Secció d' Escacs del Centre Moral Arenys de Munt

CAMPIONAT PER EQUIPS 2013 ( PREFERENT I SEGONA )

CrysoL — Tue, 08 Jan 2013 18:41:25 +0000

Companys comença la lluita amb la nova incorporació d´en Carles Sal.

Aquest any participarem amb dos equips a les categories de Preferent i Segona.

La taula d´ascensos i descensos encara no esà definida per la federació

PREFERENT GRUP I ( 10 TAULERS )

Arenys de munt
Badalona
Catalunya B
Cecob
Aragones
Cirera
La Colmena B
Sant Josep B
Ateneu BarcelonesLira
Lira

20/01/2013 Arenys de Munt – Lira

27/01/2013 Arenys de Munt – Badalona

03/02/2013 Catalunya B – Arenys de Munt

10/02/2013 Arenys de Munt – Cecob

17/02/2013 Aragonés – Arenys de Munt

24/02/2013 Arenys de Munt – Cirera

03/03/2013 La Colmena B – Arenys de Munt

10/03/2013 Arenys de Munt – Sant Josep B

17/03/2013 Ateneu Barcelonés – Arenys de Munt

SEGONA GRUP I ( 6 TAULERS )

TRES PEONS F
BADALONA B
VALLROMANES / ALELLA
VACANT
CANET B
ARENYS DE MUNT B
CERD.MATARO B
SANT JOSEP D
MASNOU B
SANT ADRIÀ B

20/01/2013 Canet B – Arenys de Munt B

27/01/2013 Sant Adrià B – Arenys de Munt B

03/02/2013 Arenys de Munt B – Cerd. Mataró B

10/02/2013 Sant Josep D – Arenys de Munt B

17/02/2013 Arenys de Munt B – Masnou B

24/02/2013 Tres Peons F – Arenys de Munt B

03/03/2013 Arenys de Munt B – Badalona B

10/03/2013 Vallromanes – Arenys de Munt B

17/03/2013 Arenys de Munt – Vacant

LLISTA ELO GENER 2013

CrysoL — Tue, 08 Jan 2013 17:43:05 +0000

Ja està actualitzada l’avaluació catalana amb la llista oficial de gener del 2013

Borràs, Àlex 2181
Collet, Joan 2149
Sal, Carles 2133
Díaz, Alberto 2113
Iglesias, Marc 2090
Fructuoso, Antonio 2084
Zamora, Sergi 2074
Flores, Miguel A. 2066
Cano, Joan Carles 2051
Agut, Carles 2049
Fernandez, Josep M. 1972
Salvà, Antoni 1964
Agut, Josep LLuís 1949
Mitjà, Carles 1949
Marpons, Kim 1943
Pitarque, Josep Mª. 1935
Rodríguez, Virgili 1899
Sanchez, Joan 1842
Campeny, Francesc 1755
Martin, Andreu 1748
Broch, Albert 1735
Ortiz, Albert 1700

Els escacs: un joc, un art o una ciència?

jmpitarque — Tue, 25 Dec 2012 21:35:50 +0000

Els Escacs: un joc, un art o una ciència?
És només un joc, diuen els que no hi juguen. Un art, una ciència, diuen els jugadors.

“Els escacs són una forma de producció intel•lectual que tenen un encant peculiar. Sempre he sentit una mica de llàstima envers aquelles persones que no coneixen els escacs. Justament el mateix que sento per qui no ha estat embriagat per l’amor. Els escacs, com l’amor, com la música, tenen la virtut de fer feliç a l’home”, va dir Siegbert Tarrasch, un metge expert en teràpia per hipnosi, que després de perdre el matx pel títol mundial amb Lasker, va conservar l’humor suficient per jugar un altre campionat on l’únic premi consistia en un quilo de mantega.

