Els Escacs i literatura de ficció
La Taula de Flandes, per Arturo Perez-Reverte
A la fi del segle XV un vell mestre flamenc introdueïx en un dels seus quadres, en forma de partida d’escacs, la clau d’un secret que va poder canviar la història d’Europa. Cinc segles després, una jove restauradora d’art, un antiquari homosexual i un excèntric jugador d’escacs uneixen les seves forces per intentar resoldre l’enigma. La investigació els conduirà a través d’una apassionant persecució en la qual els moviments del joc aniran obrint les portes d’un misteri que acabarà per embolicar a tots els seus protagonistes.
La Variant Luneburg, per Paolo Maurening
Tot comença amb la mort en el jardà de la seva mansió d’un industrial anomenat Frisch. Després es cneix que el jardà té forma forma d’escacs i l’industrial havia intentat, en la seva taula de treball, durant tota la nit fer una última partida. És un accident? Un suïcidi? Un homicidi? L’execució d’una sentència?, i per quin delicte? La resposta exacta la trobarà el lector en un moviment d’escacs, en aquesta misteriosa variant Lüneburg. Remuntant en el temps, moviment després de moviment, trobarà em a dos mestres d’escacs, oposats en tot i animats per un odi inesgotable, que travessen els anys i els cataclismes polÃtics pensant només en esmolar les seves eines per a vèncer l’un a l’altre.
La Defensa, per Vladimir Nabokov
El descobriment dels escacs suposa per al gran mestre Luzhin, protagonista d’aquesta novel·la, la revelació d’un ordre d’impecable d’harmonia on trobar refugi contra les tribulacions de la seva desgraciada adolescència. A partir d’aquest moment, comença la seva brillant carrera com campió en aquest joc, el qual aviat es convertirà en una obsessió que absorbeix la seva vida per complet. Luzhin comprèn, massa tard, però, que aquesta obsessió amenaça amb destruir-lo i que l’instrument escollit com a defensa contra el desordre i els greuges del món és també una arma que finalment es torna contra ell mateix, portnt-lo a la més ridÃcula indefensió.
Ulisses 2300, per Antonio Malpica Salomón
“Cavall Boig†Narváez, catedrà tic universitari i gran amant del món dels escacs, està orgullós de dur una vida tranquil·la i assossegada: imparteix classes d’Economia pels matins i escriu en un diari per les tardes. Però la seva plà cida existència es veu completament transformada quan coneix al major geni dels escacs que hagi existit mai: Ulisses Bernal. Llavors, decideix, de sobte, que té una nova missió en la vida: impulsar a Ulisses perquè escali en el món dels escacs i, aixÃ, convertir-lo en campió del món, si és possible. Però existeix un petit problema: Ulisses només té 14 anys i no està interessat en triomfs escaquÃstics.
Amphytrion, per Antonio Ignacio Padilla
El tÃtol de la novel·la de Padilla fa referència al mite grec d’Amfitrió, que va ser suplantat per Zeus en el tà lem nupcial. Aquesta suplantació en la qual un déu pren el lloc d’un mortal s’inverteix quan un grup d’homes, durant la Segona Guerra Mundial, són entrenats per a suplantar als “déus” totpoderosos del nazisme. La història comença quan un jove recluta de l’exèrcit nazi narra les vicissituds que van dur al seu pare a apostar el seu nom i la seva destinació en una partida d’escacs, durant un viatge amb tren que tenia com a objecte conduir-lo a la Primera Guerra Mundial. A partir d’aquÃ, la trama es complica igual que una llarga i difÃcil partida d’escacs.
La torre ferida pel llamp, per Fernando Raval
Dos personatges separats per un tauler d’escacs, dos mons enfrontats però ambdós presents en l’aventura de la Història. La torre ferida pel llamp és un duel on el polifacètic Fernando Raval, a través de Tharsis i Amary, torna a demostrar el seu desbordant i inquietant imaginació. Aquest singular llibre va ser guardonat amb el Premi Nadal de l’any 1984. En aquesta novel·la, tot és extraordinari. Les dues figures centrals s’afronten davant d’un tauler en una memorable partida d’escacs, a través dels seus temperaments oposats; l’un és sang, suor i llà grimes i l’altre, ciència, raó i revolució. la bogeria o el misticisme.
La jugadora d’escacs, per Bertina Henrichs
És la història d’un matrimoni, que per causa d’una senzilla peça d’escacs està fora de si. Eleni és grega, viu amb el seu marit i els seus fills en l’illa de Naxos. La seva vida en general i la vida matrimonial en particular, és rutinà ria. No va malament, però tampoc de meravella. Tot va al seu ritme habitual fins que un dia Eleni, a l’efectuar la neteja de l’habitació d’un hoste, veu un tauler d’escacs amb una posició ja muntada. Per distracció bolca una de les peces durant la neteja i no sap tornar a col·locar-la correctament. Aquest fet canviarà radicalment la seva vida actual. Ella somia amb aprendre a jugar als escacs. Però quan es posa a convertir la seva idea en realitat mitjançant el seu antic professor de l’escola del poble, es desencadena una tempesta en la seva vida matrimonial.
El vuit, per Katherine Neville
Catherine Velis, experta en ordinadors, es veu involucrada en la perillosa recerca d’un llegendari escacs que va pertà nyer a Carlemany. En les seves peces hi ha amagada una fórmula vinculada a l’alquÃmia, la massoneria i les forces còsmiques i, pel que sembla, tots aquells que intenten recuperar-les, pateixen amenaces de mort. Arrossegat per la fascinant prosa de l’autora del Cercle Mà gic, el lector es submergirà en la història europea, de 1790 a 1970, i coneixerà als singulars propietaris dels escacs, els crims que van cometre i la relació que van sostenir amb grans figures del seu temps, com Napoleó, Robespierre, Casanova, Voltaire, Newton o Catalina la Gran.
