Archivo de la categoría: Novel.les sobre escacs

Acusacions i defenses dels escacs

Acusacions i defenses dels escacs

Els escacs han acumulat durant segles una fantàstica sèrie de prohibicions. Al llarg de la història hi ha hagut moltes acusacions i defenses dels escacs.

acusacio-escacs-foto

En una ocasió, un eclesiàstic del segle XVII ens va llegar una contrita diatriba titulada “Els mals dels escacs:

“Els escacs no em van retornar el que jo els vaig donar. Em van perseguir en els meus estudis i en la meva pregària; en tot moment jo jugava mentalment a escacs, com si tingués un tauler davant els meus ulls.

foto-eclesiastic

M’ha fet trencar les més solemnes resolucions, vots i promeses. Pels escacs vaig deixar de complir les meves obligacions amb Déu i amb els homes … “.

No menys crític es va mostrar el gran mestre Ruben Fine quan, després de guanyar 23 dels 27 tornejos que va jugar (set Oberts dels Estats Units), es va fer psicoanalista, i va publicar en La psicologia de l’escaquista”: Els escacs són una competència entre dos homes que involucren considerablement l’ego. Certament, involucren els conflictes sobre agressió, homosexualitat, masturbació i narcisisme, els quals es tornen particularment prominents en la fase analfàlica del desenvolupament “.

foto-reuben-fine

En canvi, també hi ha hagut personatges que els han lloat, defensant-los amb enorme entusiasme. Així, per exemple, Santa Teresa de Jesús hi fa referència en el seu camí de perfecció: … vaig entaulant el joc, com diuen. Doncs creieu que qui no sap concertar les peces en el joc d’escacs, no hi sabrà jugar i, si no sap fer escac, no sabrà fer mat. Així m’heu de reprendre perquè parlo de joc.

foro-santa-teresa

Aquí veureu la mare que us va donar Déu, que fins a aquesta vanitat sabia, més diuen que és lícit algunes vegades. I com de lícit serà per a nosaltres aquesta manera de jugar, i com de ràpid, si molt el fem servir, farem mat a aquest Rei diví, que no se’ns podrà escapar de les mans ni ho voldrà “.

Per altra banda,  Benjamin Franklin va escriure La moralitat dels escacs”, que té l’honor de ser el primer llibre sobre el tema publicat als Estats Units (1779) i a Rússia (1795).

foto-franklin

Share This Post

STANLEY KUBRICK i els escacs


Els escacs a “2001 Odissea de l’espai”

A la pel·lícula “2001 Odissea de l’Espai”, del genial Stanley Kubrick (que segons se sap era un fanàtic dels escacs), HAL9000 -l’ordinador de la nau- s’imposa en una partida d’escacs a Frank Poole (l’astronauta), després d’una bella i inesperada jugada, inspirada probablement en una partida de Schlager, jugada l’any 1910 i idèntica a la de la pel·lícula.

fotoodiseaespacial1

A la pel·lícula, la nau espacial Discovery és conduïda per l’ordinador HAL, que en tot moment intenta jugar a escacs amb els humans. Però finalment, HAL acaba boig i intenta matar la tripulació de la nau.

15667-550x-daverrod1

Si barregem la ficció amb els escacs, que tots sabem que són ciència, arribem a la Ciència – Ficció, essent un dels seus millors exponents l’escriptor Arthur C. Clarke, el qual va escriure, juntament amb Stanley Kubrick, el guió de la pel·lícula. Una obra d’art que té un secret amagat en la partida d’escacs més famosa de la història.

kubrickp1

Fent una mica d’història, podem dir que Stanley Kubrick va néixer a Nova York el 26 de juliol de 1928, el seu pare, que va tenir una gran influència en ell, era un metge que treballava al barri del Bronx . La seva família tenia un origen centreeuropeu, ja que la seva àvia era d’ascendència romanesa i el seu avi era austro-hongarès. Als dotze anys el seu pare li transmet la seva passió pels escacs, joc en el qual és un consumat especialista i al que molts atribueixen la seva meticulositat.

