Categories de jugadors

Els diferents tipus de jugadors

1. Aquell que s’empassa el tauler.

Jugador que porta ja molts anys amb el mateix elo i que es fa ombra a si mateix, buscant en els escacs la solució a les seves pròpies misèries. Observa amb tanta atenció els aveníços de l’enemic que potser somia amb adquirir capacitats mí­stiques que li permetin anular, potser destruir amb el poder de la seva ment aquesta peíça del contrari que estí  a punt de fer-li escac i mat. Dins d’aquesta categoria hi ha el que … s’aixeca de la cadira! í‰s una forma de resumir tota la seva energia i concentrar-la en aquest punt del tauler en el qual reposa el rei antagonista, a qui ja identifica amb tots els mals del món i al que espera desintegrar amb el seu pobre exèrcit, o potser destruir-lo telepí ticament.

2-fotos-categories-de-jugadors

2. El jugador que es manté » out of limits «

Tí­pica d’aquell jugador temorós de perdre, que renuncia ja des del primer moment a mantenir aquesta relació tan í­ntima i personal amb el tauler i les seves peces. í‰s l’individu que mai compon, que arrossega les peces piníçades entre els seus dits, que acompanya tots els seus moviments amb un gest de fí stic, que quan guanya triga hores i hores a fer moviments, però que després de perdre, això sí­, analitza i analitza la seva partida fins a l’extenuació o, si no, fins que tanquen el local de joc (en aquesta part de la patologia es confon amb el » compulsiu « del qual parlarem més endavant ). Però ni tan sols les victòries li serveixen per comprometre’s més amb el seu joc. La por el fa retirar-se de la possibilitat d’aquesta felicitat que acompanya el jugador enamorat del seu joc (del qual també parlarem més endavant).

3. L’enamorat de si ( Narcisista )

Tí­pica del jugador que arriba 55 minuts tard a jugar, conveníçut que el seu gran ego li permetrí  aconseguir la victòria rí pidament. í‰s el jugador que mai s’equivoca, només té simples imperfeccions que el fan encara més meravellós. La seva postura, d’acord amb la forma d’actuar, és la de les » figuretes » o » posturetes «, es comporta com si en comptes de en un torneig es trobés en la sessió fotogrí fica de Elle, Vogue, … La postura més habitual : cames creuades, lleugers balancejos del peu i les mans esteses a banda i banda del tauler, com si esperés que s’acabés d’assecar l’esmalt d’ungles. Un tret únic caracteritza a aquest jugador: la mirada superior i aquesta actitud de deixadesa, d’esperar a la pau i la victòria segura.

4. El convulsiu

Actitud tí­pica del jugador obsessiu. Dins d’aquesta categoria hi ha diversos subgrups :

Actionman: aquest jugador és el que mai s’estí  quiet. Actionman utilitza la tí ctica de l’esgotament psicològic, el rival d’un d’aquests éssers sortirí  de la sala de joc amb la sensació d’haver realitzat una epopeia de magnitud èpica, sentirí  una agressivitat tremenda que li impedirí , com a mí­nim durant diversos mesos, poder veure per TV les aventures de » Speedy González «.

L’Alien: aquest jugador és com el rentaplats superconcentrat , entrarí  a la sala de joc en una mena d’èxtasi, romandrí  aí¯llat, s’asseurí  davant del seu tauler aliè a la realitat del món, reposant a l’harmònica contemplació de les peces col·locades sobre el tauler. Són aquests els seus últims moments de seguretat, una seguretat trencada amb el simple avaníç del peó. Aquest jugador aliè, aí¯llat, es caracteritza per romandre impertèrrit durant hores, la seva mirada posada sobre el tauler i el seu cap amb prou feines suportat entre les mans, els colzes sobre la taula i la resta del cos immòbil … serí  un nou tipus de catalèpsia ! La seva actitud no es modifica ni davant la victòria ni davant la pèrdua de la partida. Marxarí  tal i com ha arribat.

5. L’ambulant

Aquesta actitud pot solapar-se amb la d’Actionman, però encara que a primera vista semblin el mateix, els trets que caracteritzen aquesta tipologia de jugador no són el moviment constant o el nerviosisme, sinó el fet d’anar tota l’estona d’una banda a l’altra. Aquest jugador és el que mai estí  assegut, medita mentre camina, influí¯t potser per les filosofies clí ssiques, camina i camina, recorre la sala de joc de dalt a baix, de dreta a esquerra i en diagonal. Practica potser el moviment de les seves peces perquè d’aquesta manera pot identificar-s’hi millor, potser perquè les seves neurones només s’activen amb el moviment constant o potser perquè l’olor del seu oponent l’obliga a estar contí­nuament aixecat…

6. El jugador “pregí ria”

Tí­pica del jugador que s’asseu en el seu lloc clavant els ulls al cel infinit (o al sostre si no n’hi ha) . La seva actitud és relaxada i tranquil·la, fins al moment crí­tic, sota pressió perd la seva serenitat aparent, i entre jugada i jugada eleva els ulls cap al cel, potser esperant la inspiració divina. La seva postura prototip consisteix a mantenir-se rí­gid en el seu seient, amb els peus sobre a terra i els braíços recolzats sobre la taula amb les mans entrellaíçades, potser pregant. L’única alteració d’aquesta estructura serí  per completar les jugades i per elevar el seu pensament cap a les altures. Tot i així­, accepta els resultats amb estoí¯cisme ¡ fruit d’una voluntat superior !

