Duz Zhotimirsky, una mica trampós i xantatgista

Aquest mestre ucranià va ser un dels millors jugadors de la seva època, tot i que no va arribar mai al nivell dels súper elit. Malgrat això, va donar més d’una sorpresa a Lasker, Rubinstein, Nimzowitch i d’altres.

Era conegut pel seu caràcter extravertit. En una ocasió, es va enfrontar amb David Bronstein en el moment més àlgid d’aquest. El simpàtic mestre va plantejar el gambit de rei, amenaçant al seu contrincant a acceptar-lo o, de no fer-ho, no tornaria a jugar amb ell mai més. Però Bronstein no podia acceptar que tota una llegenda no volgués jugar més amb ell, pel que va prendre el peó f del seu rival. Fins i tot va plantejar l’antiga forma de defensar el peó del gambit, amb 3…g5. Però Bronstein estava en un excel·lent moment de forma i aviat va posar en dificultats al veterà mestre ucranià, qui, després d’haver realitzat la seva jugada, va veure que no era correcta, i va decidir rectificar. Bronstein, igual que abans, no va dir res, però sí els àrbitres, davant una clara violació del reglament.

Immediatament, l’ucranià va dir que només estaven jugant una partida entre amics, així que no s’havia de fer cas al reglament, i, mirant a Bronstein, li va preguntar si tenia algun problema. David, molt correcte per la seva simpatia i veneració envers el vell mestre, va dir que no li importava. Així que va tornar enrere la jugada. Tot i això, va perdre en només 19 jugades, tot i haver “imposat” al seu contrincant com havia de jugar i d’haver rectificat un moviment.

Transcrivim la partida: 1.e4 e5 2.f4 exf4 3.Cf3 g5 4.h4 g4 5.Cg5 d5 6.exd5 h6 7.De2+ Ae7 8.Ce4 f5 9.Cf2 Cf6 10.d4 0-0 11.Axf4 Cxd5 12.Dd2 Cxf4 13.Dxf4 Rg7 14.Ae2 Et8 15.0-0 Ad6 16.Dd2 Dxh4 17.Td1 f4 18.Cc3 f3 19.gxf3 Dh2+ i negres abandonen.

Al final, tot va acabar com havia d’acabar i es va demostrar que les trampes al final es paguen.