tumblr_l05nt7dgok1qa1cnp1
Per tant, era sabut per tothom que Kubrick era un fanàtic dels escacs, que de jove jugava per diners al parc Washington Square, fet que li donava per anar fent. Però després de ser un reconegut director no es va oblidar del escacs, ja que aprofitava els descansos en els rodatges de les seves pel·lícules per derrotar i humiliar ( li agradava, sempre en funció de l’oponent, oferir avantatges materials) a qualsevol integrant de l’equip o actor.

tn2_stanley_kubrick_11

Però tot i ser-ne un fanàtic, els escacs van aparèixer en comptades ocasions en les seves pel·lícules, però si que li va reservar un lloc d’excepció a 2001, on, com dèiem, l’astronauta Frank Poole juga contra l’ordinador de la nau HAL9000 en el transcurs de la seva missió a Júpiter.

imagescagu6pe1

Concretament, l’escena és la següent:

foto-odissea

I la posició d’inici és la següent :

foto-partida-odissea

Juguen blanques i el diàleg és la següent :

Frank : ” La reina es menja el peó ”

HAL : ” l’alfil es menja el peó de cavall “

Frank : ” Quina jugada , torre a 1 rei “

Hal : “Ho sento Frank, crec que s’equivoca, reina a tres alfil, alfil menja reina, cavall menja alfil, mat “

Frank : “Ja , sembla que tens raó … Si senyor “

Hal : “Gràcies per una partida tan agradable “

Frank : ” Oh, De res “

Tot sembla normal, però aquí hi ha el detall : Quan Hal diu a Frank que està perdut, el moviment que anuncia és reina a TRES alfil, en lloc de la correcta jugada de reina a SIS alfil en notació descriptiva. Com que és Kubrick un expert escaquista i una persona perfeccionista fins a l’obsessió se li va escapar aquest detall? I, pel que fa al guió, si HAL és un ordinador d’última generació capaç de controlar una nau espacial i que està ” totalment a prova d’errors “, aleshores no hi pot haver errada possible.

foto-odissea-2001

Què està passant aleshores?

La teoria és que HAL està provant si Frank és prou competent, i al jugar com un aficionat i ni tan sols adonar-se de “l’error” comès per l’ordinador és quan aquest decideix que els imperfectes components humans de la nau són un risc per a la missió i per tant cal eliminar-los. I a partir d’aquest moment comença el que sembla un viatge cap a la bogeria de la màquina, però que en realitat és una manera d’actuar conseqüent i lògica a l’hora d’obtenir el fi per al qual està programada, és a dir, l’èxit de la missió.

Orgullosos que són, els humans de la nau no es prenen molt bé això de que l’ordinador es vulgui desfer d’ells i al final passa el que passa, bé, en realitat no se sap molt bé el que passa, cadascú té la seva pròpia teoria sobre la pel·lícula. Per això caldrà veure-la novament per si aquest petit detall aportés un altre punt de vista i, si no és així, sempre es pot tornar a gaudir d’aquesta obra d’art.

Parlant de misteris, també és curiós el que assenyalàvem al principi, que la posició de la pel·lícula és d’una partida real: Roesch – SCHLAGER (any 1910), dos jugadors pràcticament desconeguts, encara que també seria molt estrany que l’elecció d’aquesta partida en concret sigui un detall que no tingui importància … .

Share This Post

Els escacs de Montglane (Shatranj)


Els Escacs de Montglane (Shatranj)

El tauler estava forjat exclusivament en plata i or i feia un metre sencer per cada costat. Les peces, de metalls preciosos filigranats, estaven tatxonades amb robins, safirs, diamants i maragdes sense tallar però perfectament lustrades; i algunes arribaven a la mida d’ous de guatlla. Brillaven i resplendien a la llum dels fanals del pati, semblaven brillar amb una llum interior que hipnotitzava a qui els contemplés.