7. La deixadesa

Tí­pica del missing jugador, aquest jugador que va a 2 de les 8 rondes, que passa d’organitzacions i banderes i prefereix anar a la cafeteria a prendre’s alguna cosa abans que estar pendent de la seva partida. La seva postura tí­pica: estí  mig tumbat a la seva cadira.

8. Estil Urkell

Tí­pica del jugador que arriba sempre tard bé perquè els marcians l’han abduí¯t, bé perquè potser un conill blanc amb rellotge li ha donat malament l’hora o perquè la seva mare no li ha trobat els calíçotets de la sort fins a l’últim moment. No aconsegueix moure les seves peces sense tirar a terra la resta, prémer el rellotge sense que deixi de funcionar, fer-se enrere sense caure estrepitosament de la cadira o caminar sense topar amb tot el que es troba pels passadissos. La seva postura és desangelada, sense grí cia i acompanya cada moviment de frases com: » Ho sento ! «, » Perdó ! «, » No me n’havia adonat ! « o » He estat jo ? «.

9. Analista – comentarista

Dins d’aquesta categoria podem distingir dos subgrups :

Els netament analistes: La postura del jugador és d’indiferència i la principal caracterí­stica d’aquest tipus de jugador és que, un cop acabada la partida, analitza i analitza fins a l’extenuació la seva partida, realitzant finals per a cada peíça moguda i per a cada posició possible, arribant sempre a la conclusió que » estava millor que el seu contrincant».

Els netament comentaristes: í‰s el jugador que no pot mai deixar de fer comentaris. Comenta les seves jugades, les jugades dels que té al seu voltant, i fins i tot les del seu contrincant, acompanyant les » bones jugades « amb assentaments i les » males jugades « amb esbufecs, esbufecs i negatives de cap, tant per als seus moviments com per als dels altres.

10. Els jugadors que fan viatges astrals

Alguns jugadors dediquen el temps de reflexió a somnis i viatges astrals. Que estan a la Lluna, vaja. Estan absents per complet a la partida, eleven el seu esperit fins a les regions més allunyades de la realitat o baixen abstrets a les profundes cavernes del seu propi ser. Com que estan completament absents del joc acaben per perdre sempre, perquè si no es deixen la dama els fan mat en 1 o els cau la bandera. La seva postura habitual és variable, però es caracteritza generalment per la dilatació dels seus ulls, una mena de pètria immobilitat o per gestos com mossegar-se el llavi, esbufegar, apartar-se els cabells del seu front , posar la barbeta sobre la taula… Triguen anys en moure qualsevol peíça i porten a la desesperació el contrincant, tí ctica de l’avorriment.

11. 3000 Elo – Futur

Es caracteritza per la postura aerodiní mica, amb les ales desplegades i les contí­nues visites a les llistes d’aparellament o rí nquing i els seus amplis coneixements de la llista Elo de Lepe. En tot moment, la seva obsessiva ment el porta a dividir les persones en grups Elo, sentint-se superior quan s’ajunta amb qui en té menys que ell ( cosa difí­cil ja que sempre presumeix del té). A la partida, durant tot el transcurs, no deixarí  de fer estranys rituals: menjar piruletes, menjar mandarines, plí tans.., aixecar-se, seure, tornar-se a aixecar… La seva consciència mai descansa, es dedica a controlar i calcular els aveníços i punts dels rivals i els seus propis… El terror ! No dorm, no menja, només pensa i pensa en el present i en futures catí strofes que li impedeixin assolir els seus somnis Ser el primer home a arribar a 3000 punts d’Elo !

12. El jugador venjatiu

Juga a guanyar o a exterminar els contraris. Porta un score detallat amb tot aquell individu que sap moure (normalment, en contra ). í‰s el tí­pic individu que prefereix perdre amb un nen de 3 mesos abans que apujar Elo als seus contraris. I quan arriba la darrera ronda, tot i no jugar-se res, fa al seu contrari suar i suar buscant l’ «atracament».

NOTA: estar inclòs en una d’aquestes categories no exclou el poder identificar-se amb trets d’alguna altra.

1 comentario en “<!--:ca-->Categories de jugadors<!--:-->”

  1. Pingback: Categories de jugadors | Ajedrez Castellon

Deja un comentario