El talismà d’Aben Hazub

 

L’astròleg va aixecar una gran torre a dalt del palau reial. A la part més elevada de la torre hi va construir una sala circular amb finestres que donaven a totes direccions i davant de cadascuna, hi va col.locar unes taules sobre les quals hi havia (com en un tauler d’escacs) petits exèrcits de cavalleria i infanteria tallats en fusta. Hi va col.locar també una figura de bronze d’un àrab muntat a cavall que girava sobre un eix. La cara del genet mirava cap a la ciutat, però si s’acostava algun enemic, la figura assenyalava en la direcció per la qual venia i preparava la llança per atacar.

 

Així, doncs, va arribar el moment en que l’astròleg va ensenyar al rei Aben–Habuz l’objecte màgic que havia construït. El rei es va acostar al que semblava un tauler d’escacs amb figures de fusta i, amb gran sorpresa, va veure que totes elles estaven en moviment: els cavalls s’espantaven, els guerrers movien les seves armes i se sentia el feble so de tambors i trompetes i el xoc d’armes.

 

El rostre del pacífic Aben–Habuz va empal.ladir, i, prenent la petita llança amb la mà tremolosa, es va acostar vacil.lant a la taula, mostrant amb el tremolor de la seva barba el seu estat d’exaltació:

 

- “Fill d’Abu Ajib “-Va exclamar,” crec que hi haurà sang “.

 

D’aquesta manera, va ferir amb la llança màgica algunes de les diminutes figures i va tocar-ne d’altres, amb la qual cosa unes van caure com mortes sobre la taula, i les altres, tornant-se les unes contra les altres, van entaular una confusa baralla, el resultat de la qual va ser igual per ambdues parts.

 

Va arribar llavors la notícia que un exèrcit cristià s’havia internat pel cor de la serra gairebé fins a Granada, i que havien tingut un problema entre ells, que s’havien posat a lluitar sobtadament els uns contra els altres, fins que, després d’una gran carnisseria, es van retirar a les seves fronteres.

 

Aben–Habuz va embogir d’alegria en veure l’eficàcia del seu talismà.