Sultan Khan és un dels personatges més interessants i misteriosos de la història dels escacs. Era un servent hindú analfabet, el senyor del qual, coronel de l’exèrcit britànic, es va fixar en el seu gran talent jugant a la versió índia dels escacs. Penseu que, en aquells moments, l’Índia era una colònia britànica. El seu amo va anar a Gran Bretanya l’any 1929, i se’l va emportar amb ell. Va participar en el campionat britànic i el va guanyar. Això va suposar un foro cop per a la societat britànica d’aquells temps. Només feia tres anys que havia après les regles dels escacs clàssics però va guanyar tres vegades el campionat britànic.

Al marge de la seva procedència i de la seva classe social, el seu físic era molt curiós: petit, prim i de pell fosca, amb continus refredats. En canvi, el seu joc era molt sòlid, amb una gran comprensió posicional i enorme paciència en llargues partides.

Com que era analfaet, no sabia gairebé res de teoria d’obertures, fet que encara enalteix més el que va aconseguir. No podia ni anotar les seves pròpies partides i necesitava sempre algú que ho fes per ell.

Va arribar a guanyar a moltes de les figures d’aquell temps: Capablanca, Rubinstein, Tartakower… Però mai va guanyar a Alekhine ni a Euwe, tot i que sí va aconseguir fer taules amb el primer.

Després de 4 anys a la Gran Bretanya, el seu amo va decidir tornar a l’ Índia i se’l va endur amb ell. A partir d’aleshores no va tornar a jugar mai més. Va viure com a pagès i va morir l’any 1966, malalt de tuberculosi, obrint l’especulació de fins on hauria arribat si hagués pogut estudiar.