charlemagne-set-r1

La peça anomenada xa o rei arribava als quinze centímetres d’alçada i representava un home coronat que muntava a lloms d’un elefant. La reina, dama o ‘Ferzan’ anava en una cadira de mans tancada i esquitxada de pedres precioses. Els alfils o bisbes eren elefants amb les cadires de muntar incrustades de rares gemmes i els cavalls o cavallers estan representats per cavalls àrabs salvatges. Les torres o castells es deien ruji, que en àrab significa carro. Eren grans camells que sobre els lloms portaven cadires que semblaven torres. Els peons eren humils soldats d’infanteria de set centímetres d’alçada, amb petites joies en lloc d’ulls i pedres precioses que esquitxen les empunyadures de les seves espases.


Doncs bé, aquests escacs de Monglane són els protagonistes del llibre “El vuit” (Katherine Neville), 649 pàgines plenes de misteri, misticisme i intriga que no es resolen fins al final. Us el recomanem. Però abans de llegir-lo, heu de tenir en compte el següent: 8 van ser els moros que van transportar els escacs. 8 és el nombre místic en moltes cultures. 8 caselles té de llarg un tauler d’escacs. 8 caselles té d’ample un tauler d’escacs. 4 vegades 8 són les peces d’un joc d’escacs. 8 vegades 8 són les caselles que conté un tauler d’escacs. I el 8 és la forma de l’infinit.

"El foc", de KATHERINE NEVILLE

"El foc", de KATHERINE NEVILLE

“El vuit” és una història plena d’intriga i de misteri que constantment ens porta enrere i endavant en el temps des de 1790 fins a 1973, narrant la història dels molts personatges que al llarg de la història han perseguit un únic objectiu: els escacs de Montglane.

800px-sabine_women1

Què son els escacs de Montglane?.

En primer lloc, són un tresor, perquè estan fets d’or, plata i pedres precioses, però també però encara són més importants perque en aquest tauler, en aquestes peces i en un drap que envoltava les peces hi ha amagada una fòrmula, que tothom intenta aconseguir, que ha portat a la destrucció de civilitzacions senceres, un fòrmula que ha portat a la gent que els busca fins i tot a la guerra per aconseguir-los, una fórmula que ha provocat innombrables vessaments de sang, la fórmula que la humanitat ha desitjat i cobejat sempre.

Què conté aquesta fòrmula?.

Això ho haureu de descobrir vosaltres. Blanques i negres són les caselles d’un tauler així com blanques i negres són les peces de cada bàndol, la partida d’escacs més important i vital s’ha iniciat fa molt de temps i ningú hi ha pogut posar fi; hi ha dos equips: el blanc i el negre. Les peces, són persones. El tauler, el món sencer. L’objectiu, fer escac i mat. El premi, el Escacs de Montglane i el seu secret. Napoleó, Voltaire, Robespierre, Casanova, Caterina la gran, Newton, el cardenal Richelieu, etc van ser alguns dels molt que van intentar trobar els escacs i descobrir el seu secret… Però van ser persones senzilles, les que el destí va fer que s’introduïssin en el joc, les que realment van aconseguir descobrir la fórmula i evitar que caiguessin en males mans.

Share This Post

Escacs i literatura de ficció

Els Escacs i literatura de ficció

3d-free-desktop-wallpapers

La Taula de Flandes, per Arturo Perez-Reverte

A la fi del segle XV un vell mestre flamenc introdueïx en un dels seus quadres, en forma de partida d’escacs, la clau d’un secret que va poder canviar la història d’Europa. Cinc segles després, una jove restauradora d’art, un antiquari homosexual i un excèntric jugador d’escacs uneixen les seves forces per intentar resoldre l’enigma. La investigació els conduirà a través d’una apassionant persecució en la qual els moviments del joc aniran obrint les portes d’un misteri que acabarà per embolicar a tots els seus protagonistes.