SIEGBERT TARRASH

Molt temps després, el campió mundial Tigram Petrosian el va corregir subtilment: ” L’esperit dels escacs -va assenyalar- és molt més poderós que els escacs i que qualsevol escaquista; escapa a tota possibilitat de comprensió i tan pot conduir a un home a la felicitat, com arrossegar-ne a un altre a la bogeria “.

TIGRAN PETROSIAN

De la felicitat i la bogeria que el màgic joc comporten sobren exemples a la història de l’art, tant com en la dels escacs. El primer campió mundial, Wilhelm Steinitz (1834-1900) va morir en un asil de llunàtics, desafiant a Déu a jugar i oferint-li un peó d’avantatge (que se sàpiga, el seu desafiament no va ser acceptat).

STEINITZ

I avui ningú dubta de la demència de Bobby Fischer, en altre temps mimat per la premsa.

FISCHER

La revolta dels camperols contra el noble

jmpitarque — Tue, 25 Dec 2012 21:16:01 +0000

LA REVOLTA DELS CAMPEROLS CONTRA EL NOBLE
Aquesta és la història d’un despietat baró alemany, un noble sense escrúpols que espremia als seus serfs i camperols.

El baró era molt aficionat als escacs i obligava als pagesos a jugar partides contra ell, guanyant-los sempre amb gran facilitat, per acabar-se mofant dels seus desgraciats servents i presumir de ser el millor jugador del país.

Un dia va arribar a la regió un jove estudiant que acabava de tornar de Viena, ciutat on jugava amb assiduïtat a escacs davant forts rivals. En conèixer la història del baró, de boca dels pagesos, va decidir reptar-lo a una partida d’escacs. El baró va acceptar el repte, encara que demostrant el seu ego desmesurat va oferir una peça d’avantatge al seu rival, al que l’estudiant s’hi va negar. Vegem com va transcórrer la partida:
Estudiant – Baró
(Alemanya)
1.Cc3 el baró va somriure maliciosament davant d’aquesta obertura 1 … e5 2.Cf3 Baró: “Jove, crec que hauria de moure algun dels peons centrals” 2 … d6 3.d4 Cc6 4.d5 Cce7 5.e4 f5 6.Ag5 h6 7.Ah4 Baró: “Juga vostè de manera imprudent, ja tinc una peça d’avantatge ” 7 … g5

8.Cxe5 dxe5 9.Dh5 + Baró: “Quina manera de jugar tan poc acurada, que durarà poc aquesta partida” 9 … Rd7 10.Axg5 Ag7 11.Ab5 + Rd6 les blanques ja han aconseguit treure al rei, que ha quedat al centre del tauler. El baró va contemplar la situació amb una altra ara, amb un clar indici de preocupació.
12. Ae3 f4 13.Axf4 exf4 14.e5 + RC5 les blanques tenen un pla clar: caçar al rei blanc i, per aconseguir-ho, no escatimaran mitjans en forma de sacrifici. En aquest moment el baró ja no somriu i ensuma el perill en veure el seu rei envoltat de peces contràries i lluny de la protecció de la seva fortalesa.
15.Ca4 + Rxb5 16.De2 + Rxa4 17.Dc4 + Ra5 a les blanques només li queden les peces més grans, però les peces negres no estan ben desenvolupades i els costarà molt arribar a l’ajuda del seu monarca 18.b4 + els peons, el poble , comencen a assetjar al rei enemic. Els serfs estan planejant una revolta contra el tirà … 1 8 … RA4 19.Db3 + RB5 Baró: “Bé, i què farà per a fer-me mat si amb prou feines li queden peces?”. Estudiant: “Tranquil, il•lustríssim senyor, li faré mat només amb els meus humils peons”
20. a4 + RB6 21.a5 + els camperols volen venjança i no perdonen la vida al monarca 21 … RB5 22.c4 + Ra6 23.b5 + + El poble s’ha revoltat! Les peces més febles i limitades han estat les encarregades de caçar al rei, i ho han fet treballant en equip, com un tot.

