“La màquina d’escacs”, de ROBERT LÖHR (editorial Grijalbo) és una novel·la ambientada en l’edat d’or del regne d’Hongria. Presburg era el centre econòmic, cultural i administratiu de la frontera del regne. Abans que arribés aquesta època daurada per al regne d’Hongria, Presburg havia passat per diverses guerres en les quals els turcs, enemics incansables dels hongaresos, van assetjar la ciutat sense arribar a conquerir-la.

Presburg estava geogràficament situada en un enclavament estratègic desitjat per l’Imperi Turc Otomà. Presburg floria el segle XVIII de la mà de Maria Teresa d’Àustria, la població es va triplicar i es van construir palaus, monestirs,etc. Un nou centre de vida social i cultural havia nascut.

Un dels personatges clau de la novel·la és Wolfgang von Kempelen, escriptor i inventor hongarès que va treballar en la cort de Maria Teresa. Però no era l’únic inventor que treballava en la cort i hi havia molta rivalitat amb la resta d’invertors per fabricar la màquina més sorprenent amb la que poguessin guanyar una fortuna i el més important: “favors reals”. A la novel·la es descriu la noblesa hongaresa com a hipòcrita, ambiciosa, molt rica, capritxosa i a una reina hongaresa capaç de destrossar la vida de qualsevol que no li proporcionés diversió a qualsevol preu.

Quan es donen tots aquests factors, sumats a una extrema competitivitat, apareix l’engany. Wolfgang von Kempelen no en va tenir rou amb construir una màquina que parlava (revolucionària per a la seva època) sinó que va tenir la brillant idea de fabricar una màquina pensant, que jugués als escacs i que guanyés a tot aquell que s’atrevís a jugar amb “El turc”. Per causar major impressió als seus adversaris i a un espectacle sense igual, Kempelen va fabricar una figura asseguda a la màquina d’escacs, que simulava un turc com a adversari, enemic a mort dels hongaresos.

Kempelen es va comprometre a fabricar aquesta màquina en un curt espai de temps i a realitzar una exhibició a la cort. Kempelen es jugava la reputació davant la reina d’Hongria. La reputació li va poder més que l’honor i va dissenyar un dels majors enganys del segle. El cervell de la màquina era una persona, que es ficava dins de la màquina i feia moure el turc escaquista com una marioneta. Va preparar i va assegurar la màquina prou perquè l’engany fos perfecte. I va aconseguir un escaquista capaç de vèncer a qualsevol adversari.

A partir de les primeres exhibicions, que van causar sensació, sorgeixen col·legues d’ofici envejosos desitjosos de descobrir l’engany de Kempelen, assassinats i intrigues amoroses. Amb un final molt interessant.

Aquesta novel·la està basada en la història real del “Turc escaquista”, ja que Kempelen va construir realment la màquina. Actualment, existeixen rèpliques de la màquina d’escacs que es troben a diversos museus de la geografia. A més, s’esmenta a un altre personatge verídic que apareix en el desenvolupament de la novel·la i juga un paper fonamental en la trama: Friedrich Knaus, rival en l’ofici de Kempelen i principal artífex de l’intent de desemmascarar l’engany de Kempelen. Knaus va contruir la màquina que tot ho escriu.

Una curiositat: Arran d’aquest engany en aquella època van sorgir expressions com “aturcar” o “fer el turc”, totes elles referents a l’engany de la màquina d’escacs i que signifiquen: “engany en el que res no és el que sembla”.

Amb la lectura d’aquest llibre, segur que passareu una bona estona.