l-la-tabla

La Variant Luneburg, per Paolo Maurening

Tot comença amb la mort en el jardí de la seva mansió d’un industrial anomenat Frisch. Després es cneix que el jardí té forma forma d’escacs i l’industrial havia intentat, en la seva taula de treball, durant tota la nit fer una última partida. És un accident? Un suïcidi? Un homicidi? L’execució d’una sentència?, i per quin delicte? La resposta exacta la trobarà el lector en un moviment d’escacs, en aquesta misteriosa variant Lüneburg. Remuntant en el temps, moviment després de moviment, trobaràem a dos mestres d’escacs, oposats en tot i animats per un odi inesgotable, que travessen els anys i els cataclismes polítics pensant només en esmolar les seves eines per a vèncer l’un a l’altre.

la_variante_luneburg

La Defensa, per Vladimir Nabokov

El descobriment dels escacs suposa per al gran mestre Luzhin, protagonista d’aquesta novel·la, la revelació d’un ordre d’impecable d’harmonia on trobar refugi contra les tribulacions de la seva desgraciada adolescència. A partir d’aquest moment, comença la seva brillant carrera com campió en aquest joc, el qual aviat es convertirà en una obsessió que absorbeix la seva vida per complet. Luzhin comprèn, massa tard, però, que aquesta obsessió amenaça amb destruir-lo i que l’instrument escollit com a defensa contra el desordre i els greuges del món és també una arma que finalment es torna contra ell mateix, portnt-lo a la més ridícula indefensió.

l-ladefensa

Ulisses 2300, per Antonio Malpica Salomón

“Cavall Boig” Narváez, catedràtic universitari i gran amant del món dels escacs, està orgullós de dur una vida tranquil·la i assossegada: imparteix classes d’Economia pels matins i escriu en un diari per les tardes. Però la seva plàcida existència es veu completament transformada quan coneix al major geni dels escacs que hagi existit mai: Ulisses Bernal. Llavors, decideix, de sobte, que té una nova missió en la vida: impulsar a Ulisses perquè escali en el món dels escacs i, així, convertir-lo en campió del món, si és possible. Però existeix un petit problema: Ulisses només té 14 anys i no està interessat en triomfs escaquístics.

l-ulises2300

Amphytrion, per Antonio Ignacio Padilla

El títol de la novel·la de Padilla fa referència al mite grec d’Amfitrió, que va ser suplantat per Zeus en el tàlem nupcial. Aquesta suplantació en la qual un déu pren el lloc d’un mortal s’inverteix quan un grup d’homes, durant la Segona Guerra Mundial, són entrenats per a suplantar als “déus” totpoderosos del nazisme. La història comença quan un jove recluta de l’exèrcit nazi narra les vicissituds que van dur al seu pare a apostar el seu nom i la seva destinació en una partida d’escacs, durant un viatge amb tren que tenia com a objecte conduir-lo a la Primera Guerra Mundial. A partir d’aquí, la trama es complica igual que una llarga i difícil partida d’escacs.

l-amphitryon

La torre ferida pel llamp, per Fernando Raval

Dos personatges separats per un tauler d’escacs, dos mons enfrontats però ambdós presents en l’aventura de la Història. La torre ferida pel llamp és un duel on el polifacètic Fernando Raval, a través de Tharsis i Amary, torna a demostrar el seu desbordant i inquietant imaginació. Aquest singular llibre va ser guardonat amb el Premi Nadal de l’any 1984. En aquesta novel·la, tot és extraordinari. Les dues figures centrals s’afronten davant d’un tauler en una memorable partida d’escacs, a través dels seus temperaments oposats; l’un és sang, suor i llàgrimes i l’altre, ciència, raó i revolució. la bogeria o el misticisme.l-la-torreLa jugadora d’escacs, per Bertina Henrichs