Arrel d’aquesta partida, el baró va rebre una bona lliçó de comportament després de la qual no va tornar mai més a jugar una partida d’escacs.

Lluís VI de França i els escacs

jmpitarque — Sun, 02 Dec 2012 16:36:50 +0000

Lluís VI de França, ‘el gras’
La llista de personatges cèlebres que han jugat als escacs és interminable. Hi podem trobar, principalment, els reis de l’Edat Mitjana, molts dels quals van estar realment obsessionats amb els escacs. Un dels casos més evidents és el del Rei de França, Lluís VI, anomenat ‘el gras’, un fi estrateg, sobretot per portar les regnes econòmiques del seu regne.

Lluís VI va protagonitzar diverses anècdotes relacionades amb els escacs. Una d’elles el situa en una batalla contra els anglesos i el posa en una situació complicada, ja que un arquer anglès havia aconseguit agafar les regnes del seu cavall i, creient que havia capturat al monarca va dir: “He capturat al rei”… Però aquestes van ser les seves últimes paraules, ja que Lluís VI va alçar la seva espasa, clavant-li una terrible estocada i dient: “Al rei no se’l captura ni en els escacs”.

Un altre rei que també va ser famós per la seva afició als escacs va ser Enric I d’Anglaterra. De fet, entre ells jugaven partides a distància.

Per això, s’enviaven missatgers que portaven les jugades a través del Canal de la Mànega. Així, ambdós monarques van rivalitzar en les batalles de la vida real i en les batalles del tauler. En una ocasió, els dos reis es van reunir per discutir la possessió de Normandia, però la discussió va pujar tant de to que Lluís VI va estar a punt de matar al seu enemic… en copejar-li en el cap amb un tauler d’escacs!.

Presència dels escacs a la Fira d’Artesans de l’11 set 2012

jmpitarque — Sun, 02 Dec 2012 15:34:56 +0000

Presència dels Escacs a la Fira d’Artesans de l’11 set

Com cada any, el passat 11 de setembre el club d’Escacs del Centre va ser present a la tradicional Fira d’Artesans que es celebra a la Riera.

Estàvem situats just davant de la Plaça de l’Església i durant tot el matí vam comptar amb l’assistència de molts nens i nenes que van aprofitar l’ocasió per a practicar els escacs.
L’any que ve hi tornarem!

XVIè Campionat de Ràpides a la Plaça

jmpitarque — Sun, 02 Dec 2012 15:23:22 +0000

XVI è Campionat de Partides Ràpides d’escacs a la Plaça de l’Església d’Arenys de Munt

El passat 2 de setembre de 2012 es va celebrar el XVI è Campionat consecutiu de Partides Ràpides a la Plaça de l’Església, amb la participació de 6 equips de 6 jugadors cada un: 2 d’Arenys de Munt, el Canet, el Pineda, el Cerdanyola i el Llavaneres.

Així, doncs, el campionat que va comptar amb 36 jugadors repartits en 18 taulers que van atreure el nombrós públic que passejava per la Plaça de l’església.

Finalment, el guanyador va ser el Cerdanyola de Mataró. La classificació final va quedar de la següent manera:
1r Cerdanyola de Mataró 48,5 punts
2n Canet 39,5 punts
3r Arenys de Munt A 38 punts
4rt Pineda 24 punts
5è Llavaneres 22,5 punts
6è Arenys de Munt B 7,5 punts

Va lliurar les copes l’Alcalde d’Arenys de Munt, en Josep Manel Ximenis.

A nivell individual, hi va haver 2 jugadors que van guanyar totes les partides que van disputar i que van aconseguir 10 punts de 10 possibles: A. BOLLERO (Cerdanyola de Mataró) i Josep Maria PITARQUE (Arenys de Munt A). Finalment, van jugar entre ells unes partides de desempat per tal de decidir el millor jugador del torneig, jugant fins a 4 partides i acabant amb un 2 a 2. Igualtat absoluta. Com que el desempat s’allarava molt es va acordar fer un sorteig que va afavorir a Josep Maria PITARQUE, que va rebre el trofeu per al millor jugador.

