[2] en un precepte del rei franc Lluís el Tartamut donat el 878 al bisbe Frodoí de Barcelona on aquest rebia diferents concessions. Formava part del bisbat de Girona. El 998 apareix per primera vegada el topònim Arenys (Arennis), referit als sorrals de la riera. El lloc formava part del terme jurisdiccional del castell de Montpalau (Pineda de Mar), que acabà dins del vescomtat de Cabrera. Des del segle XI fins al 1813, els Tries (substituïts el segle XVI pels Jalpí) van ser els alcaldes d’Arenys, gràcies al vescomte. El 1514 es comença la construcció de l’actual campanar de l’església de Sant Martí d’Arenys, que s’acaba el 1518. El 1540 s’enderroca l’antic edifici de l’església i es construeix l’actual.

El 1574, els habitants del barri marítim d’Arenys van demanar al bisbe de Girona de tenir una església pròpia, cosa que fou concedida el 1575, donant lloc a l’església de Santa Maria d’Arenys. El 1599, els Montcada, senyors del vescomtat de Cabrera, van donar permís als habitants d’aquest barri de tenir consell municipal propi, donant lloc a Arenys de Mar.