És la història d’un matrimoni, que per causa d’una senzilla peça d’escacs està fora de si. Eleni és grega, viu amb el seu marit i els seus fills en l’illa de Naxos. La seva vida en general i la vida matrimonial en particular, és rutinària. No va malament, però tampoc de meravella. Tot va al seu ritme habitual fins que un dia Eleni, a l’efectuar la neteja de l’habitació d’un hoste, veu un tauler d’escacs amb una posició ja muntada. Per distracció bolca una de les peces durant la neteja i no sap tornar a col·locar-la correctament. Aquest fet canviarà radicalment la seva vida actual. Ella somia amb aprendre a jugar als escacs. Però quan es posa a convertir la seva idea en realitat mitjançant el seu antic professor de l’escola del poble, es desencadena una tempesta en la seva vida matrimonial.

l-jugadoraajedrez

El vuit, per Katherine Neville

Catherine Velis, experta en ordinadors, es veu involucrada en la perillosa recerca d’un llegendari escacs que va pertànyer a Carlemany. En les seves peces hi ha amagada una fórmula vinculada a l’alquímia, la massoneria i les forces còsmiques i, pel que sembla, tots aquells que intenten recuperar-les, pateixen amenaces de mort. Arrossegat per la fascinant prosa de l’autora del Cercle Màgic, el lector es submergirà en la història europea, de 1790 a 1970, i coneixerà als singulars propietaris dels escacs, els crims que van cometre i la relació que van sostenir amb grans figures del seu temps, com Napoleó, Robespierre, Casanova, Voltaire, Newton o Catalina la Gran.

l-el-vuit

La vida que se’n va, per Vicente Leñero

En ocasions, la vida ens presenta l’oportunitat d’escollir. És difícil saber quin costat triar, sobretot, si tenim en compte que segons la decisió que es prengui, el nostre destí pot canviar radicalment. Al final, la decisió ens condueix a diferents circumstàncies però, què passaria si haguéssim pres l’altre camí? Què seria de les nostres vides si en comptes d’anar per la dreta, triéssim el camí de l’esquerra? En la seva més recent novel·la, La vida que se’n va, Vicente Leñero narra la història d’una àvia que decideix treure de la seva memòria la història de la seva vida. No obstant això, els relats de l’àvia tenen una característica molt particular: a més d’explicar al periodista -encarregat per atzar d’entrevistar-la- els seus afers de joventut, inclou en els seus relats, quan es veu obligada a decidir per dos camins, què hauria estat d’ella si en comptes de decidir-se per un, hagués optat per l’altra possibilitat. Així, l’entrevistada fa de la història una complexa però molt peculiar narració que, en ocasions, confon al lector i li fa perdre el fil de la novel·la, construïda sota els records de memorables partides d’escacs i romàntiques aventures.”Els escacs ens recorden que el món és un conjunt de possibilitats gairebé infinites i que cal decidir-se per una”, assegura l’autor en una de les primeres pàgines del llibre. En ocasions, quant no donaríem per poder tornar i agafar un camí diferent a l’escollit?. L’àvia Norma aconsegueix retornar, encara que sigui en la seva memòria, als moments decisius de la seva vida i, a partir de l’anterior, construeix un entramat d’històries, algunes veritables, d’altres falses, però totes certes, que donen vida a aquesta obra.

La màquina d’escacs, per Robert Lorh

En el segle XVIII la noblesa de l’imperi austríac queda enlluernada per una màquina capaç de pensar i jugar als escacs. Es tracta d’un invent genial o d’una estafa?. En el palau de Schönbrunn té lloc la presentació d’un insòlit invent: un autòmat que juga als escacs. El sorprenent artefacte, que té l’aparença externa d’un gran turc de penetrants ulls blaus, guarda en les seves entranyes un misteri que guia les seves mans i la seva ment. Un secret que només coneixen el seu creador, l’enginyer i conseller de la cort Kempelen, i el seu ajudant fuster; un secret confinat en les golfes de l’enginyer, del que només surt en ocasió de les concorregudes partides d’escacs i que ha començat a suscitar enveges i recel. Però el somni d’èxit que acaricia Kempelen no triga en transformar-se en malson quan, en presència del «turc autòmat», una bella aristòcrata troba la mort en misterioses circumstàncies. La màquina pensant es converteix llavors en objecte d’espionatge, de persecució eclesiàstica i d’intrigues de la noblesa.