Rashid Gibiatovich Nezhmetdinov (1912-1974)

CrysoL — Mon, 12 Nov 2012 22:13:09 +0000

Nezhmetdinov va néixer a Aktubinsk, Imperi Rus, en el que avui és Aktobe, Kazakhstan, d’ètnia tàrtara. Nezhmetdinov tenia un talent natural tant per als escacs com per les dames. Va aprendre els escacs veient a altres jugar en un club d’escacs, amb la qual cosa va desafiar a un dels jugadors, va guanyar, i després va desafiar a un altre jugador, guanyant aquest joc també. Als 15 anys va jugar el Torneig de Pioners de Kazan, guanyant els 15 jocs. També va aprendre a jugar dames en aquest moment.

Durant la Segona Guerra Mundial, Nezhmetdinov va servir en l’exèrcit, retardant així el progrés de la seva carrera ajedresística fins a 1946.

Nezhmetdinov era un jugador imaginatiu, d’atac, capaç de guanyar a qualsevol en el món. La FIDE li va concedir el títol de Mestre Internacional pel seu segon lloc darrere de Korchnoi a Bucarest 1954, l’única vegada que va poder competir fora de la Unió Soviètica. Malgrat la seva extraordinari talent, mai va poder obtenir el títol de Gran Mestre.

Nezhmetdinov va guanyar una sèrie de partides contra campions del món com Tal Spassky. També va tenir èxit davant grans mestres de talla mundial, com ara Bronstein, Polugaevsky i Geller.

La partida Polugaevsky-Nezhmetdinov, 28th RSFSR Championship, Sochi 1958 és considerada com una de les millors partides d’escacs de la història, després d’un brillant sacrifici de dama per part de Nezhmetdinov. I altre brillant entrega de dama a la partida Nezhmetdinov-Chernikov, Rostov 1962.

Mikhaïl Botvinnik “Ningú veu combinacions com Rashid Nezhmetdinov.”

Lev Polugaevsky “És mestre més gran de la iniciativa.”

David Bronstein Nezhmetdinov és un virtuós dels escacs combinatius.”

Mikhaïl Tal “Les seves partides revelen la bellesa dels escacs i et fa enamorardels escacs, no tant pels punts i els primers llocs, sinó per la meravellosa harmonia i elegància d’aquest món en particular.”

Rashid Gibiatovich Nezhmetdinov I Mikhail Tal, aquesta foto és de 1957. Nezhmetdinov felicita a Tal per haver guanyat el Campionat de la URSS.

Té la dubtosa glòria d’haver estat un jugador d’elit i no obstant això mai aconseguir el títol de gran mestre. Té un score positiu contra el gran Mikhaïl Tal (+3) i ni més ni menys amb l’estil superagresiu que definia el campió del món. Era un mestre de l’atac, un virtuós de la iniciativa. Potser per això mai assoliment aprofundir en els misteris del joc posicional, i possiblement aquest defecte li va impedir aconseguir majors altures.

Aqui teniu un arxiu zip amb les partides (clicant a l´enllaç):

Rashid-Nezhmetdinov-Todas-sus-partidas-ganadas-

PROBLEMA D´ESCACS RETROSPECTIU

CrysoL — Mon, 12 Nov 2012 17:11:50 +0000

Es coneix com escacs retrospectiu a una tècnica d’anàlisi emprada pels aficionats a resoldre problemes d’escacs en què es tracta de determinar quins moviments van conduir a una determinada disposició de peces. En la major part dels problemes d’escacs, això no és necessari, encara que existeix una classe de problemes que es basen quasi exclusivament en aquest tipus d’anàlisi. Els problemes d’escacs retrosprectivo es basen en explicar la història de la posició. En aquest cas podria ser important saber si l’enroc és encara factible o si una captura al pas és possible. Altres problemes poden fer preguntes concretes. Per exemple: “és l’alfil blanc de c1 una peça coronada?”.

