FRANK J. MARSHALL
Fa anys que va morir i encara avui s’admiren les seves proeses amb els escacs. Va ser un dels més grans jugadors combinatius que el va portar a realitzar innovacions en moltes obertures com la Defensa Petroff, la Defensa Francesa, el Gambit de Dama, però la més “famosa” és l’ Atac Marshall en l’obertura Rui López, esplèndida lÃnia de joc que els amants de l’art de combinar utilitzen amb freqüència”.
La carrera escaquÃstica d’aquest gran jugador nord-americà va ser molt rà pida. Va néixer a Brooklyn, Nova York, el 21 d’agost de 1877. El seu pare, Alfred Marshall era anglès i la seva mare de descendents escocesos i irlandesos. La seva famÃlia es va traslladar a Montreal, Canadà i allà va passar la seva infà ncia i és on als deu anys va aprendre a jugar a escacs. “Va obtenir un primer trionf registrable al guanyar el 1892 el campionat de la ciudat, tenia, alesore, només quinze anys” . El 1895 torna a Brooklyn amb la seva famÃlia i es vincula al Brooklyn Chess Club, fet que li permet practicar el joc ciència i aixà obtenir el 1899 el Torneg Major de l’Associació d’Escacs de l’ Estat de Nova York. Aquest va ser el seu primer triomf amb una competència seriosa.
Analitzant les seves partides i comparant-lo amb els tres grans de la seva època: Lasker, Capablanca i Alekine, cap “el va superar en mestria i decisió per emprendre l’atac i en celeritat per prendre la iniciativa des de la posició, segons pugui semblar, més inapropiada, i passar a l’ofensiva”.
“El seu estil de joc era agressiu en extrem i en el pròleg de les seves millors partides se’l compara, tenint en compte els camps diferents en què s’ actuava, amb Jack Dempsey, el boxejador que des del primer moment sortia a intentar noquejar a l’adversari” .
La seva primera partida que es va publicar va ser una en la que va jugar en una exhibició de simultà nies de Steinitz i que va perdre, però en la que va ser felicitat pel Campió pel joc desplegat.
L’any 1909 va guanyar el Campionat d’Estats Units al guanyar a Jackson Showalter, tÃtol que va mantenir fins el 1936 en què hi va renunciar. Aquest mateix any va ser quan es va enfrontar a Capablanca contra el que va perdre de forma estrepitosa. “El 1922 va trencar el rècord de simultà nies a l’enfrontar-se a cent cincuanta cinc jugadors, guanyant-ne cent vint i sis, empatant-ne vint i una i perdent-ne només vuit, tot això en només set hores i quinze minuts, per un promig de tres minuts per joc”.
El 1914 va ser invitat pel Tzar de Rússia juntament amb Lasker, Capablanca, Alekine i Tarrasch per jugar el torneig de San Petersburgo on va tenir una destacada actuació. Va representar amb èxit al seu paÃs en diversos enfrontaments de la Copa Hamilton Rusell o Olimpiades.
















Leave a Reply
Tu debes logged in to post a comment.