l-la-maquina

El jugador d’escacs, per Olga Romay

Basada en les Cròniques d’Alfons XI, la història relata com el bisbe Juan Martínez es fa amb el poder de la prelatura de Lugo a mitjan del segle XIV, després que el poble fes fora a cops de pedra al seu antecessor. Va romandre 25 anys al capdavant del bisbat, encara que en dues ocasions va haver d’abandonar temporalment el càrrec. Finalment, va ser expulsat pel rei Alfons XI. Posteriorment, apareixe assassinat a casa seva un enviat del monarca. El Bisbe narra la seva història en primera persona. La narració s’intercala amb la de la seva pròpia germana, que es converteix en co-protagonista, juntament amb l’home de confiança d’ambdós. Les seves històries entrellacen la seva vida pública, la política, el poder, juntament amb les seves respectives històries d’amor.

l-el-jugador-oromay

Zugzwang, per Ronan Bennett

Sant Petersburg 1914, a punt de l’inici de la Ia Guerra Mundial i de la Revolució Russa. Dos assassinats brutals fan tremolar la ciutat. El psicoanalític Spethmann és el sospitós dels crims i arran d’aquestes circumstàncies, comença a fer investigacions arriscades per compte propi i descobreix un complot d’assassinat escandalós: Uns revolucionaris socialistes russos planifiquen un atemptat sobre el tsar. Amb la col·laboració del geni d’escacs Avrom Rozenthal, el favorit en el torneig més important de Sant Petersburg, esperen poder accedir a les proximitats del tsar Alexandre II. Zugzwang, en certa manera, no és realment una novel·la d’escacs, però la novel·la en si està reproduïda en la seva estructura segons la mostra d’una partida d’escacs, en la qual regna el Zugzwang al final, exactament com en la partida de Spethmans.

l-zugzwang

L’art de l’estudi d’escacs, per Zoilo R. Caputto

Aquesta obra és el resultat d’un objectiu molt ambiciós: ni més ni menys que recopilar i analitzar el millor de quant s’ha realitzat en la bella però àrdua disciplina de la composició artística en escacs. Des del segle X fins als nostres dies, és a dir, des dels antics problemes àrabs i medievals fins als finals dels moderns compositors, l’autor estudia les millors creacions i escoles artístiques, situant-les en el seu precís context i efectuant, de passada, un erudit recorregut per la mateixa història dels escacs i els seus majors protagonistes.

Share This Post

“Novel·la d’Escacs”, de STEFAN ZWEIG

product-405117

?“Novel·la d’Escacs”, de STEFAN ZWEIG

Agradable narració de prou feines noranta pàgines, centrada en el joc dels escacs i ambientada en l’època del domini nazi.

En un creuer per l’Atlàntic, el narrador i d’altres passatgers repten a una partida a un arrogant campió d’escacs hongarès, d’origen camperol, que exemplifica la brillantor tècnica especialitzada i alhora la falta d’humanitat i d’un desenvolupament global de la intel·ligència. En el curs del joc, els reptadors reben la inestimable ajuda d’un desconegut austríac que fuig dels nazis i que diu que malgrat el seu aparent coneixement del joc, porta molts anys sense tocar una peça d’escacs. Gràcies a aquest home aconsegueixen fer taules.

Quan el narrador tracta d’animar l’austríac per tal que jugui una segona partida contra al campió hongarès, el desconegut li explica que és membre de l’aristocràcia del seu país, contrària a Hitler, i que ha estat diversos anys presoner de la Gestapo, que pretenia que li revelés les claus per accedir a la fortuna de la família imperial austríaca. Per a això, en lloc de torturar-lo físicament, el van aïllar en una habitació d’hotel esperant que s’esfondrés. Ell va aconseguir robar un llibre amb l’únic objecte de no tornar-se boig en la solitud i va descobrir que era una antologia de partides d’escacs de famosos campions d’aquest joc. Decebut al principi, l’austríac acaba per llegir-se el llibre de dalt a baix i escenificar les partides amb fitxes fetes de molles de pa sobre una manta quadriculada i més tard, sense necessitat de tauler, de pura memòria.

