Es diu del Campió Lasker que, viatjant per Alemanya, va anar a parar a un bar on hi havia diversos parroquians jugant a escacs. Després de jugar diverses partides amb un afeccionat i guanyar-lo en totes elles sense cap inconvenient, aquest li va dir: “Amic, vostè deu ser un gran jugador d’escacs. ¡Fixi’s que a mi em diuen el Lasker del poble!”.

Lasker, abans de ser campió del món durant 20 anys, era molt pobre… tan pobre que es veia obligat a compartir uns únics pantalons amb el seu germà gran, de manera que tots dos junts no podien sortir al mateix temps al carrer…