El Rei furiós i la partida d’escacs

EL REI FURIÓS

En aquesta història el protagonista principal és el rei Canut II de Dinamarca i l’època, a voltants de l’any 1020.

rei-furios-foto

Canut II havia aconseguit el tron d’Anglaterra i, per governar el seu gran imperi de manera més pràctica, va decidir que Dinamarca fos governada pel seu cunyat, Ulf Thorgilsson. Però Ulf, com el gos que mossega la mà de qui li l’alimenta, va encapçalar una conspiració per fer-se amb el poder absolut, la qual va fracassar estrepitosament.

rei-furios-mapa

Penedit, o més aviat procurant salvar la vida, Ulf va acudir a la cort de Canut II per implorar el seu perdó, al que aquest, sorprenentment, va accedir.

Aquella nit va tenir lloc un banquet commemorant el perdó, en el qual tots dos van decidir divertir-se jugant una partida d’escacs. Durant el transcurs de la mateixa, Canut va cometre un greu error que li va costar una peça. Davant d’aquest fet, el rei va intentar tornar a col·locar la peça capturada en el tauler demanant al seu cunyat que li permetés rectificar l’error… al que el temerari Ulf es va negar rotundament. Això va deslligar la ira de Canut II, que va començar a increpar al seu rival recordant-li la seva traïció. La cosa va acabar malament per a Ulf, que va ser executat l’endemà. Explica una altra versió que, després de la discussió, el rei Canut II, absolutament enfollit, va perseguir al seu rival per tot el castell i que el va matar amb la seva espasa.

La moralitat d’aquesta història és que els escacs no són un joc per a persones febles; només una ment forta pot suportar l’adversitat de la derrota i saber sobreposar-se a les dificultats… Una vegada més es demostra que els escacs són una magnífica escola que ens ensenya comportaments essencials de la vida.

Deja un comentario