Quan se sap de memòria les partides del llibre, inicia partides noves en les quals ell porta tant les peces blanques com les negres, que, amb l’obsessió que posa en això, el porta a un principi d’esquizofrènia al que anomena “intoxicació” pel joc dels escacs. En sofrir una crisi nerviosa, és conduït a un hospital on un metge l’ajuda que el creguin desaparegut i escapa, i ara tem que introduir-se novament en la lògica escaquística li porti una nova crisi.

El narrador insisteix en que jugui la partida amb el campió i l’austríac accepta amb la condició que sigui l’única. El fugitiu venç el campió i quan aquest demana una segona partida, l’austríac, oblidant la seva prevenció, accepta. En el curs d’aquesta segona partida, l’austríac torna a sofrir una crisi nerviosa i ha de retirar-se i declara que és l’última vegada que juga als escacs.

L'auror, STEFAN ZWEIG

L'auror, STEFAN ZWEIG

Share This Post

“La tabla de Flandes” (gaudiràs amb la lectura)

?La tabla de Flandes” és un apassionant joc d’intrigues, trampes i inversions -pintura, música, literatura, història, lògica matemàtica- que Arturo Pérez- Reverte encaixa amb una gran destresa i habilitat.
foto-portada-tabla-de-flandes

“La taula de Flandes” és una novel·la de l’escriptor i periodista espanyol Arturo Pérez-Reverte, la primera edició del qual va ser publicada l’any 1990.
El llibre es fonamenta en una trama que barreja novel·la històrica i policíaca, amb l’art i els escacs com a grans temes.

L’ARGUMENT:

Julia, una restauradora d’obres d’art jove i brillant, rep l’encàrrec d’estudiar i restaurar un quadre, per part de Menchu Roch, una galerista. L’obra és una taula flamenca del segle XV de Peter Van Huys, titulada La partida d’escacs, propietat d’un ancià, Manuel Belmonte, que vol vendre’l en subhasta.

El quadre té certes peculiaritats que obliguen la protagonista, Julia, a investigar la història de la taula, juntament amb altres personatges, com a la pròpia Menchu, César Ortiz de Pozas, antiquari i amic de Julia, Álvaro Ortega, catedràtic especialitzat en Història i art, i Muñoz, un gran jugador d’escacs.
foto-tabla-flandes

Després d’una minuciosa anàlisi dels personatges que apareixen en el quadre, s’arriba a la conclusió que aquest inclou un missatge per a qui sàpiga llegir-lo: es projecta un assassinat. La restauradora, un antiquari homosexual amic seu, un historiador i un jugador d’escacs uneixen els seus esforços per desxifrar l’enigma. No tarden a adonar-se, perquè l’historiador apareix assassinat, que l’ombra del passat és allargada, i que les seves implicacions arriben fins el present. Dedueixen que, reproduint la partida que es juga en el quadre, es descobrirà qui és l’assassí.

La partida que apareix en el llibre

La partida que apareix en el llibre

A mesura que es van coneixent més dades sobre la història que narra el quadre, la trama es va complicant i ocorren esdeveniments inesperats. Alhora, el descobriment fa pujar la cotització del quadre, i galeries i marxants d’art comencen a disputar-se’l, emprant procediments no del tot nobles.

Si pots, comença-la a llegir ara mateix. No podràs parar fins a saber-ne el desenllaç.

Gaudeix de la seva lectura!!!.

El 1994, es va estrenar una pel·lícula basada en el llibre, de producció nord-americana. Es va titular La tabla de Flandes (el mateix que el títol del llibre) i va ser dirigida per Jim McBride.