De vegades la pregunta és si una determinada posició és legal, entenent per “legal” que es pot arribar a aquesta mitjançant moviments legals, sense importar la qualitat dels mateixos.

Alguns problemes utilitzen un mètode anomenat “anàlisi retrospectiva parcial”. En ells, la història de la posició no es pot determinar amb certesa, sinó que cadascuna de les històries alternatives requereix una solució diferent. El problema compost per W. Langstaff (per Chess Amateur en 1922) és un exemple relativament simple, és mat en dues jugades. És impossible saber quina va ser l’última jugada del negre, però està clar que ha de tractar-se d’una jugada feta amb el rei o la torre, o si no la jugada g7-g5 (g6-g5 és impossible, ja que el peó hagués donat escac). En conseqüència, o bé les negres no poden enrocar, o les blanques poden capturar en g6 al pas. És impossible determinar quina va ser l’última jugada negra, de manera que la solució es basa en dues línies:

1.Re6 ia qualsevol jugada 2.Td8 # (si és que les negres van moure el rei o la torre)
1.hxg6 Á.P. (amenaçant: 2.Td8 #) 1 … OO 2.h7 # (si les negres van jugar g7-g5)

Raymond M. Smullyan ha escrit dos importants llibres amb problemes d’escacs retrospectiu:

The Chess Mysteries of Sherlock Holmes, ISBN 0-8129-2389-8
The Chess Mysteries of the Arabian Knights, ISBN 0-394-74869-7

La taula de Flandes, d’Arturo Pérez-Reverte basa la seva trama en un problema d’escacs retrospectiu pintat en un quadre.

” Immortal ” Anderssen vs Kieseritsky (1851)

CrysoL — Tue, 06 Nov 2012 22:25:35 +0000

La Partida Immortal va ser una partida informal d’escacs disputada entre Adolf Anderssen i Lionel Kieseritzky, jugada a la ciutat de Londres el 1851.

Adolf Anderssen era un dels millors jugadors de la seva època, i considerat per molts campió del món després de la seva victòria en el torneig de Londres de 1851. Lionel Kieseritzky va viure a França la major part de la seva vida, país on donava classes d’escacs i jugava partides per cinc francs l’hora al Cafè de la Regence de París. Kieseritzky era conegut per la seva capacitat de derrotar a jugadors més febles, encara concedint avantatge – per exemple, jugant sense dama.

Aquesta partida és considerada com un dels màxims exponents de l’anomenada Escola romàntica.

ANDERSSEN KIESERITZKY

Adolf Anderssen era un dels millors jugadors de la seva època, i considerat per molts campió del món després de la seva victòria en el torneig de Londres de 1851.

Lionel Kieseritzky va viure a França la major part de la seva vida, país on donava classes d’escacs i jugava partides per cinc francs l’hora al Cafè de la Regence de París. Kieseritzky era conegut per la seva capacitat de derrotar a jugadors més febles, encara concedint avantatge – per exemple, jugant sense dama.

Després del final de la partida, Kieseritzky estava impressionat i telegrafiar les jugades al seu club d’escacs parisenc. La revista d’escacs La Regence va publicar la partida al juliol de 1851. El nom de “Partida Immortal” hi va posar l’austríac Ernst Falkbeer el 1855.

CURIOSITAT : LA IMMORTAL i BLADE RUNNER

Aquesta és la partida que juga l’enginyer J. F. Sebastian contra Eldon Tyrell, amo de la companyia Tyrell Corp, en la pel · lícula Blade Runner. Roy Batty, el Nexus6 que encapçala la rebel · lió dels replicants, fa que Sebastian realitzi una jugada absurda com esquer per entrar a l’habitació de Tyrell. Amb això Roy pretén aconseguir accés a la informació necessària per estendre el cicle de vida dels replicants més enllà del límit de quatre anys amb què els va crear.