La vida que se’n va, per Vicente Leñero
En ocasions, la vida ens presenta l’oportunitat d’escollir. És difÃcil saber quin costat triar, sobretot, si tenim en compte que segons la decisió que es prengui, el nostre destà pot canviar radicalment. Al final, la decisió ens condueix a diferents circumstà ncies però, què passaria si haguéssim pres l’altre camÃ? Què seria de les nostres vides si en comptes d’anar per la dreta, triéssim el camà de l’esquerra? En la seva més recent novel·la, La vida que se’n va, Vicente Leñero narra la història d’una à via que decideix treure de la seva memòria la història de la seva vida. No obstant això, els relats de l’à via tenen una caracterÃstica molt particular: a més d’explicar al periodista -encarregat per atzar d’entrevistar-la- els seus afers de joventut, inclou en els seus relats, quan es veu obligada a decidir per dos camins, què hauria estat d’ella si en comptes de decidir-se per un, hagués optat per l’altra possibilitat. AixÃ, l’entrevistada fa de la història una complexa però molt peculiar narració que, en ocasions, confon al lector i li fa perdre el fil de la novel·la, construïda sota els records de memorables partides d’escacs i romà ntiques aventures.”Els escacs ens recorden que el món és un conjunt de possibilitats gairebé infinites i que cal decidir-se per una”, assegura l’autor en una de les primeres pà gines del llibre. En ocasions, quant no donarÃem per poder tornar i agafar un camà diferent a l’escollit?. L’à via Norma aconsegueix retornar, encara que sigui en la seva memòria, als moments decisius de la seva vida i, a partir de l’anterior, construeix un entramat d’històries, algunes veritables, d’altres falses, però totes certes, que donen vida a aquesta obra.
La mà quina d’escacs, per Robert Lorh
En el segle XVIII la noblesa de l’imperi austrÃac queda enlluernada per una mà quina capaç de pensar i jugar als escacs. Es tracta d’un invent genial o d’una estafa?. En el palau de Schönbrunn té lloc la presentació d’un insòlit invent: un autòmat que juga als escacs. El sorprenent artefacte, que té l’aparença externa d’un gran turc de penetrants ulls blaus, guarda en les seves entranyes un misteri que guia les seves mans i la seva ment. Un secret que només coneixen el seu creador, l’enginyer i conseller de la cort Kempelen, i el seu ajudant fuster; un secret confinat en les golfes de l’enginyer, del que només surt en ocasió de les concorregudes partides d’escacs i que ha començat a suscitar enveges i recel. Però el somni d’èxit que acaricia Kempelen no triga en transformar-se en malson quan, en presència del «turc autòmat», una bella aristòcrata troba la mort en misterioses circumstà ncies. La mà quina pensant es converteix llavors en objecte d’espionatge, de persecució eclesià stica i d’intrigues de la noblesa.
El jugador d’escacs, per Olga Romay
Basada en les Cròniques d’Alfons XI, la història relata com el bisbe Juan MartÃnez es fa amb el poder de la prelatura de Lugo a mitjan del segle XIV, després que el poble fes fora a cops de pedra al seu antecessor. Va romandre 25 anys al capdavant del bisbat, encara que en dues ocasions va haver d’abandonar temporalment el cà rrec. Finalment, va ser expulsat pel rei Alfons XI. Posteriorment, apareixe assassinat a casa seva un enviat del monarca. El Bisbe narra la seva història en primera persona. La narració s’intercala amb la de la seva pròpia germana, que es converteix en co-protagonista, juntament amb l’home de confiança d’ambdós. Les seves històries entrellacen la seva vida pública, la polÃtica, el poder, juntament amb les seves respectives històries d’amor.
Zugzwang, per Ronan Bennett
Sant Petersburg 1914, a punt de l’inici de la Ia Guerra Mundial i de la Revolució Russa. Dos assassinats brutals fan tremolar la ciutat. El psicoanalÃtic Spethmann és el sospitós dels crims i arran d’aquestes circumstà ncies, comença a fer investigacions arriscades per compte propi i descobreix un complot d’assassinat escandalós: Uns revolucionaris socialistes russos planifiquen un atemptat sobre el tsar. Amb la col·laboració del geni d’escacs Avrom Rozenthal, el favorit en el torneig més important de Sant Petersburg, esperen poder accedir a les proximitats del tsar Alexandre II. Zugzwang, en certa manera, no és realment una novel·la d’escacs, però la novel·la en si està reproduïda en la seva estructura segons la mostra d’una partida d’escacs, en la qual regna el Zugzwang al final, exactament com en la partida de Spethmans.
L’art de l’estudi d’escacs, per Zoilo R. Caputto
Aquesta obra és el resultat d’un objectiu molt ambiciós: ni més ni menys que recopilar i analitzar el millor de quant s’ha realitzat en la bella però à rdua disciplina de la composició artÃstica en escacs. Des del segle X fins als nostres dies, és a dir, des dels antics problemes à rabs i medievals fins als finals dels moderns compositors, l’autor estudia les millors creacions i escoles artÃstiques, situant-les en el seu precÃs context i efectuant, de passada, un erudit recorregut per la mateixa història dels escacs i els seus majors protagonistes.