L’AUTOR:
foto-autor

Pérez Reverte, l’escriptor espanyol més llegit dins i fora d’Espanya, proposa una trama policíaca on art, escacs i història es fonen, essent molt difícil trobar on són els límits de cada un. Se li disculpa, per tant, que la partida d’escacs que es desenvolupa a la novel·la no sigui exactament la del quadre. Impera a tota hora de la novel·la la inquietant mirada del passat sobre el present. No s’ha de desmerèixer el final de la novel·la. És un desenllaç “net”, sense trampes, que no fa ús de nous personatges ni esdeveniments.

caricatura-autor

Share This Post

La màquina d’escacs (lectura recomenada)

“La màquina d’escacs”, de ROBERT LÖHR (editorial Grijalbo) és una novel·la ambientada en l’edat d’or del regne d’Hongria. Presburg era el centre econòmic, cultural i administratiu de la frontera del regne. Abans que arribés aquesta època daurada per al regne d’Hongria, Presburg havia passat per diverses guerres en les quals els turcs, enemics incansables dels hongaresos, van assetjar la ciutat sense arribar a conquerir-la.

turk-engraving

Presburg estava geogràficament situada en un enclavament estratègic desitjat per l’Imperi Turc Otomà. Presburg floria el segle XVIII de la mà de Maria Teresa d’Àustria, la població es va triplicar i es van construir palaus, monestirs,etc. Un nou centre de vida social i cultural havia nascut.

Un dels personatges clau de la novel·la és Wolfgang von Kempelen, escriptor i inventor hongarès que va treballar en la cort de Maria Teresa. Però no era l’únic inventor que treballava en la cort i hi havia molta rivalitat amb la resta d’invertors per fabricar la màquina més sorprenent amb la que poguessin guanyar una fortuna i el més important: “favors reals”. A la novel·la es descriu la noblesa hongaresa com a hipòcrita, ambiciosa, molt rica, capritxosa i a una reina hongaresa capaç de destrossar la vida de qualsevol que no li proporcionés diversió a qualsevol preu.

Quan es donen tots aquests factors, sumats a una extrema competitivitat, apareix l’engany. Wolfgang von Kempelen no en va tenir rou amb construir una màquina que parlava (revolucionària per a la seva època) sinó que va tenir la brillant idea de fabricar una màquina pensant, que jugués als escacs i que guanyés a tot aquell que s’atrevís a jugar amb “El turc”. Per causar major impressió als seus adversaris i a un espectacle sense igual, Kempelen va fabricar una figura asseguda a la màquina d’escacs, que simulava un turc com a adversari, enemic a mort dels hongaresos.

Kempelen es va comprometre a fabricar aquesta màquina en un curt espai de temps i a realitzar una exhibició a la cort. Kempelen es jugava la reputació davant la reina d’Hongria. La reputació li va poder més que l’honor i va dissenyar un dels majors enganys del segle. El cervell de la màquina era una persona, que es ficava dins de la màquina i feia moure el turc escaquista com una marioneta. Va preparar i va assegurar la màquina prou perquè l’engany fos perfecte. I va aconseguir un escaquista capaç de vèncer a qualsevol adversari.

A partir de les primeres exhibicions, que van causar sensació, sorgeixen col·legues d’ofici envejosos desitjosos de descobrir l’engany de Kempelen, assassinats i intrigues amoroses. Amb un final molt interessant.

Aquesta novel·la està basada en la història real del “Turc escaquista”, ja que Kempelen va construir realment la màquina. Actualment, existeixen rèpliques de la màquina d’escacs que es troben a diversos museus de la geografia. A més, s’esmenta a un altre personatge verídic que apareix en el desenvolupament de la novel·la i juga un paper fonamental en la trama: Friedrich Knaus, rival en l’ofici de Kempelen i principal artífex de l’intent de desemmascarar l’engany de Kempelen. Knaus va contruir la màquina que tot ho escriu.

Una curiositat: Arran d’aquest engany en aquella època van sorgir expressions com “aturcar” o “fer el turc”, totes elles referents a l’engany de la màquina d’escacs i que signifiquen: “engany en el que res no és el que sembla”.

autamata-jugador

Amb la lectura d’aquest llibre, segur que passareu una bona estona.

Share This Post