense peces, i realitzen la seva jugada mitjançant el ratolí de l’ordinador indicant la casella d’origen i la de destinació de la peça que volen moure.

TOPALOV, jugant una partida a cegues

Els Escacs a cegues es van desenvolupar originalment com una manera d’ajudar a la gent a moure les mans amb precisió sense l’ús de la vista. A l’Índia premedieval on va ser més desenvolupat, al jugador a cegues se li permetia notar totes les peces al tauler per a establir una imatge visual en la seva ment de la situació abans de fer un moviment.

Pels anys 700, Bin Jubair (665-714), un jutge Africà que residia a l’Orient Mitjà, es va fer famós pel seu joc a cegues. Ell es va convertir en el primer jugador d’Escacs a cegues que li dóna l’esquena al tauler i que juga sense cap coneixement directe del contingut del tauler, deixant que un assistent faci els seus moviments. El joc de Jubair va tenir un gran renom a nivell mundial i molts jugadors van intentar imitar-lo, reconeixent que era una cosa molt difícil. A través del temps, els Escacs a cegues es van tornar una variant dels Escacs i actualment encara ho són.

També s’han tornat una pràctica molt popular entre la gent que entrena per esdevenir millors jugadors d’escacs perquè obliguen a visualitzar el tauler a la ment fomentant un racionament més ampli en relació a una partida.

En els escacs moderns, el jugador llegendari George Koltanowski (1903-2000) va mantenir als Escacs a cegues en el centre d’atenció per mitjà de moltes exhibicions de partides a cegues. La seva forta personalitat oberta i talent extraordinari per jugar a Escacs a cegues, ha ajudat a reviure el joc en l’era moderna.